Figueras: "Crec que Tebas ens subestima"

El Secretari General d'Esport de la Generalitat de Catalunya explica, en una entrevista amb 'El Món', què passarà amb l'esport i els equips catalans de Primera Divisió un cop celebrat el referèndum del proper diumenge
Gerard Figueras, Secretari General de l'Esport de la Generalitat.
Gerard Figueras, Secretari General de l'Esport de la Generalitat. | Jordi Borràs

El proper diumenge 1 d'octubre, el poble de Catalunya està cridat a les urnes per decidir el futur del seu país. El referèndum convocat pel Govern de la Generalitat resoldrà, si finalment els ciutadans poden exercir el seu dret a vot amb llibertat, una de les grans incògnites de la política catalana i espanyola dels darrers anys: els catalans volen que la nació esdevingui un Estat independent? En el món de l'esport, aquesta pregunta ha passat a tenir una transcendència que va més enllà de l'administració. El futbol europeu es pregunta en quina lliga jugarà el Barça mentre el president de LaLiga segueix mantenint que a l'espanyola, els catalans no hi tindran cabuda. I mig país intenta conèixer amb quina selecció nacional jugaran esportistes com Gerard Piqué o Pau Gasol. Gerard Figueras, Secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, prova de posar llum i taquígrafs en aquestes qüestions, en una entrevista amb El Món:


Parlarem d'esport, però vostè és representant del Govern i toca preguntar-li, d'entrada, si pot garantir que els catalans diumenge podrem votar. Votarem?

El Govern pot garantir que el dispositiu que depèn de nosaltres estarà a punt per diumenge. Només falta una cosa, que hi hagi electors. Si hi són, votarem.

 

I si la policia de l'Estat espanyol ho impedeix?

Si la policia de l'Estat ho impedeix, veurem. El Govern ha convocat el referèndum i diumenge tot estarà a punt perquè, en l'horari marcat i en els col·legis establerts, es pugui votar. A partir d'aquí, l'Estat espanyol sabrà quina serà la seva actuació. Què es important? Que hi hagi milions de ciutadans que vagin al col·legi electoral que els toca des de primera hora del matí amb la voluntat de votar.


Si diumenge no es pot votar, què passarà?

Si no es pot votar, dependrà de si als carrers hi ha molta gent que no es mou de davant dels col·legis electorals reivindicant el seu dret a vot o si hi ha poca gent i la ciutadania fa cas als intents d'espantar que fa el govern espanyol amb tots els seus mecanismes i es queda a casa. En el segon escenari no hi haurà conseqüència a nivell internacional, però en el primer, el món veurà que un poble sencer està disposat a expressar la seva voluntat en unes urnes i que hi ha un Estat espanyol que impedeix que s'exerceixi la democràcia.

 

Com es combat l'estratègia de la por?

Tal i com hem estat fent fins ara, amb una mobilització massiva i pacífica. Nosaltres tenim una voluntat que ve de molt lluny, que en els darrers deu anys s'ha traduït en mobilitzacions ciutadanes acompanyades d'acció de govern i que té un punt culminant que és l'1 d'octubre.

 

Vostè diu que s'ha d'actuar igual que en els darrers deu anys, però fins ara l'Estat espanyol no ha utilitzat la seva policia per impedir que els catalans s'expressin.

Forma part de l'estratègia de la por. La presència policial, les multes milionàries per arruinar personalment la vida dels impulsors del 9N, les detencions il·legals que es van produir la setmana passada a diversos membres del Govern i tot l'intent de suspensió de l'autonomia de Catalunya començant pels recursos i acabant pel control de la policia no deixen de ser una estratègia de la por del govern espanyol contra l'única arma que nosaltres tenim, que és la mobilització de la gent. Què hem de fer nosaltres contra un Estat que utilitza totes aquestes eines? No moure'ns dels carrers. És molt important que el món vegi el missatge d'un poble convençut i obstinat a votar.

 

Gerard Figueras, en l'entrevista amb 'El Món'.
Gerard Figueras, en l'entrevista amb 'El Món'. | Jordi Borràs

Parlem d'esport. Què passarà amb l'esport català el dia 2 d'octubre?

Si el país ha votat de forma clara que vol un Estat independent, el Govern està a punt perquè, a partir del dia 2, puguem començar tot el procediment d'incursió de l'esport català en les estructures esportives internacionals.

 

I si ha guanyat el No?

Si ha guanyat el No, l'esport català haurà d'acompanyar el procés que el país segueixi institucionalment dins una Catalunya autonòmica. Per tant, continuarem amb la situació que teníem fins avui.

 

El Pacte Nacional per l'Activitat Física i l'Esport deixa de tenir validesa si guanya el No o no es pot votar?

En un 60%, sí. No serà possible dur a terme molts dels preceptes que s'hi inclouen. Em preguntava què passaria el dia 2. Si Catalunya esdevé un nou Estat podrem començar a fer els processos de reconeixement internacional del nostre esport. Perquè això sigui possible, abans hem hagut de fer molta feina deixant les estructures d'Estat a punt, també en l'esport. El procés que s'havia de fer a les portes de la independència està fet. Per tant, molta tranquil·litat.

 

Pel què entenc, no es podria aplicar al model d'esport dissenyat per Estat independent en una Catalunya autonòmica.

No. El Pacte Nacional per l'Activitat Física i l'Esport respon a un procés que s'ha dut a terme durant aquest darrer any i mig, escoltant el sector, no només els grans dirigents esportius, per poder confeccionar com volem que sigui el model esportiu en la Catalunya Estat. Allà hi ha moltes qüestions que es podran tirar endavant si Catalunya té eines d'Estat. Si Catalunya no té eines d'Estat, aproximadament dues de les terceres parts d'allò que plantegem seguirà passant per competències del govern espanyol, moltes de les quals són reivindicacions com mecenatge, seleccions catalanes o Comitè Olímpic.

 

Pel què fa el Comitè Olímpic de Catalunya, aquest dimecres s'ha fet un pas endavant pel reconeixement en cas d'independència. Confien en aquest reconeixement per part del Comitè Olímpic Internacional?

Confiem plenament que el COI aplicarà la seva normativa, que és la Carta Olímpica, que estableix molt clarament quin és el procediment per reconèixer nous comitès olímpics. Això que s'ha fet avui és un pas més en aquest camí. Ens hem posat en contacte Govern i Comitè Olímpic de Catalunya per informar que a Catalunya el dia 1 hi haurà un referèndum d'independència i que, en cas de tenir un resultat clar a favor del Sí, iniciarem el procediment perquè el COI reconegui el COC. No ho farem abans, les normes estableixen que només hi pot haver un sol comitè per estat independent.

 

Si guanya el Sí, què passarà amb els esportistes catalans que competeixen amb les seleccions espanyoles?

Els donarem llibertat. Una de les qüestions que hem plantejat en aquest nou model és que nosaltres no obligarem a cap ciutadà a competir oficialment sota equips catalans si ell no vol. Estem fent un país democràtic i ho estem fent escoltant la gent. A diferència d'altres estats, deixarem que els ciutadans decideixin si volen formar part de la seva selecció en qualsevol esport i, segon, no s'obligarà a escollir entre la nacionalitat catalana o l'espanyola. Donarem llibertat perquè es puguin conservar les dues.

 

Les mans de Gerard Figueras, Secretari General de l'Esport.
Les mans de Gerard Figueras, Secretari General de l'Esport. | Jordi Borràs

De la Lliga espanyola de futbol se'n parla a tot arreu. Què s'ha pensat pels equips catalans de la Primera Divisió?

Se'n parla molt. Hi ha molt soroll. Jo diria que no hi ha una resposta clara. Així com en l'esport federatiu no professional l'itinerari és molt clar i hi haurà un procés pel qual cada federació nacional catalana haurà de fer l'aplicació a la seva respectiva internacional per ser reconegut, en el cas de les lligues professionals com bàsquet o futbol, s'obre un escenari diferent. Cada lliga professional, com a entitat privada, té unes normes i, per tant, hi haurà d'haver un procés de diàleg. Quin és el primer pas? Que els clubs decideixin on els agradaria jugar. I serveix pel Barça, per l'Espanyol, el Girona, els equips de Segona A, Segona B, bàsquet, etcètera. A partir d'aquí, hauran d'obrir un procés de negociació amb els responsables d'aquesta competició. Alguns diuen que haurà de ser necessàriament la Lliga espanyola, però no és cert. Hi haurà una situació nova i el Barça haurà de veure si li interessa jugar a la Lliga espanyola o en un altre campionat. Avui, a l'Estat espanyol ja hi ha equips de països no espanyols com l'Andorra que juguen en competicions oficials com la Lliga de Futbol Professional o l'ACB. Per tant, tot és possible.

 

Javier Tebas està fent campanya pel No?

Claríssimament. I a més no se n'amaga. És un soldat més de l'exèrcit del Partit Popular i del sector espanyolista, que intenta desmobilitzar electorat català sota la premissa que hi haurà ciutadans que, pel fet de no tenir clarificat on jugarà el Barça, deixaran de voler que el seu país sigui independent. Crec que ens subestima. En tot cas, és lliure de fer la seva campanya. Tampoc ens hem de deixar impressionar pel què digui, ni creure'ns allò que ens diu. El Barça decidirà on vol jugar i haurà de negociar. Hi ha acords signats, sobretot televisius, que donen uns ingresos i el principal exponent d'aquests ingressos és el Barça al costat del Reial Madrid. Per tant, crec que els primers interessats en mantenir el Barça també seran ells.

 

Hi ha un fet absurd que pot succeir. Si Catalunya és un Estat independent i Espanya no el reconeix, el Barça i els altres clubs catalans seguiran essent considerats espanyols per l'Estat espanyol. Caldria modificar les lleis perquè juguessin competicions espanyoles?

Pot passar. En tot cas hi ha molts escenaris oberts. En processos d'independència sempre hi ha un prereferèndum on tothom diu coses molt gruixides, sobretot pels que no volen que es voti; després hi ha el referèndum, on s'hi troben sentiments contraposats i, quan passa un temps i es rebaixa l'ebullició, s'estableix una negociació. I això haurà de ser així per tot, per equipaments, per sanitat, per infraestructures, per ambaixades i, evidentment, a nivell esportiu. Haurem de trobar una solució guanyadora per ambdues bandes. Hi ha casos poc coneguts d'aquest tipus. Sempre parlem del Mònaco i la lliga francesa, dels sis equips de Gal·les que competeixen a les lligues professionals angleses, però hi ha un país que és Transnístria, a Moldàvia, que es va independitzar, que no va ser reconegut per la part contrària, però que els seus equips de futbol competeixen en les seves lligues i representen Moldàvia a Europa. Tot és possible si hi ha diàleg.



Comentaris
crack
me lo he leido entero pero me quedo con el titulo, tebas no nos subestima, nos subestima espanya entera, solo que ellos tienen la fuerza , las armas y poco ó nada mas , como siempre

envia el comentari