[VÍDEO] André Gomes: "A vegades em fa por sortir al carrer per vergonya"

El portuguès se sincera en una entrevista amb la revista 'Panenka'
André Gomes es lamenta, durant el partit davant el Celta.
André Gomes es lamenta, durant el partit davant el Celta. | EFE

André Gomes no és feliç al Barça. Ni gaudeix a la gespa, ni té una vida agradable fora els terreny de joc per culpa de la seva manca de confiança. Així ho admet en una impactant entrevista a la revista 'Panenka', on confessa les seves dificultats psicològiques per superar la mala etapa futbolística amb l'equip català. "No em sento bé al camp, no estic gaudint del què puc fer", explica. Però va més enllà.

Gomes s'obre i se sincera de manera clara: "Els primers sis mesos van anar bé, però després les coses van canviar. Potser la paraula no sigui la més correcta, però es va tornar una mica un infern, perquè vaig començar a tenir més pressió. La sensació que tinc als partits és dolenta. Pensar massa em fa mal. Perquè penso en les coses dolentes i, després, en allò que he de fer. I sempre vaig a remolc."


 

El migcampista portuguès, fins i tot, se sent avergonyit per les seves actuacions sobre el terreny de joc on, darrerament, està patint les ires del públic del Camp Nou. "Em tanco", diu. "No em permeto treure la frustració que tinc. Aleshores, el què faig és no parlar amb ningú, no molestar ningú. És com si em sentís avergonyit. M'ha passat, en més d'una ocasió, no voler sortir de casa. Això que la gent et pugui mirar, tenir por de sortir al carrer per vergonya..."

 




Comentaris
Manel
Aquest jugador es honest, necessita ajuda psicològica i segur que futbolísticament millorara , es un bon jugador i ho veurem al proper mundial...
Soci 12XX FCB
Tranquil A. Gomes, molts barcelonistes tindriem de sentir vergonya i fastic al cridar independencia a un camp de futbol !!
Agosarat
A Saudade és una dolceta tristor de melàngia, un estat d'ànim escaient per escoltar "Fado Lishboeta" (excels) però no és útil per bregar al mig camp amb la Simfònica del Barça. Aixina que afine l'instrument i a l'herba que canvíe de notes si vol continuar tocant en l'orquestra blaugrana.
Ramon
Les reaccions del públic a favor o en contra dels jugadors té una mica de relació amb el rendiment futbolístic i un molt més de relació amb d'altres factors. Al Camp Nou s'aplaudeixen més els rossos, els que tenen el cabell llarg i ja no diguem els rossos amb cabell llarg. També els substituts que entren com un brau. Els que el cognom té tres síl·labes (o dos, sempre i quan la paraula sigui plana). Etc.
Ramon
Vergonya i fàstic, soci 12XX, no veig per quins set sous n'ha de fer el cridar per la llibertat del nostre país però en canvi sí que en fa i força el teu català. Quasi més faltes d'ortografia que paraules, quin fàstic! I una frase que, tot i deduir-se quina botiflerada pretenia, tal com l'has escrita no té cap sentit, quina vergonya!
Ramon
El Camp Nou tracta pitjor el futbolista català. El públic català li pressuposa la pròpia manca de caràcter. Per mi que pensa: "Deu ser un merda com jo". No li ret prima d'apreciació per compatriota. No gosa. Li fa cosa. També tem semblar provincià. O nacionalista (però en canvi brama amb orgull aliè "U-ru-gua-yo, u-ru-gua-yo!"). El públic català amb bon seient castiga el futbolista català per complexos i autoodi. I el públic colon de general més encara però aquest ja és per xenofòbia.

envia el comentari