Jordi Puntí: "Messi és un creador de llenguatge"

El periodista publica el llibre 'Tot Messi', un assaig que posa en valor la figura del jugador argentí atacada des de diversos angles
Jordi Puntí, periodista i autor del llibre Tot Messi.
Jordi Puntí, periodista i autor del llibre Tot Messi. | Adrià Soldevila

Lionel Messi omple portades, pàgines i hores de ràdio i televisió. L'argentí és un personatge inesgotable, difícilment definible i futbolísticament omnipresent. Un jugador del qual se n'han escrit centenars de milers d'articles i, fins i tot, desenes de llibres. La grandesa de la seva figura, però, rau en la dificultat de fer-ne literatura. A Messi se li han dedicat pocs assaigs, una qüestió que el periodista Jordi Puntí intenta abordar amb la publicació del llibre 'Tot Messi', una obra prosaica que analitza la celebritat mundial des de diversos punts de vista. En una conversa amb El Món, Puntí posa en valor la seva capacitat artística, l'evolució com a esportista i el misteri que envolta la llegenda.


Com es fa per parlar de Messi sense utilitzar tòpics i fent-ne literatura?

És complicat, perquè tothom n’ha parlat molt i alhora hi ha la impressió que no tot es pot dir. En el meu cas, m’he guiat per tres potes: el costat sentimental i emocional, que cadascú el viu, però que crec que comparteixo amb bastants afeccionats del Barça; el costat analític, que és més periodístic, analitzar per què és especial i únic; i el juganer, el més literari, perquè entenc el futbol com un joc que provoca més joc, com el literari. D’aquí els exercicis d’estil, que et permeten afrontar el personatge i fer-li un retrat polièdric des de molts punts de vista, atacant-lo des d’aspectes diferents. Malgrat molta gent n’ha parlat, hi ha la teoria que ha esgotat els adjectius i jo crec que és tot el contrari, és un creador de llenguatge. T’obliga a ser més intel·ligent, més agut. No n’hi ha prou amb les frases que hem tingut sempre pel futbol. Hem de pensar més.

 

Deia que hi ha coses que no es poden explicar. Per quin motiu, perquè no les sap o perquè s’han de mantenir en secret?

No, perquè no les sé. Crec que una de les grans motivacions del llibre és el misteri que l’envolta, que neix d’una cosa molt difícil d’explicar: fins quin punt tot allò que li veiem fer neix de l’instint i del talent pur o neix de l’aprenentatge i de l’experiència en el joc. Això es pot traslladar a tots els artistes, com Picasso. Li sortia d’ell o ho havia après a partir de la tècnica i el treball? Qualsevol obra és la combinació de dues obres, la tècnica i el talent individual. Quan veiem vídeos de Messi jugant quan tenia set o vuit anys, hi ha moltes coses que ja hi eren, que formen part d’una capacitat innata per dominar la pilota. Però n'hi ha d'altres que no, que tenen a veure amb l’experiència d’haver jugat molt i d’haver dominat les particularitats dels jugadors que l’envolten. I tot això és un misteri, no sabem si fora dels noranta minuts això segueix o no. Si segueix, és algú que té un cap privilegiat. Si no, sabríem que el cap privilegiat existeix només durant el partit.


En una altra entrevista, va comparar Messi amb Picasso o Mozart. És un dels artistes del segle XXI?

La comparació amb Mozart i Picasso s’ha d’agafar amb pinces, està destinada a provocar i a fixar el debat en uns termes que no tothom està disposat a acceptar. Alguns futbolistes també són artistes i en el cas de Messi no hi ha cap dubte. Utilitzo les definicions d'Italo Calvino de l’artista del segle XXI perquè crec que hi encaixen perfectament: lleugeresa, exctitud, rapidesa, multiplicitat i visibilitat. Aquestes cinc característiques li van com anell al dit i ens permeten entendre que és un artista. Per què això no es pot dir d’altres jugadors, com Lewandowski? És exacte, ràpid i visible, però no és múltiple, no pot jugar en més d’una posició. Tampoc és lleuger. I això, si vas agafant els jugadors, te n’adones que les cinc característiques és molt difícil que les tinguin totes. Cristiano Ronaldo tampoc és múltiple.

 

També es pregunta, com ha fet abans, què li passa pel cap a Messi en el seu dia a dia. Li agradaria saber en què pensa Messi quan no juga a futbol?

Per això poso la cita de Mascherano a l’inici del llibre, que diu que seria molt bonic ser al cap de Messi durant cinc segons, no per saber què pensa, sinó per la sensació. No sabem si Messi és racional o no, si allò que fa és el què li surt o si ho ha après. Intueixo que deu ser un equilibri. Però, fins a quin punt m’ajudarà la seva vida privada a saber més coses d’ell com a futbolista? Aquí entraríem més en el terreny del fan, per saber-ho tot sobre ell. Però si resulta que en la vida privada sí que és especial, un estudiós del futbol, aleshores tindríem més arguments per entendre aquest misteri.

 

Que Messi no parli, que no aparegui als mitjans, fa que la seva llegenda creixi?

I tant! Quins són els escriptors més llegendaris? Salinger, Pynchon, gent que es va amagar o que va deixar de publicar. Quan menys sabem d’una persona que ens agrada, més en volem saber. En aquest cas, Messi parla al camp i sembla que ja n’hi ha prou. Ara, ha arribat un punt, als 31 anys, en el qual es començarà a parlar de què passarà quan es retiri. D’Iniesta ja se’n parla. El futur no està escrit, és una pàgina en blanc, però per caràcter, Messi no és un jugador que se n’aniria al Japó. Podria dir que ja en té prou amb 32 anys, després del Mundial. Seria un horror, però és una possibilitat. Som incapaços de preveure què passarà, perquè ell no ens dona prou arguments per saber-ho. També és veritat que li agrada molt jugar i que pot estar fent-ho molts anys més.

 

Aquell text de Casciari en el qual compara Messi amb un gos ha quedat desfassat? M’explico, Messi ha fet una evolució espectacular. Ja no corre sense fre darrere la pilota, és un jugador diferent.

És un text amb el qual hi tinc problemes, mai m’ha entusiasmat. A Messi mai l’ha obsessionat perseguir la pilota. Però ha quedat totalment desfassat. Justament l’evolució ha anat cap a una altra banda, un reciclatge personal per saber què pots donar en cada moment.

 

El llibre Tot Messi, de Jordi Puntí.
El llibre Tot Messi, de Jordi Puntí. | Adrià Soldevila

El fet de no conèixer-lo l’ha ajudat a escriure sobre ell?

No he fet ni l’intent de conèixer-lo. En cap moment he intentat aproximar-m’hi. Primer, perquè penso que és molt difícil i, després, perquè em portaria a un exercici que no vull fer, que seria canviar moltes de les coses que dic. Messi s'ha convertit en una ficció. El veiem d’una determinada manera. Evidentment que m’agradaria parlar amb ell i confirmar o retractar idees que tinc, sobretot al voltant del misteri, però per explicar-lo no és necessari. El llibre li hem enviat, això sí.

 

Quan es parla de Messi, indestriablement es parla de Cristiano Ronaldo. És impossible entendre l'evolució d’un sense tenir en compte l’existència de l’altre?

Totalment. A més, crec que s’han fet més bons l’un a l’altre. Hi afegeixo la pel·lícula de Mourinho i Guardiola. Aquells dos anys que van coincidir van ser extraordinaris. Ara, malgrat tot, Messi està un o dos graons per sobre de Cristiano. Primer, hi ha l’edat. Però crec que Cristiano és més bo gràcies a Messi. Messi, sense Cristiano al Madrid, hauria seguit essent qui era. Hauria guanyat més Pilotes d’Or i, probablement, Cristiano en tindria menys.

 

Potser perquè Cristiano està obsessionat en ser el millor?

Forma part de la química entre ells dos. També és veritat que si parles amb la gent de Madrid, no els costa reconèixer que Messi és millor, però et diuen que l’obsessió és compartida. I això no ho veig. El Barça ha fet una proposta de joc molt clara i des del Madrid hi ha hagut un contraatac, sobretot per part de Florentino, per crear una nèmesi, un enemic. Les pel·lícules de Batman són de Batman, no de Joker. Joker hi surt perquè és l’enemic. Aquí passa el mateix, Cristiano surt a la pel·lícula perquè hi ha Messi. Sense Messi, Cristiano no hi sortiria, no tindria una pel·lícula. Al Manchester United hauria seguit essent un gran jugador, però no hauria tingut l’evolució que ha tingut al Madrid, amb Messi al Barça.

 

Es podria comparar la lluita esportiva actual, de Messi i Cristiano Ronaldo, amb la batalla de Muhammad Ali i Joe Frazier?

És molt llaminer. És un combat individual i es podria comparar amb el duel Nadal-Federer. Però mediàticament sí, és el gran duel del segle XXI. A Estats Units, des que Messi juga i en fan la retransmissió, les audiències han pujat i hi ha més gent que vol aprendre l’espanyol. No entenc per què, però hi ha articles que ho relacionen. És al·lucinant la quantitat de gent que segueix Messi i Crisitano. El duel ha transcendit l’espectacle d’equip per ser individual. I també és fascinant pensar cap on anirà, què passarà.

 

El Mundial marca molt les seves carreres? Pot ser definitiu?

Serà un estiu molt definitiu per a Messi. Crisitano, fa dos anys, va guanyar l’Eurocopa. I Messi va perdre la final de la Copa Amèrica, fallant un penal. Messi no serà millor si guanya el Mundial, però hi ha un tant per cent de gent, sobretot argentina, que sense el Mundial són incapaços de reconèixer que és el millor de la història. Jo no em barallaré amb ningú per convèncer-lo, ja ho sé que ho és. Aquest estiu per a Messi és molt important i per a Cristiano, no massa. Si arriba als quarts de final amb Portugal ja serà un èxit.

 

En un capítol parla dels tatuatges. En els darrers anys, Messi se n’ha fet de força extravagants. A què creu que respon aquest canvi?

És la combinació de diverses coses. Crec que li han fet entendre que una part del futbol és la presència mediàtica i és transmetre una imatge. Això coincideix amb la final de la Copa Amèrica del 2016, quan surt i diu que deixa la selecció. Torna al cap d’un mes, es fa enrere, es fa tatuatges nous i es tenyeix de ros. I després hi ha un altre argument, que no és menor. Crisitano no té cap tatuatge. La imatge que transmet Cristiano és de superhome: musculatura, pell lluent, icona gay. En canvi, Messi intenta anar cap una altra banda, més hipster, amb barba, tenyit, amb tatuatges. Pot ser que sigui inconscient, però està fent clarament un contrast.

 

La pregunta del milió. Què passarà amb el futbol quan Messi es retiri?

Haurem d’aprendre a conviure amb la decepció de no veure’l i aprendre a viure una nova època on tot serà més previsible. I ens haurem d’entusiasmar amb jugadors que avui dia ens semblen bons, però que no ens fan trempar de la mateixa manera. Aquesta és la resposta racional. La resposta optimista és pensar que Messi deixarà un llegat a jugadors que hauran après que es pot jugar de manera diferent. Quan veia Romário tenia la sensació que no veuria res igual. Quan vaig veure Ronaldinho vaig apujar el meu nivell d’entusiasme. I Messi l’ha apujat set o vuit graons més. Potser no tornem a veure un Messi, però sí un Romário o un Ronaldinho, gent que també il·lusioni.

 

I amb el Barça? Perquè tot gira al seu voltant.

Haurem de desaprendre tot allò que hem après i intentar no caure en la depressió col·lectiva. Tornar a unes dinàmiques anteriors. Tota la generació que ha crescut amb Messi i amb Harry Potter no coneix el fracàs, no coneix la derrota de manera continuada. Hi haurà una sèrie de gent que no estarà acostumada a veure el Barça sense guanyar títols. A vegades faig servir un poema de Gabriel Ferrater que es diu ‘Ídols’, un poema d’amor, d’una parella que diu “aleshores, quan érem joves, no teníem records. Érem el record que tenim ara”. I això ens passarà amb Messi. “Hem d’agafar aquesta imatge i fer-la servir com un ídol per tenir fe”. Hem de convertir en Messi en una fe, en una inspiració. Hi ha hagut Messi i el Barça de Guardiola, i ara hem d’intentar conservar la idea. Tot això, com veus, són subterfugis per evitar analitzar la buidor que tindrem.



Comentaris
Josep Pagès i Canaleta de CARDEDEU
EL GRAN LEO MESSI Que no va fe res PER GUANYAR AL ROMA ¿ UN ESTABA ? ¿ UN ES VA AMAGAR ? EL I LUIS SUAREZ PIQUE .Ja prou de Parlar de un JUGADOR ANTI-CATALÀ Tota la vida a Catalunya I MAI VA VOLGUER APENDRA A PARLAR EN CATALÀ Con tampoc u a fet mai ANDRES INIESTA . Sense els EL BARÇA Seguiria sen el millor EL ENTRENADOR DEL BARÇA VALVERDE Esperen el ESTIU Aprengui algu de LLENGUA CATALANA Ara EL ESPANYOL Tindra al menys un BON ENTRENADOR Que parlara EN CATALÀ Tambe

envia el comentari