L’assignatura pendent de l’Espanyol

La manca de gol minva les aspiracions del conjunt blanc-i-blau, que no acaba d’alçar el vol
Leo Baptistao, en una acció que no va acabar en gol contra el Betis
Leo Baptistao, en una acció que no va acabar en gol contra el Betis | RCDE

 A l’Espanyol li costa Déu i ajuda fer un gol. N’ha marcat nou en onze jornades -quatre dels quals enfront del Deportivo (4-1)-. Són guarismes molt pobres per a un equip que aspira a millorar la classificació de la temporada passada (8è a la Lliga) i a competir per Europa. Els blanc-i-blaus només han vist porteria dues vegades en els sis últims partits i fa nou dies no van ser capaços de foradar ni un cop la xarxa de l’Alabès, el cuer de la competició. Simptomàtic. De poc li serveix al conjunt perico defensar bé i no encaixar, si després no marca. El creixement de l’Espanyol passa irremeiablement per trobar el camí del gol. Aquesta és l’assignatura pendent de Quique Sánchez Flores.


Només el Las Palmas (8), l’Eibar (6), el Màlaga (6) i l’Alabès (5), els quatre últims classificats, marquen menys que els deixebles de Quique Sánchez Flores. La bona tasca defensiva permet que l’equip català, que s’ha quedat a zero en més de la meitat dels seus partits de Lliga, visqui en una zona tranquil·la de la classificació (13è). Aquest hermetisme fa que l’Espanyol sigui un dels conjunts de la Lliga que millor rendibilitza els seus gols.

 

No és qüestió de punteria

 

Quique no sembla amoïnat per la manca de gol. Sempre que ha estat preguntat sobre això ha respost que l’Espanyol disposa d’ocasions per marcar i que només és una qüestió d’encert. Leo Baptistao pensa igual que ell: “Tenim més oportunitats que l’any passat però no ens entren. No ens preocupa, ho estem fent bé. Considero que és una qüestió de ratxes, el gol arribarà”. Tanmateix els números els contradiuen perquè el conjunt català és el segon equip de la Lliga que menys accions de perill genera (80). Per sota només hi té l’Alabès (74), el cuer. Es tracta, doncs, d’un problema de creació de joc i no pas de punteria. També de falta d’autocrítica.


L’evolució futbolística que va suposar la irrupció de Sergi Darder al centre del camp s’ha diluït amb el pas de les jornades i l’Espanyol 2.0 cada vegada més recorda a la versió anterior, la del primer any de Quique. Fa uns dies Víctor Sánchez diagnosticava el problema en roda de premsa:  “Hem de millorar el joc posicional. A finals de la temporada passada controlàvem més els partits i gestionàvem millor la possessió. Ara per ara ens costa generar desequilibris i ocasions enfront d’equips que es tanquen al darrera”. De les paraules del segon capità blanc-i-blau es desprèn que el camí del gol i el creixement de l’Espanyol passa per generar més futbol amb la pilota als peus.

 

El gol, molt poc repartit

 

Gerard Moreno (4), Leo Baptistao (3) i Pablo Piatti (1) són els tres únics jugadors blanc-i-blaus que han vist porteria aquesta temporada. En termes anotadors, doncs, el conjunt perico és totalment dependent del seu trident ofensiu. A més a més, tal com explicava L’Esportiu la setmana passada, l’Espanyol és l’equip de Primera Divisió que té menys golejadors diferents. Els pupils de Quique fan pocs gols i els que fan estan mal repartits.

 

Succeeix gairebé el mateix en relació a les assistències. Més enllà dels tres del davant, només Jurado (2), màxim assistent de l’equip empatat amb Leo Baptistao, i Víctor Sánchez (1) han incidit directament en gols pericos a través de passades de gol. Si bé tots els components del conjunt blanc-i-blau contribueixen en la fiabilitat defensiva del bloc català, només cinc jugadors han participat directament en la generació de gol. L’aportació dels homes de segona línia i dels suplents serà bàsica per tal que l’Espanyol millori els seus registres anotadors i diversifiqui la quota golejadora, clau perquè l’equip redreci el rumb a la Lliga i aixequi el vol d’una vegada per totes.



Comentaris

envia el comentari