El Camp Nou, cinc anys amb la independència

Es compleix un lustre del Barça-Reial Madrid en el qual el Camp Nou es va vestir amb els colors de la senyera i va cridar unànimement "independència"
La senyera al Camp Nou.
La senyera al Camp Nou. | EFE

Ja és costum que al minut 17 i 14 segons de cada partit al Camp Nou el públic present a l'estadi coregi el mot "independència". Ho fa una vegada per part i sempre de manera inviolable. Perdi, empati o guanyi el Barça, jugui bé o malament, els afeccionats del feu blaugrana demanen la llibertat del poble català amb un crit en ocasions unànime i en d'altres majoritari, sempre deixant pal·lès el respecte a d'altres ideologies que conformen la pluralitat del club. Els crits d'independència són habituals al Camp Nou, però no formen part de l'ecosistema barcelonista com a reivindicació històrica. De fet, només fa cinc anys que l'estadi culer s'omple d'estelades i fa servir aquesta expressió mentre el seu equip hi disputa partits oficials.


La primera vegada fou el 19 de setembre del 2012, tot just després de la primera gran manifestació sobiranista als carrers de Barcelona en motiu de la Diada de l'11 de setembre. Aquella manifestació, batejada sota el nom de 'Catalunya, nou estat d'Europa', va ser l'inici de la revolta independentista que ha acabat en els darrers dies amb el referèndum d'autodeterminació i amb la declaració unilateral d'independència a l'horitzó. Aquell 19 de setembre, en partit de Lliga de Campions davant l'Spartak de Moscou, el Camp Nou -impregnat per l'emoció de la recent concentració multitudinària- va corejar de manera espontània l'expressió "in-inde-independència". Ho feu en els darrers minuts de partit i deixant plantada una llavor que mai més desapareixeria.

 

Pocs dies després, el 7 d'octubre, en motiu del primer Barça-Reial Madrid de Lliga, la penya i grup d'animació Almogàvers va organitzar el cant. Va demanar que el públic aixequés la veu per demanar la llibertat en el minut 17 i 14 segons de cada part i, com tenien planejat, l'escenificació va sortir impecable. El Camp Nou va ser unànime i es va impregnar d'estelades, com mai abans ho havia fet. Aquell dia, l'estadi blaugrana es va tenyir amb els colors de la senyera, en un mosaic espectacular que va donar la volta al món i que encara forma part dels records inoblidables dels socis barcelonistes. Des d'aquell Barça-Reial Madrid, els crits favorables a la independència de Catalunya es repeteixen en el minut 17 i 14 segons de cada meitat i de cada partit. Nevi o plogui, el Camp Nou segueix demanant llibertat pel poble, en un escenari que ha estat sempre un fidel reflex de la societat barcelonina i catalana.


Amb el conflicte entre Catalunya i Espanya aixamplat en els darrers anys, aquests crits i l'exhibició d'estelades han arribat a crear un debat intens en els organismes esportius estatals i europeus davant el qual el Barça s'ha mostrat inflexible. La llibertat d'expressió és innegociable i, per tant, el cant i les banderes -legals- no poden estar prohibides en cap recinte esportiu. Ni en les finals de la Copa del Rei -en les quals hi ha hagut molta polèmica-, ni tampoc en els partits de Lliga de Campions on, per manca de fermesa, el club català va acabar pagant 80.000 euros de sanció després que una delegada ucraïnesa -que no era al camp- denunciés l'exhibició de simbologia política en la final de la Champions de Berlín, el 6 de juny del 2015. Després de diverses negociacions i de reiterades xiulades a l'himne de la màxima competició europea, la UEFA va decidir deixar de multar el Barça.

 



Comentaris

envia el comentari