Les tres claus del Vila-real 1-1 Barça

Un domini sense idees, una gran defensa del Vila-real i males decisions a l'hora de triar les substitucions
Neymar amb Mario, en una acció del partit a Vila-real. | EFE

El Barça s'ha deixat bona part de la Lliga a Vila-real. Un mal partit, l'enèsim aquesta temporada, dels blaugrana, i un gol de Lionel Messi que ha salvat els mobles al darrer minut, deixa el Barça a cinc punts del Reial Madrid, amb un partit menys per als homes de Zinedine Zidane. Els culers han dominat i han disputat fases de gran domini i bona predisposició, però no han estat encertats en les àrees, un factor clau que ha decantat el partit cap al Vila-real fins que el '10' ha tornat a posar les coses a lloc amb un estratosfèric llançament de falta directa, al darrer minut de joc. Les indecisions en atac i en defensa, juntament amb una mala gestió de les substitucions i una fantàstica actuació del Vila-real, han marcat l'esdevenir d'un partit que deixa el Barça novament tocat. Aquestes són, segons El Món, les tres claus de l'enfrontament.


1. Manca de contundència a les àrees

El Barça de Luis Enrique s'ha caracteritzat, almenys durant els dos primers anys, per ser l'equip més contundent d'Europa a les dues àrees. En defensa, els blaugrana encaixaven pocs gols, es mostraven segurs, conjuntats, ràpids en la reacció, sempre ben posicionats i contundents a l'hora de refusar pilotes dividides a l'interior de la zona de perill. En atac, el trident sentenciava partits mostrant-se implacable davant la porteria rival, amb gols i participació activa -i exitosa- dels tres homes més ofensius, tres dels cinc jugadors més ben valorats del planeta. Però aquesta temporada, sobretot des de la derrota a l'Etihad Stadium davant el Manchester City. Abans d'aquell partit, el Barça havia anotat 48 gols en 14 partits. Després d'aquell enfrontament, en els mateixos partits (14), l'equip blaugrana n'ha anotat 28. Vint menys! És evident que el conjunt de Luis Enrique té un problema de contundència a les dues àrees i, tant a Bilbao, com aquesta nit a Vila-real, s'ha fet ben pal·lès.

 

2. Luis Enrique i els canvis

Hi ha partits en els quals Luis Enrique encerta amb les substitucions i amb el canvi d'esquema del seu equip. Si les coses van mal dades, el tècnic és capaç d'aportar solucions per a fer funcionar l'engranatge. Però a l'Estadi de la Ceràmica, el nou nom d'El Madrigal, l'entrenador asturià no ha sabut treure suc de la seva banqueta. Amb Ivan Rakitic a Barcelona, en un d'aquelles decisions marcades per l'Excel de l'staff tècnic que tan bé calcula les càrregues de partits, Luis Enrique s'ha trobat amb l'obligació de substituir un immòbil André Gomes, incapaç d'oferir-se per crear superioritat en atac i, encara menys, per desequilibrar amb alguna passada arriscada. Al portuguès li ha tornat a mancar proactivitat i el problema ha arribat a l'hora de fer-lo descansar. Denis Suárez no ha aportat el què s'esperava, un home amb més dinamisme i una gran visió panoràmica del terreny de joc que ha aparegut per, únicament, protestar unes mans dins l'àrea rival. Però el canvi que més ha sorprès ha estat el d'Arda Turan per Digne. Amb els jugadors del Vila-real més pendents del joc central i Neymar i el mateix Digne a l'esquerra, i amb Sergi Roberto a la dreta lliures per penjar pilotes a l'àrea, Luis Enrique ha decidit mantenir a la banqueta Paco Alcácer i donar entrada a un jugador de desequilibri exterior i poca alçada com Arda. Difícil d'entendre.


3. La gran defensa del Vila-real

Que el Vila-real sigui l'equip amb menys gols encaixats del campionat de Lliga no és casualitat. Fran Escribá ha aconseguit consolidar la defensa dissenyada per Marcelino García Toral, l'anterior tècnic del conjunt castellonenc, i convertir-la en un mur implacable, fins i tot, per a jugadors de la categoria de Lionel Messi, Luis Suárez o Neymar Jr. La pressió a mig camp, amb les línies compactes i juntes, ha fet impossible la penetració a l'àrea amb comoditat i disposició de rematada dels homes ofensius blaugrana, que han hagut de recórrer als llançaments des de la llarga distància per posar a prova Sergio Asenjo, que gaudeix d'una gran etapa sota els pals després d'haver patit un calvari de lesions al llarg de la seva carrera. El plantejament d'Escribá, tancant totes les línies de passada possibles a homes d'una qualitat tècnica exquisida l'ha fet mereixedor de, com a mínim, aquest empat. La posada en escena del Vila-real, amb una efectivitat altíssima a l'àrea rival, el manté en posicions europees i amb un futur molt prometedor.



Comentaris

envia el comentari