El triangle hipnotitzador suma vuit finals de Copa

Messi, Iniesta i Busquets apaguen l’efervescència de Mestalla gairebé per intimidació i el Barça buscarà el seu 30è títol del torneig
Andrés Iniesta controla la pilota davant dos jugadors del València.
Andrés Iniesta controla la pilota davant dos jugadors del València. | EFE

No ha fet cap gol i el València ha enviat una pilota al travesser, però la primera meitat del Barça, comandada per Messi, Iniesta i Busquets, ha apagat la dura efervescència de Mestalla. El conjunt de Valverde ha protagonitzat un rondo per tot el camp amb aquests 3 jugadors de referència, tots tres criats a la Masia, dominant en un 70% la possessió, tocant, combinant i divertint-se, hipnotitzant, en alguns moments simplement intimidant, especialment quan Messi, a tot arreu, rebia i avançava amb la pilota caminant. Ningú s’atrevia a entrar-lo i quan l’argentí arrencava, desequilibrava o era aturat amb falta. Tot i el 0-0 momentani, quin espectacle! I quina desesperança per als xe...


Els insults barroers d’una part important de l’afició valencianista, sempre desagradable amb Catalunya, han estat replicats per la insultant superioritat sobre la gespa de Messi, Iniesta i Busquets, la santa trinitat que juntament amb un altre gegant –Piqué- comparteixen la gloriosa última dècada blaugrana. Ha passat molta altra gent i molt valuosa, com els autors del gol sentenciador, de Coutinho a passada de Suárez, però aquests tres –com Puyol, Xavi i Valdés- són un capítol a part. És la vuitena final del Barça a la Copa –cinquena seguida, rècord- en aquests darrers deu anys. La dada és tremenda. En el global, per als barcelonistes significa la final número 40 en el torneig del KO que pot suposar el seu trentè títol.

 

Contra el Sevilla el 21 d’abril

 

Mestalla ha acabat rendit contra un equip d’època, entès per la continuïtat històrica que són Messi, Iniesta i Busquets, escalonats al camp, que primer Guardiola, després Luis Enrique i ara Valverde han sabut teixir al seu voltant. El Barça torna a ser un conjunt sòlid i que pot espantar, per més que al 4-4-2 d’aquest curs li falti una mica de poesia. Després de quasi 6 mesos, és líder rotund a la Lliga amb 9 punts d’avantatge sobre l’Atlètic i 19 sobre el Madrid; a vuitens de la Champions League i finalista d’una Copa que es disputarà contra el Sevilla el dissabte 21 d’abril.


Per ara, i l’equador ja queda enrere, Valverde no pot demanar més i a ell tampoc se li pot exigir més. Sense fer soroll, ha construït un bloc amb les idees clares, rearmat per dominar les transicions –el taló d’Aquil·les de l’últim any- i la defensa contra dos o tres davanters –com aquesta nit el València-, i per aconseguir alternatives ofensives perquè no es notés –o almenys apaivagar- l’adéu de Neymar. Coutinho sembla que es va integrant i fins i tot avui ha debutat el fitxatge que ofereix més dubtes, Yerry Mina. El colombià, el primer de la història del Barça, ha jugat 10 minuts i ha celebrat com un més l’accés a la finalíssima.



Comentaris
Ramon
Gràcies, L'ESPORTIU!!!

envia el comentari