Iniesta, sobre la Pilota d'Or 2011: "Un dels moments més importants pel Barça"

El manxec repassa la seva carrera amb la samarreta blaugrana i no descarta asseure's a la banqueta del Camp Nou en un futur, amb Gerard Piqué de president
Iniesta, Messi i Xavi, podi de la Pilota d'Or 2011.
Iniesta, Messi i Xavi, podi de la Pilota d'Or 2011. | FCB

És una de les imatges més icòniques de la història del Barça. Andrés Iniesta, Xavi Hernández i el guanyador, Lionel Messi, convertits en els tres millors jugadors del món. Tres jugadors formats al planter blaugrana i tres homes que han marcat un estil genuí i únic de jugar a futbol. Per al futbolista manxec, que deixarà el Barça aquest proper diumenge, aquesta fotografia val un imperi. "Jo hi era i el va guanyar Leo, en un podi que mai es tornarà a repetir. Aquell moment és un dels més importants de la història del club. Que tres jugadors formats a casa siguin allà no té preu", ha manifestat en una entrevista a RAC1.


Per a Iniesta, no haver guanyat el premi no té cap importància, encara que France Football li demanés disculpes púbicament. "No calia que em demanessin perdó", ha dit. "No crec que la Pilota d’Or sigui justa o injusta. Forma part del futbol, però no és el futbol", ha reafirmat, després de ser preguntat per la comparació entre els guardons guanyats per Messi i Cristiano Ronaldo. "No hi ha ningú com Leo", ha etzibat.

 

Tampoc hi ha futbolites com Sergio Busquets. Per al capità blaugrana, seria una pífia històrica que el Barça deixés marxar el seu migcentre: "Em semblaria un error descomunal, pel què significa com a jugador, per la seva figura. No crec que succeeixi, perquè li queden molts anys de futbol i entenc que és un jugador fonamental. No sé com està el tema, però el club no ha de deixar lloc a dubtes."


Aquestes han estat les reflexions més interessants d'Andrés Iniesta a RAC1:

 

Nervis pel comiat

"Si et dic la veritat, sí. Ho he anat comentant amb gent. Quan et diuen que arriba el final, et fas a la idea, però quan s’apropa el moment sí que et poses nerviós."

 

Hi ha marxa enrere?

"No. Ni hi he pensat. És una de les decisions més importants que he hagut de prendre a la meva vida. Una va ser la de venir de Fuentealbilla a Barcelona i ara és la de deixar el Barça."

 

Insistència per quedar-se

"No, insistir ningú m’ha insistit, perquè quan he parlat amb les persones ho he argumentat. Quan duus tant temps i la gent et coneix tant, una decisió així és personal i no hi ha lloc per dubtes, ni per pensar-ho més. Molta gent vol que segueixi, però no tinc dubtes."

 

La Xina o Japó?

"Un dels dos. No ho anunciaré diumenge, serà la setmana que ve. No sé el dia, però serà quan tot estigui acabat. Vull ser jo qui digui on vaig. I sí, tot està molt decidit, a falta d’aquests tres dies, que acabarem de polir alguna cosa."

 

Com va ser la decisió

"Sóc una persona de pensar les coses, de valorar-les, d’escoltar-me. Ha estat un procés. La temporada passada, tal i com va anar tot, no va ser fàcil ni a nivell personal, ni col·lectiu. No sabia si aquest any seria l’últim. Em vaig proposar que aquest any havia de ser un dels millors, perquè si era el darrer, volia marxar amb la sensació que me’n vaig ara, de sentir-me important, útil, de guanyar títols i de deixar una bona impressió als afeccionats."

 

Primeres persones en dir-li

"No sé a quins companys li vaig dir. Leo, Busi, Jordi, Luis, Gerard…L’entrenador ho va ser abans que el president. Vaig intentar trobar el moment. Ho vaig dur amb naturalitat. Per a mi, prendre aquesta decisió costa."

 

El futur en dues o tres temporades

"No descarto seguir jugant després de dos o tres anys. Intentaré allargar-ho fins que el cos digui prou. El que vull és gaudir del futbol i ara ho gaudiré d’una altra manera. Ja ho veurem quan passi el temps."

 

Els gols d'Stamford Bridge i Johannesburg

"Pots tenir sort, però la sort s’ha de treballar. Hi arribes per algun motiu i t’ho has de merèixer. Aquests dos moments marquen la visió d’Andrés Iniesta per sobre de la resta, però estic molt més orgullós dels 16 anys al primer equip o de tot el temps que fa que estic a la selecció. La final de Copa també va ser la final de la meva vida."

 

Partits guardats

"Sí, els tinc tots en DVD. A casa tenim una estanteria bastant gran. Els tinc per temporada. M’agrada guardar-ho tot, m’agrada recordar i veure-ho."

 

Baralles al vestidor

"No, el normal és no barallar-se. Discutir-me, sí, però sempre de manera constructiva."

 

La suplència en la final de París

"Abans de París sí que em vaig enfadar. Ho he reconegut públicament. Per mi va ser un moment molt dur. Esportivament, un dels dies que pitjor sabor de boca m'ha deixat. Vaig tenir una conversa molt privada amb Rijkaard, que no he explicat mai, i no em va argumentar res. Em va dir una cosa molt forta, però no em va argumentar el perquè. No puc dir-ho. És una de les petites coses que no he explicat ni al meu llibre. No va ser un argument molt lògic."

 

A Guardiola li va dir "míster, vamos de puta madre" després de sumar un punt de sis possibles en el debut del tècnic

"Sempre vaig tenir d’ídol a Guardiola i que fos el nostre entrenador va suposar una motivació increïble. Allò que vam fer a la pretemporada, els canvis, la manera de fer les coses, ens transmetien coses diferents. La Lliga va començar amb una derrota i un empat i vaig sentir que era el moment de donar suport al míster i que sabés que anàvem bé."

 

L'eliminació davant la Roma

"Possibleemnt és un dels moments més dolorosos, per tot allò que ha passat després, per inesperat i inexplicable. Va ser un cop molt fort per a tots, no ens ho esperàvem."

 

Neymar al Madrid, seria terrible?

"No ho catalogaria així, però Neymar és un dels jugadors més importants en l’actualitat i que el Madrid el tingués seria un punt al seu favor. Però no crec que el Barça s’hagi de tornar boig."

 

El company més boig

"Em quedaria amb Piqué."

 

Piqué president del Barça?

"Ho veig com una possibilitat, si així és el seu desig i ho vol ser. Si creu que pot ser útil pel club, veurem què passa."

 

Piqué president i Xavi o Iniesta d'entrenadors

"És difícil que coincideixin tantes coses, però podria ser una possibilitat. Ho veurem en el futur. La gent que hem estat tants anys aquí li devem moltes coses al club i seria meravellós aportar-li tant com ens ha donat."

 

Un migcampista actual

"Sempre m’ha agradat David Silva. He jugat amb ell i l’he tingut com a referent, un jugador diferent a la resta. No hi haurà Iniesta, ni Xavi, ni qualsevol altre. Jugadors iguals no existeixen, però això no vol dir que el Barça no segueixi jugant bé i guanyant."



Comentaris
Ramon
Que el millor futbolista individual derivi dels títols és no entendre'n de futbol. Però, escolta, si es decideix que aquest n'és el criteri nontenc per què cal votacions. S'entren les dades, es pondera cada títol i t'ho dóna una màquina. Tot i que, ja dic, és no entendre'n gota. El palmarès de Pinto té molts més títols que el de Maradona.
Ramon
Per què, hi ha consens a tenir Pelé pel millor futbolista ever? Doncs perquè té tres mundials. Però, per déu, en el primer ell era com el Bojan de Rijkaard: aquell Brasil era el Brasil de Garrincha. En el segon sí que ja era la figura de l'equip però resulta que es va lesionar a les primeres de canvi. Van guanyar sense ell! En el Mundial de Londres va fer el ridícul. I en el quart que va jugar i el tercer que va guanyar ell ja era bastant veterà, era un més d'aquell gran equip.

envia el comentari