El Barça i el dret a decidir, quatre anys units

Aquest 5 d'octubre se celebra el quart aniversari del posicionament oficial del Barça a favor del dret a decidir dels catalans
L'Espai d'Animació del Camp Nou, durant el partit davant l'Eibar.
L'Espai d'Animació del Camp Nou, durant el partit davant l'Eibar. | EFE

Ha arribat el moment. Catalunya s'ha guanyat el dret a decidir el seu futur. En els propers dies, el país tindrà la possibilitat d'esdevenir un Estat independent, després que el referèndum d'autodeterminació del passat 1 d'octubre confirmés la voluntat del poble de construir una nova república. La negativa de l'Estat espanyol a dialogar i a permetre que els catalans s'expressin lliurement a les urnes ha fet que la declaració unilateral d'indepèndència, després del referèndum, agafi cos i passi a formar part de l'agenda del Govern de la Generalitat de Catalunya.


La prohibició del referèndum no ha estat més que la demostració pública de la manca de voluntat del govern espanyol d'asseure's a parlar amb les institucions catalanes i escoltar la veu dels més de dos milions de ciutadans que desitgen articular la seva opinió en forma de vot. Aquesta era la necessitat del referèndum, com ho fou la consulta del 9 de novembre del 2014, el primer intent del Govern de posar a les mans del poble la decisió de seguir dins l'Estat espanyol o, per contra, de formar un nou Estat independent.

 

Durant els mesos previs al 9-N, i seguint amb les seves obligacions històriques, el Futbol Club Barcelona també va prendre partit en una data clau -aleshores- per al futur de Catalunya. De la mà del seu president Sandro Rosell, el club es va posicionar clarament a favor del dret a decidir, el pas previ a l'adhesió oficial al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, formalitzat el 10 d'octubre del 2014. En l’Assemblea General Ordinària, celebrada avui fa quatre anys -el 5 d’octubre de 2013-, el president no va dubtar en donar suport la iniciativa:

 

«Som un club independent, integrador i socialment transversal. El Barça és una institució propietat dels seus socis, políticament plural, on hi tenen cabuda tots els socis i aficionats de totes les sensibilitats i tots el que tinguin valors democràtics. Sempre estarem al costat del nostre país i de la voluntat del seu poble. Defensem el dret a decidir perquè forma part del drets fonamentals que han de tenir les persones i tots els pobles. Només faltaria, estem en democràcia.»


El Barça feia honor al seu simbolisme i al seu compromís històric, adquirit el 2 de desembre del 1908 quan Hans Gamper va decidir agafar les regnes de l'entitat i convertir-se en president per primera vegada, nou anys després de la fundació i amb la xifra minsa de 38 socis. Al límit de la desaparició, Gamper va annexar l'associació barcelonista a tot un conjunt d'entitats plenament vinculades amb el catalanisme polític, amb l'objectiu de fer-se estimar entre els amants de l'esport identificats amb el sentiment creixent del catalanisme i multiplicar, per tant, la seva massa social.

 

A partir d'aquell moment, el Barça va ressuscitar i va agafar una nova dimensió allunyada de la resta de clubs esportius de Catalunya. "El Barça va renéixer de les seves cendres gràcies al fet que deixava de ser només un club de futbol", expressen Frederic Porta i Manuel Tomàs en l'obra Barça Insòlit. L'adhesió a la campanya per reclamar l'Estatut d'Autonomia del 1918 -que el va fer encara més únic-, la participació en els actes de la Diada del 1919 i totes les posteriors reivindicacions nacionals, com la xiulada a la Marxa Reial del 1925 que va comportar la clausura del club durant sis mesos i l'exili de Gamper, el suport a la República Catalana proclamada per Francesc Macià l'any 1931 i totes les decisions preses per les juntes directives de Josep Suñol, Agustí Montal, Joan Laporta, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu -fins aquest diumenge passat- seguien el camí escollit pel seu líder el 1908 i defensat històricament -amb tot el suport- per la massa social.



Comentaris

envia el comentari