El Barça, sense Messi, no és el Barça (2-0)

Els blaugranes guanyen contra l'Sporting a l'últim partit de la Lligueta de la Champions amb Messi sortint des de la banqueta
Leo Messi a la banqueta del Camp Nou contra l'Sporting
Leo Messi a la banqueta del Camp Nou contra l'Sporting | EFE

 

El Barça no sap ser el Barça quan no hi és Messi. El conjunt blaugrana ha completat el tràmit de l'últim partit de la lligueta (2-0 contra l'Sporting Clube de Portugal, gols de Paco Alcácer i Jérémy Mathieu en pròpia porteria) de la Champions sense brillantor. Un equip farcit de suplents ens ha tornat a mostrar, com ja va fer a Torí, com serà el Barça després de la pulga: un equip ofegat a la tristor, tant terrenal com seriós. Transmet una pesadesa futbolística de la qual el Barça només despertava a partir dels regats, controls i conduccions inversemblants de Neymar.


No ha passat absolutament res a la primera meitat. Messi s'ha mirat des de la banqueta com controlaven la pilota els seus companys sense perill ni profunditat, controlant el poc esma de l'Sporting, que no ha generat perill en vers la porteria que avui defensava Jasper Cillesen. Ha obert la llauna Paco Alcácer al minut 58, rematant un córner llançat per Denis Suárez al primer pal. El de Torrent continua transformant en gol les oportunitats que té i Luis Suárez, un cop més ofuscat, l'ha abraçat amb especial estima a la celebració.

Ha estat l'única mostra d'alegria del Camp Nou abans de l'aparició de Messi, al minut 60, per aixecar l'ànima d'un estadi que ha presentat l'assistència més baixa de la temporada. Ha coincidit l'entrada de l'argentí amb una aturada monumental de Cillesen a Bast Dost. El davanter de l'Sporting ha rematat a la línia de gol i el neerlandès, amb el peu, al més pur estil Ter Stegen, ha malbaratat l'única opció dels portuguesos a tot el partit. El davanter, que va ser segon a la darrera cursa per la Bota d'Or, ha abraçat el seu amic en una mostra d'esportivitat poc habitual però encomiable.


L'aturada de Cillesen ha estat el tret de sortida del show de Messi, que ha revitalitzat l'equip amb les seves internades, incursions i excursions. Quan toca la bola l'argentí tot canvia a l'atmosfera de Les Corts. S'il·lusiona el públic, canta més fort la Grada d'Animació, s'atemoreixen els rivals, s'endolla l'equip. En definitiva, el Barça es fa més Barça, perillós i imprevisible. Ha fet de playmaker l'argentí i s'ha sentit més còmode Luis Suárez, que a punt a estat d'aprofitar una assistència del seu amic al 68 per fer el segon.

S'ha connectat l'equip, que ha començat a semblar-se a allò que els culers esperen dels seus: un equip que busca fer gols sense capitular, que juga prop de l'àrea rival, que combina en curt a la frontal de l'àrea, que té profunditat i que fa la sensació de poder sorprendre en qualsevol moment. També ha aportat el seu granet Paulinho, que ha entrat per Suárez amb voluntat i anarquia ofensiva. La cirereta del pastís l'ha posat Mathieu, que ha tornat a marcar a la porteria on va marcar-li al Madrid al clàssic de 2015, però aquest cop en pròpia porteria (2-0 al minut 91). El Barça ha guanyat sense Messi però l'equip ha estat reconeixible quan l'argentí ha trepitjat la gespa. El Barça, sense Messi, no és el Barça. 



Comentaris

envia el comentari