Vinyals: "És més important per a l’esport català la creació d'un Estat que els Jocs Olímpics de Barcelona"

El president de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes explica, per a 'El Món', la situació de l'esport català i el seu futur més immediat
Xavier Vinyals, president de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes. | Jordi Borràs

Catalunya ha iniciat la construcció d'estructures d'Estat, també des de la parcel·la esportiva, per deixar a punt el país de cara a l'endemà del referèndum. Aquesta setmana, la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes s'ha reunit amb el Govern de la Generalitat, representat pel Secretari General d'Esport, Gerard Figueras, per presentar les seves propostes de cara a una nova Llei de l'Esport. Això sí, partint de la base que aquesta llei estarà dins el marc d'un Estat independent. També aquesta setmana s'ha reactivat el Comitè Olímpic de Catalunya, guardat en un calaix durant els últims onze anys, gràcies a l'acord entre el Govern, la UFEC i la mateixa Plataforma. Xavier Vinyals, president de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes i membre d'aquesta entesa trilateral, explica a El Món com s'estan estructurant les propostes del nou escenari polític-esportiu.


Com va anar la primera reunió del COC, després d’onze anys guardat en un calaix?

Hi va haver un ambient il·lusionant per encetar un projecte important, que pot ser la principal entitat associativa privada del món esportiu del país. Però sabem que el futur del COC va vinculat al futur polític de Catalunya. L’existència i reconeixement del COC passa indefectiblement per la independència de Catalunya, per la creació de la República Catalana. És l’única manera que té per ser reconegut pel Comitè Olímpic Internacional.

 

Ha costat reactivar-lo?

Hi ha hagut anys de debat per si calia reactivar-lo i quin moment era l’adequat per fer-ho. Fruit d’aquest debat, hem pres posicionament el Govern per una banda i la UFEC i la Plataforma per l’altra, i s’ha arribat a un consens per rellançar el COC amb les limitacions que això té. Primer perquè no és un comitè reconegut i, en segon lloc, per recaure sobre ell una sentència judicial per l’ús del concepte Comitè Olímpic.


El Secretari General de l’Esport va explicar que entre la UFEC i la Plataforma hi havia hagut discrepàncies històriques que ara s’havien deixat de banda. Ha estat molt difícil aquesta unió?

Tots hem fet un esforç per buscar un punt de trobada. Hem fet un exercici d’empatia per posar-nos uns al lloc dels altres i ara hi ha un acord de país, pensant en el bé i el futur de l’esport català. Tots hem fet cessions i concessions. El que destaco és la voluntat d’acord i la unitat d’acció de l’esport català envers el procés polític que estem vivint.

 

Quins objectius s’han marcat?

El COC només pot estar expectant amb el que passi amb el futur polític de Catalunya. El COC, sense un canvi polític al país, no té recorregut, però ha d’estar preparat per si es produeix aquest canvi.

 

Si el COC ha de ser una estructura d’Estat preparada per l’endemà del referèndum, els objectius han de ser a molt curt termini?

Hem d’estar preparats pels possibles canvis. Però, a més, hem de ser protagonistes del debat, a través del procés participatiu, sobre el model futur de l’esport de Catalunya. El Govern ha encetat un debat a l’entorn de la nova Llei Catalana de l’Esport i el COC donarà la seva opinió sobre el futur model que es podrà dissenyar si tenim eines d’Estat. Ara, en aquests moments no en som capaços perquè estem limitats al marc autonòmic. El COC té la funció de dissenyar el possible model esportiu de l’Estat català.

 

I hi ha temps?

Nosaltres no marquem els ‘tempos’ polítics, ho fan els representants escollits. En el temps que hi ha entre ara i el debat sobre referèndum, el COC ha d’explicar quin model esportiu podrem tenir si Catalunya es converteix en un Estat independent, que serà radicalment diferent al model de la Catalunya autonòmica. Per l’esport no té res a veure tenir un Estat independent que dependre d’un altre estat. Les limitacions són òbvies, començant pel reconeixement del COC.

 

Xavier Vinyals, president de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes. | Jordi Borràs

Algun comitè olímpic els ha obert els braços? Han rebut algun suport?

Les gestions les fem amb la màxima discreció possible, perquè som conscients que des del moment en què comencem a teixir complicitats internacionals, l’Estat espanyol reacciona de manera més virulenta i intenta evitar-les. Si les busquem, que les fem i ens toca fer-les, procurem ser discrets. Un cop dit això, he de manifestar que la nostra aposta pel reconeixement del COC és l’aposta per guanyar el referèndum. El COC serà reconegut sense dificultats si centrem els nostres esforços en què el poble de Catalunya decideixi un canvi pel nostre país. Podem fer totes les gestions que vulguem, que no ens reconeixeran si no som independents.

 

I el Comitè Olímpic Espanyol? Hi ha hagut reacció o alguna amenaça per part del Consejo Superior de Deportes?

Aquestes reaccions, des de fa anys ja s’estan produint. La Plataforma porta molts anys intentant que les federacions catalanes puguin formar part de les internacionals. En algun cas hi ha escletxes legals per fer-ho, però amb la sentència del 2013 del Tribunal Constitucional, prohibint l’existència conjunta d’una federació catalana i una espanyola en una internacional, es van tancar les portes a una Espanya federal on hagués estat possible tenir dues seleccions competint internacionalment. Les portes s’han tancat. Per tant, el nostre reconeixement passa únicament i exclusiva per la independència.

 

Em referia a una reacció de l’Estat espanyol a la reactivació del COC.

L’Estat espanyol treballa també amb discreció i, com és conegut, fa operacions al límit o al marge de la legalitat per evitar coses. Ens arriben rumors, però no podem dir res del cert. Ja ens ho trobarem.

 

Han parlat amb Alejandro Blanco, president del COE?

Jo no. I desconec si d’altres hi han parlat. El COC és fruit d’un pacte entre diversos i et puc dir que des de la Plataforma no hi hem parlat.

 

S’esperen alguna ofensiva per part de l’Estat espanyol?

No ho sabem.

 

Estan preparats per aquesta possible ofensiva?

Tenim un marc de treball que ens hem fixat en l’àmbit intern i extern que està condicionat per una sentència d’un tribunal. Sense saltar-nos el marc legal farem la nostra feina, independentment de les estratègies que els altres tinguin per evitar que nosaltres fem el que creiem que hem de fer.

 

Aquesta setmana, amb la Plataforma Proselecions, s’han reunit amb el Secretari General d’Esport per traslladar-li diverses propostes. Han tingut bona rebuda?

Sí, molt bona. Han entès perfectament la nostra posició. Nosaltres no volem entrar en un nou debat sobre una possible Llei Catalana de l’Esport en una Catalunya autonòmica, sinó que la nostra aportació és per a un model esportiu en cas d’existència d’un Estat català, que és un marc molt diferent de la Catalunya autonòmica. Hi ha hagut grans moments de la història on l’esport català ha fet grans salts, però la creació de l’Estat suposa una autèntica revolució. És més important per l’esport català, des del punt de vista de sector, la creació de l’Estat català que els Jocs Olímpics de Barcelona, que ja van ser un revulsiu enorme. Els canvis seran molt més importants.

 

Xavier Vinyals, president de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes. | Jordi Borràs

És a dir, més enllà de les ideologies polítiques, vostès creuen que la independència és clau per a què l’esport català se’n surti.

És una evidència empíric-científica. Això ho tenim estudiat a través d’acadèmics i persones que s’han documentat i han vist processos de caràcter similar, de països amb el PIB i la població similar a la nostra i amb el nombre de federats semblant. Hi ha coses que són de sentit comú. La independència representa internacionalitat, que ara no tenim. El COC no pot ser reconegut i les federacions no poden competir a nivell internacional fins que no siguem independents. Això és un canvi enorme i de paradigma, no és una petita modificació. I aquesta revolució és en positiu. I no només ens basem en la internacionalitat, hi ha moltes més coses com l’esport de base, les infraestructures, les instal·lacions, la possibilitat de legislar mecenatges. Amb la Catalunya autonòmica, per molt que milloris la llei, és impossible tenir-ho.

 

El Govern estudiarà totes les propostes o hi ha línies vermelles?

Cap ni una. El que volem fer és comparar el marc autonòmic amb el marc Estat. No té comparació. Per exemple, si volem fer uns Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus no podem fer la sol·licitud nosaltres, sinó que l’ha de fer el COE. Seríem nosaltres que ho decidiríem. Això obra multitud de possibilitats i portes noves. Nosaltres només vam fer un incís específic en la Llei que la República pugui debatre i aprovar i és que ens agradaria que s’inclogués una diferència molt substancial respecte la Ley Española del Deporte, que obliga els esportistes federats a atendre les convocatòries de les seleccions sota un conflicte i sancions greus a l’esportista que no hi vagi. Hem demanat que la Llei catalana no tingui aquesta exigència, perquè creiem que atempta contra els drets fonamentals de les persones. En les altres propostes hem aportat dades.

 

Expliqui’ns això de la marca Catalunya i l’esport.

És evident que amb la potencialitat que té l’esport català podem donar un marxandatge enorme a la marca Made in Catalonia. Tenim una marca molt potent, que és Barcelona, que si la podem equiparar o millorar, les nostres empreses, el nostre turisme i una altra sèrie d’actors hi sortirien afavorits. És molt més fàcil vendre un producte fabricat a Alemanya que en un país africà. Això afecta directament la nostra economia. La República Catalana tindrà un segell distintiu de qualitat. L’esport és una gran corretja de transmissió per alimentar aquesta marca de manera positiva, perquè tenim grans clubs i federacions i la possibilitat d’organitzar grans esdeveniments.

 

Com hi entren el Barça i l’Espanyol en tot això?

Els clubs esportius són beneficiaris nets d’un procés d’emancipació nacional. La república catalana acabarà beneficiant de manera singular els clubs més modestos. Els més grans seguiran competint en el circuit internacional però, a més, si el FC Barcelona i l’Espanyol van associats a la Selecció Catalana de Futbol hi haurà més esportistes del Barça i l’Espanyol amb possibilitats de competir internacionalment. Hi ha clubs catalans que tindran possibilitat també de jugar en competicions europees. Hi ha països amb potencialitat esportiva inferior a Catalunya que, pel fet de ser independents, els seus equips poden competir internacionalment i veuen augmentat el seu pressupost.

 

Aposten per una Lliga Catalana de Futbol?

Això dependrà dels clubs, no hi entrarem. La competició catalana ja hi és ara. És petita i es solapa amb l’espanyola, però existeix. Ara bé, seran els clubs que tindran la llibertat de decidir què els convé. El Barça ha manifestat de manera reiterada que donarà suport a allò que el poble de Catalunya decideixi, però si hi ha una lliga de futbol voldran jugar a la lliga més important possible, la més competitiva. El Barça, si pogués jugar la Champions cada setmana en comptes de la Lliga espanyola, segur que li convindria més. Per això la Lliga Europea acabarà arribant.

 

Una de les darreres iniciatives ha estat regalar milers d’estelades a les portes del Camp Nou en partit de Lliga de Campions. Quina repercussió ha tingut a nivell internacional?

Això no ho hem fet perquè sí. La UEFA, mal recomanada i amb conceptes mal entesos, va començar a sancionar el club perquè la gent anava al camp amb estelades. No ho vam fer per una altra cosa que no fos la reacció a aquestes sancions. Fruit de la reacció, la UEFA ha tingut una rectificació i ha dit que ja no sancionarà el Barça. La UEFA ha entès que la bandera representa únicament un afany de llibertat i que ha d’adaptar normes fetes en un moment de la seva història.

 

És a dir, el dia 8 de març no hi haurà una nova manifestació.

En principi no. La UEFA ha fet la nota de premsa i ha posat les bases per una nova interpretació de les pròpies normes i per la possible modificació. No farem més crides en aquest sentit, hem d’aprendre a guanyar.

 

I a la final de Copa de Madrid?

Nosaltres no farem res. Va haver-hi un any que la Delegada del Govern volia limitar l’entrada d’estelades i finalment no es va limitar. La gent ha d’anar al camp com vulgui, com si hi vol anar disfressat, pintat o amb estelades.

 

Xavier Vinyals, president de la Plataforma, durant l'entrevista amb 'El Món'. | Jordi Borràs

Vostès no estan d’acord amb la proposta de l’alcaldessa Ada Colau d’acollir un partit oficial de la selecció espanyola. Per què?

Vam matisar que l’únic partit que tindria lògica seria un Catalunya-Espanya. La selecció espanyola no juga aquí des de fa molts anys i aquesta és una realitat. Que vingui la selecció espanyola, mentre el govern estatal no permet que els catalans puguin decidir el seu futur polític i ens prohibeix tenir seleccions nacionals, ens sembla inadequat.

 

Com s’organitzaria un acte així? No generaria massa tensió?

Ho desconec, però que hi hauria gent que se sentiria incòmode pel fet que vingués la selecció espanyola, això seguríssim.

 

I pels jugadors? Piqué, Sergi Roberto, Bartra juguen amb l’espanyola.

Preferim no personalitzar això. Cada jugador és un món i tots tenen els seus sentiments.

 

Els jugadors tenen un pensament propi, però estan obligats a anar amb la selecció espanyola si els convoquen.

Nosaltres mai criticarem un jugador català per atendre una convocatòria de la selecció espanyola. Mai. Tenen l’obligació de fer-ho i són professionals. Els poden sancionar i prohibir-los jugar amb el seu equip. Si un jugador, de manera heroica, decideix no anar amb la selecció espanyola, li donarem suport, però mai els ho demanarem.

 

Si finalment se celebra el referèndum i Catalunya s’independitza, què passarà amb la Plataforma Proseleccions Catalanes?

Desapareixerà. Nosaltres no tenim vocació de permanència. Som aquí provisionalment perquè creiem que podem ajudar en el procés d’emancipació nacional des del punt de vista de l’esport. Mai hem amagat que volem seleccions catalanes. Quan les tinguem, potser ens podem reconvertir en un grup de suport, per animar, però aquesta és una entitat provisional fins a assolir els objectius que s’han marcat. Quan tinguem les seleccions catalanes reconegudes i competint deixarem d’existir.



Comentaris
Maria
I taanntt!! Ja ho pots ben dir.
0
Ramon
De la manera que ho expressa sembla que estigui dient que els Jocs de Barcelona van ser quelcom bo. Llegida l'entrevista i atès el seu càrrec ja m'ho imagino, que no, però el titular pot donar-ho a entendre.
0
arcadi
Federación FEDME. Joan Garrigós Toro (presidente) y Jordi Marimón Torné (alto cargo). Estando estos dos catalanes al frente de la FEDME, se eliminaron las selecciones catalanas de skyrunning (2008) y las de raquetas de nieve (2017) Un artículo explica quienes son estos dos... Nou exemple de botiflerisme i joc brut espanyol... http://www.racocatala.cat/forums/fil/97270/nou-exemple-botiflerisme-joc-brut-espanyol El Estado y sus compinches colocados en puestos claves y haciendo su trabajo. jeje
0
John Smith
Molt bé. És important anar treballar pel dia després. Endavant!
0
am el ....
5% dels impostos.
0

envia el comentari