Remuntada de fe (0-2)

Leo Baptistao i Gerard Moreno, golejadors enfront del Llevant, han segellat la classificació de l’Espanyol per als quarts de final de Copa
Gerard Moreno, autor del gol de la remuntada a Orriols
Gerard Moreno, autor del gol de la remuntada a Orriols | EFE

L’Espanyol s’aferra a la Copa a còpia d’orgull i de fe. I ho fa a València, que és on ha aixecat dues de les quatre copes que té. Segona remuntada de la temporada, ambdues a la competició del KO, i segon triomf a domicili, també el segon d’aquesta setmana. La classificació per als quarts de final confirma la bona dinàmica d’un equip que ha sabut transformar les bones sensacions en resultats positius i que encara amb il·lusió un mes de gener de Copa, la competició fetitxe dels pericos. Avui Quique ha donat corda a un Espanyol desencadenat i diferent, un equip que ha corregut molt però que també ha sabut atacar en estàtic, i li ha funcionat. El conjunt català, convençut que capgiraria el marcador, ha retrobat la seva identitat. Els blanc-i-blaus, desinhibits durant el primer temps, han firmat una de les millors actuacions de la temporada i han fet justícia en una eliminatòria que mai se’ls hi hauria d’haver girat en contra. Remuntada històrica perquè els blanc-i-blaus mai havien capgirat fora de casa un resultat desfavorable de l’anada.


Quique ha introduït alguns canvis en relació als dos últims partits. Cap novetat sota pals: Diego ha mantingut la seva condició de porter de la Copa. De la mateixa manera, el tècnic madrileny segueix fent confiança en Dídac, Naldo i Marc Navarro per la competició del KO. La notícia a la medul·lar ha estat la suplència de Darder. Javi Fuego, encarregat d’aturar els contracops del Llevant, David López, Granero i Jurado han format un rombe al centre del camp. Aquests tres últims, d’un perfil més associatiu, han estat els escollits per moure l’Espanyol, decidit, des de l’alineació, a moure la pilota. Gerard i Leo han format parella atacant.

 

Allau de l’Espanyol

 

L’Espanyol tenia molt clar que havia de fer per acostar-se a la remuntada: ser protagonista amb la pilota i buscar amb insistència situacions de gol. I, per sobre de tot, creure en la fita i anar a per totes. Quique demanava circulacions ràpides i verticals per enfilar ràpidament a Raúl i que els seus jugadors s'hi deixessin l'ànima. Ho han fet des del xiulet inicial. Els blanc-i-blaus han sortit en tromba i, de seguida, han avisat al Llevant que venien a voltejar l’eliminatòria. Allau periquita. En només cinc minuts de partit, Jurado, Naldo i Granero han vorejat el 0-1. El conjunt valencià ha respost amb una rematada molt alta de Jason precedida d’una pèrdua de Granero al mig del camp.


“Marcar el primer gol és el que ens donarà la possibilitat de passar endavant”, explicava ahir Quique en sala de premsa. Dit i fet. Leo Baptistao ha encetat la llauna de la remuntada blanc-i-blava. A més a més, ho ha fet de seguida, abans del quart d’hora d’enfrontament. Segurament, el tècnic madrileny també imaginava un gol matiner del seu equip com el del brasiler, que ha recollit una passada en llarg de Gerard Moreno per cavalcar fins a l’àrea local i batre per dalt a Raúl. Un calc de la diana que va fer la temporada passada a Butarque. L’Espanyol tenia feta la meitat de la feina en qüestió de 15 minuts.

 

L’Espanyol, descamisat, no tenia aturador a Orriols, enfront d’un Llevant ple de dubtes i de suplents. Amb les mateixes possessions que el seu rival, però més directes i efectives, els blanc-i-blaus han dominat amb mà de ferro el primer temps. Els pupils de Quique desprenien coratge, intensitat i claredat d’idees. Havien après la lliçó del partit d’anada i volien redimir-se de l’1-2 de Cornellà. Ho acabarien aconseguint.

 

Com a preludi del 0-2, el gol que posava a l’Espanyol per davant en l’eliminatòria, Gerard Moreno, sinònim d'ubiqüitat, ha estavellat una pilota al pal després d’una altra transició molt ràpida dels blanc-i-blaus que ha agafat amb els pixats al ventre a la defensa valenciana. Només cinc minuts més tard, el mateix Gerard Moreno ha consumat la remuntada. Jurado ha recuperat una pilota en zona perillosa, Dídac ha xutat contra el porter arrancant des del cantó esquerre i el perpetuenc ha aprofitat un embolic entre Raúl i un dels seus defensors per fer el 0-2 a empentes i rodolons. L’Espanyol, l’Espanyol 2.0 que imagina Quique, un equip que conjuga verticalitat i associació, ha encarrilat una eliminatòria molt coll amunt en poc més de mitja hora.

 

El 0-2 classificava l’Espanyol. Així s’ha arribat al descans, amb una superioritat palmària de part visitant. I encara gràcies hauran pensat al Ciutat de València perquè Leo Baptistao gairebé fa el 0-3 abans del final del primer temps. El seu xut amb l'interior ha besat el pal de la porteria granota en l’última d’uns 45 minuts inicials tiranitzats pels blanc-i-blaus. El conjunt de Quique ha sotmès al seu rival amb la pilota i l’ha noquejat al contracop. Al primer acte, els de Quique han destenyit al Llevant, un equip que defensa com un mur i que ataca els espais al contracop d'allò més bé.

 

Canvi de rols

 

La partida ha virat en 45 minuts i Muñiz, al descans, ha decidit sacsejar el tauler per tornar a capgirar les coses. El tècnic local ha donat entrada a Ivi i Boateng, dues de les armes més esmolades dels locals. Més tard, també a Morales, l’estendard d’aquest Llevant. A la represa, l’esbojarrament inicial dels blanc-i-blaus, condicionats per la necessitat de fer dos gols, s’ha convertit en aplom. Els granotes han entomat la responsabilitat de proposar davant d’un rival reactiu i, ben aviat, han estat a punt d’empatar l’eliminatòria a pilota parada. El cop de cap de Jason s’ha estavellat amb el travesser d’un Diego López venut.

 

L’Espanyol s’ha emmotllat molt bé a un context d’enfrontament que domina. Ja va enfrontar-s’hi dilluns a Màlaga i en va sortir victoriós. Els jugadors catalans eren conscients que un tercer gol confirmava la classificació i no han defugit la possibilitat de segellar el bitllet a quarts abans d’hora. Gairebé ho aconsegueix Leo Baptistao, que, condemnat per un mal control, no ha pogut encarar la porteria de Raúl amb garanties d’èxit. Encara restaven 20 minuts de partit i el Llevant havia decantat el camp a la recerca de la diana que prorrogués els 90 minuts però, al descans, l’Espanyol havia tancat l’arc de Diego López amb pany i forrellat. Quique n’havia llançat la clau al mar.

 

Les coses ja no han canviat. Així ho ha decidit la defensa de l’Espanyol, que per una nit ha recuperat la seva millor versió amb Sánchez Flores. Per la posada en escena, per l'evolució de joc, per la confiança en capgirar l’eliminatòria que ha desprès l’equip i per la bona dinàmica de resultats, la remuntada a Orriols pot suposar un punt d’inflexió per a l’Espanyol, que fa només tres dies va acomiadar Ramón Robert, la mà dreta de Chen, per decisió expressa del president xinès del club.



Comentaris

envia el comentari