Esport i independència (1): Celtic de Glasgow

Els aficionats del Celtic són, majoritàriament, d'origen irlandès, profundament antibritànics i summament reivindicatius
La Green Brigade exhibeix la bandera irlandesa. | @UltrasNation

L'esport i la política han caminat plegats al llarg de la història. Des dels seus orígens, la creació de clubs i federacions esportives ha anat lligada als moviments socials i polítics d'una localitat, una regió o un país. El Barça va néixer el novembre del 1899 al costat d'entitats catalanistes com l'Orfeó Català, el Centre Excursionista de Catalunya o l’Ateneu Enciclopèdic Català i ràpidament es va vincular a un moviment polític i social molt concret. Però el Barça no és l'únic club esportiu unit a la política. De fet, hi ha força exemples arreu d'Europa. Fins i tot, aquest lligam identitari ha provocat enemistat i rivalitat entre clubs esportius de la mateixa zona que integren valors i sentiments oposats. Aquest és el cas del Celtic de Glasgow i del seu rival ciutadà, el Rangers. Irlandesos contra escocesos, antibritànics contra defensors del Regne Unit, catòlics contra protestants.


El Celtic va néixer a l'església catòlica Saint Mary's Church Hall el 6 de novembre del 1887, on actualment s'hi troba la Forbes Street de Glasgow. Des de la seva fundació, aquest equip de la ciutat més gran d'Escòcia ha estat connectat amb Irlanda i la seva població. El seu fundador, el sacerdot Andrew Kerins -rebatejat com el germà Walfrid-, provenia de Ballymote, un municipi del Comtat d'Sligo, a l'illa de l'oest del Regne Unit. El germà Walfrid va créixer en una època terrible per a Irlanda. Amb només cinc anys, el religiós va veure com l'anomenada Gran Fam (1845-1849) condemnava milions de ciutadans irlandesos a l'exili, a la recerca d'alimentació i d'una nova vida. Molts d'ells van acabar a la Gran Bretanya i, més concretament, a Escòcia. Com explica el professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i columnista d'El Món, Carles Viñas, "Glasgow va assumir el 30% de la migració, fet que va provocar que els irlandesos esdevinguessin més del 10% de la població local".

 

"Van arribar en grans quantitats, empesos per la fam i la inacció del govern britànic. A més, la prohibició de poder participar en processos electorals va fer que els immigrants irlandesos seguissin connectats amb la política del seu país. Això reforça que la gran majoria d'aficionats del Celtic tingui l'imaginari irlandès i republicà. És un lligam amb la seva comunitat, amb els irlandesos que van aterrar a Glasgow durant aquella època", relata Viñas.


El germà Walfrid pretenia, amb la fundació del club, reproduir el model d'un altre equip de futbol fundat a Escòcia pocs anys abans, el 1875: l'Hibernian FC. Aquell club d'Edimburg, de també orígens irlandesos (Hibernian és el nom amb el qual els romans havien batejat Irlanda), va néixer amb la pretensió de treballar per a la comunitat catòlica irlandesa d'aquesta ciutat del sud-est d'Escòcia, tal i com va començar el Celtic. Per això no és estrany que, encara avui, el Celtic Park, l'estadi del conjunt verd-i-blanc, es presenti inundat de banderes irlandeses i de càntics en suport al país i a l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), un moviment armat que va lluitar pel republicanisme de la regió fins ben entrats els anys 90 del Segle XX.

 

Favorables a la independència d'Escòcia, però...

 

Els partits oficials a l'estadi dels hoops s'han convertit, al llarg de la història del club, en un clam reivindicatiu favorable al republicanisme irlandès i contrari a la unió del Regne Unit. Les finals europees, sobretot la darrera disputada a Sevilla el maig del 2003 davant el Porto, van demostrar que el sentiment originari de l'entitat fundada pel germà Walfrid segueix vigent. De fet, la identitat dels afeccionats al Celtic ha canviat ben poc en els seus 129 anys d'història. Durant la campanya pel referèndum d'independència d'Escòcia, celebrat el 18 de setembre del 2014, aproximadament un 60% dels supporters del conjunt verd-i-blanc van recolzar explícitament la separació de la nació, tot i que l'altre 40% no es correspon als favorables a la unió.

 

Banderes d'Irlanda i del Celtic durant la final de la UEFA 2002-03, a Sevilla. | EFE

Andrew Smith, periodista d'esports del diari escocès The Scotsman, explica -en una conversa amb El Món- que "els aficionats al Celtic van ser partidaris del sí a la independència, molt més que en cap altre club". I en detalla dues raons molt importants: "Els seus aficionats són històricament d'esquerres i el seu grup ultra, la Green Brigade, ha adoptat la ideologia marxista. I en segon lloc, les seves arrels irlandeses provoquen que la imatge d'un país alliberant-se dels tentacles de l'imperi i del domini britànic estigui gravada al seu cervell."

 

Però què passa amb l'altre 40 per cent? Segons Carles Viñas, "molts no van ni anar a votar perquè tampoc es consideren escocesos". La Union Jack, és a dir, la bandera del Regne Unit, engloba les tres banderes dels països dependents en una de sola. L'escocesa, l'anglesa i la nord-irlandesa s'uneixen per crear la que és, des del 1801, la bandera oficial del conjunt. Per això, la bandera escocesa tampoc oneja entre els aficionats presents al Celtic Park. "No la consideren seva", diu Viñas. "El seu referent vital, familiar i de comunitat està molt inserit a Irlanda. És l’equip irlandès a Escòcia i les seves banderes són les tricolors", conclou l'historiador; unes banderes que, durant els anys 20 i 30, van estar prohibides i perseguides pel govern britànic, amb multes incloses al club per permetre la seva exhibició dins el recinte esportiu.

 

A dia d'avui, el Celtic FC i els seus afeccionats no han abandonat els seus origens, la seva identitat, ni la manera de defensar la nació que més estimen i amb la qual s'hi identifiquen. A més, el seu sentiment reivindicatiu -tal i com ha succeït amb el mateix Barça- l'ha posat en problemes davant la UEFA, a qui no ha tremolat el pols a l'hora de sancionar-lo per l'exhibició, per exemple, de banderes palestines durant un partit oficial davant l'Hapoel Be'er Sheva d'Israel. Tota una declaració d'intencions.



Comentaris
JRRiudoms
A més de catòlics romans, judeofobs. Aquests del Celtic FC van aprendre molt bé la cataquèsi. I encara hi han imbècils que riuen les "intenc ions" de quatre alcoholitzats. Una [altra] qüestió pel redactor: el Barça va neixer perquè un grup de "protestants" (cristians bíblics) ja estaven farts de l'obligació d'agenollar-se davant verges i altres ídols. Ho sigui, les arrels de Barça cal trovar-les al protentatisme, malgrat que fossin catalanistes (estaría bé no amagar les arrels).
Soci 1.3XX
!! Visca el Barça !!! Sempre !!!
JOsep
gran article, Adrià. i un detall: en el subtítol hi ha la paraula "sumament", hauria de ser "summament". Gràcies!
pep - manresa
Dues afirmacions contradictòries en el mateix article, "els aficionats del Celtic van ser partidaris del SÍ a la independència, molt més que en cap altre club" no lliga amb "irlandesos contra escocesos", en tot cas sera "irlandesos contra britànics, o pro-anglesos"
Joan Luq
Una observació: els socis i seguidors del Celtic que no s'hi senten escocesos és senzillament perquè no ho són ; són irlandesos i es desplacen des de Irlanda a Escòcia per veure els partits del seu equip. Això fa evident que no hagin pogut votar al referèndum.... Els socis i seguidors del club que són escocesos s'hi senten única i exclusivament escocesos.
Joanot
Adrià, on dius que el 60% van "recolzar" el sí vols dir que hi van DONAR SUPORT. Recolzar és deixar anar el pes del cos sobre algú o alguna cosa, descansar sobre un suport i tu et refereixes a fer costat. Només en castellà aquests dos conceptes s'expressen en un sol mot: apoyar, però aquest article està en català.

envia el comentari