L’Espanyol de Mestalla fou un miratge (1-0)

El Getafe n’ha tingut prou amb un golàs de Damián Suárez per tombar un Espanyol desganat i inoperant
Gerard Moreno intentar conectar una passada d'un company
Gerard Moreno intentar conectar una passada d'un company | EFE

Tornada a la normalitat de l’Espanyol, que al Coliseum s’ha posat una altra vegada el vestit d’equip petit. La il·lusionadora actuació de Mestalla, com els triomfs enfront de Barça, Madrid i Atlètic de Madrid, fou un oasi enmig d’un curs insípid mancat d’alegries i regularitat. Un fracàs. El conjunt blanc-i-blau, que no genera ni transmet res, està ideat per competir per Europa i ara mateix és cinquè per la cua. A més a més, fa 378 minuts que no veu porteria. La situació és dramàtica. Al Coliseum, el desànim general s’ha tornat a apoderar dels pericos, que des de fa setmanes sobreviuen deprimits en terra de ningú en una temporada que la majoria d’ells ja voldrien que s’acabés. S’està fent molt llarga i això s’evidencia sobre la gespa. Sense ganes i amb una proposta de futbol pobra i mesquina, serà complicat que l’equip de Quique engresqui l’afició d’aquí al final de la Lliga.


El Getafe és un conjunt plomís i ordenat que replega d’allò més bé i surt amb velocitat al contracop sempre que pot, com de bon començament ha demostrat Rémy, que s’ha topat amb Pau en la primera d’un partit que, des del xiulet inicial, feia pinta que no seria gaire entretingut. Els de Bordalás són el tercer equip menys golejat i l’Espanyol ha sortit a jugar després de 288 minuts sense veure porteria; complicat que es veiessin gaires gols al Coliseum.

 

L'Espanyol contra un mirall

 

Precisament, per fer front al previsible avorriment d’un enfrontament ple d’intranscendència per la classificació i el futbol pesat dels dos conjunts, i per recuperar la versió més descarada i associativa d’aquest Espanyol, la que es va veure a Mestalla, Quique ha mantingut Jurado i Melendo a l’onze i ha donat entrada a Leo Baptistao. Sobre el paper, els blanc-i-blaus tenien capacitat de fer mal a un Getafe molt dur de rosegar, amb pilota i també amb espais. Però això només sobre el paper. Aquesta premissa no s’ha palesat sobre el terreny de joc. Els visitants no han danyat ni amb espais ni amb pilota, en una actuació que ha recordat més a la del Benito Villamarín que no a la del camp del València. Encara sort que el partit no s’ha jugat ben dinat, perquè sinó més d’un hauria fet un cop de cap mentre el veia.


És un fet que a l’Espanyol li fa mandra aquest tipus de partits contra equips miralls que estan més ben ordenats i preparats que el conjunt de Quique. A més a més, Leganés o Sevilla a Cornellà-El Prat han demostrat que aquests enfrontaments no solen acabar massa bé pels pericos, que tenen molts problemes per atacar en estàtic. Avui s’ha tornat a posar de manifest. El que es va veure a Mestalla va ser un miratge.  

 

Des del començament, el duel s’ha convertit en una partida d’escacs amb l’objectiu de forçar errades del rival, l’única manera de desequilibrar un xoc pastós i soporífer, més tàctic que no pas divertit. Res a veure amb l’última actuació dels blanc-i-blaus, avui fa set dies. En un context així, el Getafe tenia les de guanyar perquè hi està més avesat i perquè té les coses més clares que els pupils de Quique. Després de 45 minuts, els de Bordalás ho han intentat, sense sort, nou vegades amb cap ocasió clara però prou sensació de perill. L’Espanyol no s’ha acostat al gol ni una vegada. Res de res, només inoperància. Proposant tan poc és impossible trobar el camí del gol, perdut des de la victòria contra la Reial Societat.

 

Amb un cop de colze sobre Mario Hermoso, Ángel, que podria haver estat expulsat, gairebé decanta el duel en favor dels visitants. Sense buscar-ho, els pericos per poc es troben amb l’error, en aquest cas no forçat, necessari per construir un triomf per maquillar la grisor d’una temporada decebedora. L’àrbitre només li ha ensenyat la targeta groga a Ángel i així s’ha arribat al descans d’un primer temps ensopit i lent.

 

Damián Suárez fa un dels gols de l'any

 

A l’inici de la represa, Damián Suárez s’ha inventat un autèntic golàs per trencar amb la monotonia d’una llauna de partit i per justificar l’entrada que han pagat els que han anat al Coliseum. El lateral uruguaià ha xutat una falta des de molt lluny i l’ha posat a l’escaire de Pau López. Imparable.

 

I quan semblava que el Getafe havia fet el més difícil, que la seva estocada havia desequilibrat el xoc definitivament, l’àrbitre ha donat una vida més a l’Espanyol. Mario Melero López ha ensenyat la segona groga a Flamini per una presumpta falta al mig del camp. L’expulsió ha estat del tot injusta i el futbolista francès, que ha enfilat el túnel de vestidors amb resignació, no s’ho creia.

 

Quique ha reaccionat just després de la vermella a Flamini i ha donat entrada a Granero i Sergio García. Abans ja havia canviat a Piatti per Jurado. Amb les substitucions i les intencions d’un Getafe més replegat que mai, l’Espanyol s’ha instal·lat en camp contrari per mirar de fer l’empat. Gairebé el marca Gerard Moreno, que, des del cor de l’àrea, ha xutat contra les cames de Cabrera en el primer acostament dels blanc-i-blaus. Mitja ocasió després de 70 minuts de partits és un bagatge patètic per a qualsevol equip, més enllà de la manca d’objectius i la irrellevància del que queda de Lliga. 

 

Granero, Sergio García i Gerard Moreno ho han intentat fins que l’àrbitre ha xiulat el final, però Leo Baptistao és el que més s’ha acostat al gol. Incomprensiblement, el brasiler ha rematat amb el cap per sobre del travesser quan ho tenia tot per fer l’empat. Una errada greu més de Baptistao aquesta temporada -i ja en van unes quantes- que ha tancat un altre ridícul de l’Espanyol, l’enèsima patacada d’un conjunt sense profunditat ni il·lusió que agonitza tot esperant que arribin les vacances d’estiu. Una vergonya. Que s’acabi ja el curs.   



Comentaris

envia el comentari