Messi és insaciable

L’argentí, amb llibertat total, comença com un tro la seva 14a temporada, amb 7 gols en 4 partits, i li fa dues dianes a Buffon, un dels pocs porters que se li resistien
Lionel Messi celebra un gol davant la Juventus. | EFE

Després de 13 temporades a l’elit, més de 500 gols i una trentena de títols, Leo Messi ha arrencat el curs com un tro. En quatre partits l’argentí ha fet set gols (i cinc pals) i ha impulsat el Barça a liderar la Lliga i a derrotar avui la Juve en l’estrena de la Champions. És insaciable. Messi ha donat aire al club en aquest estiu convuls, tapant algunes carències evidents de la plantilla i la gestió contradictòria de la junta, amenaçada per una moció de censura. Potser mai com ara l’entitat ha estat a les seves botes, i tot això pendent que es faci la foto de la seva renovació.


No ha estat un dia més per a Messi. Li ha fet el seu primer gol –i el segon- a Gianluigi Buffon, un dels pocs porters a qui s’havia enfrontat –fins a tres vegades- i encara no havia marcat. El llegendari italià, que d’aquí uns mesos farà 40 anys, somiava en retirar-se sense haver encaixat una diana del rei del futbol, però s’ha endut dues tasses. Bloquejat durant 44 minuts, aturat per la teranyina juventina, Messi ha aparegut a tocar del descans per desequilibrar Pjanic, fer una paret amb Suárez i rematar creuat a gol. Tan aparentment senzill i tan difícil. El partit, bastant pla fins aleshores, dominat pel Barça i amb ocasions de la Juventus, es descantava.

 

A la represa, una altra acció seva ha precedit el 2-0 de Rakitic i en una contra, com qui deixa enrere juvenils, ha mig amagat el xut un parell de cops per superar Buffon –que minuts abans s’havia endut un tir al pal- sense oposició. Així Messi ha tornat a fregar el hat trick tres dies després de fer-lo contra l’Espanyol. És d’hora per saber a quines xifres arribarà aquesta temporada i fins a quin punt l’equip respondrà en els moments decisius –Dembélé ha estat més apagat avui i necessita temps per comprendre el joc de posició-, però si a Madrid algú pensava que amb la trentena estrenada la Pulga afluixaria tot indica que anava equivocat. El declivi no s’albira.


Efectivament, la longeva excel·lència de Messi és un dels factors que el diferencien de la resta. Els entrenadors que ha tingut han mirat que fos feliç amb poques ordres tàctiques, amb suggeriments que ell desenvolupi. I Ernesto Valverde ho ha vist d’entrada: li dóna llibertat absoluta. Si Guardiola el va fer començar a la banda i després li va crear la zona de fals 9, i amb Luis Enrique arrencava des del costat però ampliant la seva visió perifèrica per assistir, l’actual tècnic blaugrana l’ha situat a l’eix ofensiu des del principi, darrera de Suárez, en el centre nuclear del joc, perquè es mogui per on cregui convenient, que connecti amb tots els seus companys i exploti encara més la seva condició de jugador total.



Comentaris
Ludopatia?
Insaciable... d'euros. No exagerem, el futbol és un joc, en tot cas seria un ludòpata.

envia el comentari