El Kurdistan, un poble atrapat entre quatre estats

Vivint a gairebé 4000 quilòmetres de distància, els pobles català i kurd comparteixen una mateixa aspiració tot i viure en realitats ben diferenciades
Manifestació pro-kurda
Manifestació pro-kurda | Wikipedia

 

En ple conflicte entre Catalunya i Espanya, altres pobles del món també viuen sense poder decidir el seu futur, i si aquest passa per la construcció d’un estat independent. Un d’aquests pobles és el kurd, que com el català, té els seus orígens segles enrere. A més de la història, existeixen altres similituds entre els dos pobles, però també són moltes les diferències. En aquest reportatge El Món ha pogut parlar amb Amina Hussein, periodista kurda resident a Barcelona que coneix perfectament les realitats d’aquestes dues societats.

 

Dividits en quatre països

 

La primera gran diferència és que si Catalunya només pertany a un estat [Espanya] amb el permís de la Catalunya Nord, els kurds viuen dividits entre quatre països: Iran, Iraq, Síria i Turquia.

 

Iran

 

Són sis milions de persones les que viuen al Kurdistan oriental, el qual es troba actualment dins d’Iran. “La situació dels kurds allà és bastant similar a la que tenien els kurds de Síria abans que comencés la guerra civil. Hi ha molta repressió. No tenen cap dret polític ni social”, explica la periodista kurda resident a Barcelona, Amina Hussein. Iran és en l’actualitat una república islàmica que concentra bàsicament el seu poder en el Líder Suprem -qui és la màxima autoritat en termes polítics i religiosos- i en el president del país -és escollit per vot popular cada quatre anys-. “Als kurds no se’ls reconeix com a tals ni com a minoria dins del país, i evidentment el seu idioma tampoc és oficial”, explica. 

 

Sobre les perspectives de futur, Hussein es mostra molt pessimista: “Quan es va celebrar el referèndum al Kurdistan iraquià, van produir-se diverses celebracions a Iran que van ser contestades amb detencions”. Afegeix que “el passat 21 de març va tenir lloc la festa Newroz -que marca l’inici de la primavera- i es van detenir a moltes persones que l’únic que feien era celebrar-ho”.

 

Kurds d'Iran celebrant la 'Newroz'
Kurds d'Iran celebrant la 'Newroz' | Wikipedia

 

Iraq

 

Al Kurdistan meridional, dins l’actual Iraq, hi viuen quatre milions de kurds i és la zona més pròspera de tota la nació kurda. “És com si fossin un estat: hi ha exèrcit, l’economia és gestionada dins del mateix territori. L’idioma kurd és oficial”, explica la periodista. Tot i això, alerta que “moltes coses van canviar després del referèndum d’independència del 25 de setembre”.  

 

Iraq és una república parlamentària federal des que la coalició internacional liderada pels EEUU va derrocar Sadam Hussein. Precisament va ser aquest dictador qui va ordenar un atac amb armes químiques a la ciutat de Halabja. Va ser l’any 1988 i s’estima que van morir almenys 5000 persones. Des d’aquell moment la periodista afirma que “els kurds van començar a millorar la seva situació política i van aconseguir una certa autonomia. Es van incrementar els drets. Si algun dia hi ha un Kurdistan independent serà a la part iraquià”.

 

Peixmergues a l'Iraq
Peixmergues a l'Iraq | Wikipedia 

Síria 

 

Abans que comencés la guerra de Síria el març del 2011, la situació dels kurds en aquest país era molt complicada. “Estaven molt reprimits. L’idioma no era oficial. No tenien la nacionalitat siriana. No hi havien partits, no hi havia cap mena de dret polític”, explica Amina Hussein. Però amb el context de la guerra tot va canviar. La posició afeblida del règim d’al-Àssad va provocar la retirada progressiva de les seves tropes de territori kurd, fet que va aprofitar la comunitat kurda -dirigida pel Partit de la Unió Democràtica (PYD)- per efectuar el control de la zona. Els grups que lluiten contra Estat Islàmic en l'actualitat són les Unitats de Protecció Populars (YPG) i les Unitats Femenines de Protecció (YPJ).

 

Soldats de les Unitats de Protecció Popular, l'ala armada del Partit de la Unió Democràtica
Soldats de les Unitats Femenines de Protecció, brigada femenina kurda per les unitats de protección de persones (YPJ) | Wikipedia

 

Pel que fa a la relació entre kurds i rebels, la periodista explica que no existeix cap tipus de vincle. “Els dos grups consideren a l’altre terrorista. A més els rebels acusen els kurds de separatistes, però el més greu són les aliances d’aquests grups rebels amb Turquia”, aclareix.

 

Turquia

 

La repressió del règim d’Erdogan contra el Kurdistan nord-occidental s’ha intensificat des que es van trencar les negociacions de pau entre el govern de Turquia i el Partit dels Treballadors Kurds (PKK) el 2015. El president turc considera que el partit kurd és una organització terrorista i els atacs militars que ha llançat a les poblacions controlades pels militants kurds han estat d’una duresa extrema. A més, Turquia ha anat més enllà i ha perpetrat atacs en territori sirià contra els kurds del YPG (Unitats de Protecció popular) en els últims mesos. Erdogan els acusa de ser el braç armat del PKK, tot i que aquesta unitat de combat kurda només es mou per territori sirià.

 

Guerriller del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan)
Guerriller del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) | Wikipedia

 

Com enfoquen el camí cap a la independència?

 

Les diferències entre els kurds i els catalans a l’hora d’assolir la independència han estat moltes. “S’ha d’entendre que el poble kurd mai s’ha trobat davant d’estats democràtics”, explica Hussein. “La repressió d’estats com Turquia i Iran ha portat a la creació de grups armats que defensen els ciutadans kurds”, afegeix. Alguns exemples són el PKK que a Turquia actua de grup guerriller contra la repressió de l’exèrcit turc o les lluites que es produeixen a les muntanyes entre els peixmergues kurds i els guàrdies revolucionaris iranians. “El cas de Catalunya és diferent, ja que si bé Espanya es comporta de forma autoritària, no utilitza una violència armada contra el poble català com els estats que rodegen el Kurdistan”, argumenta la periodista. “Per aquest motiu, entre d’altres, s’entén que la resposta dels catalans sempre ha estat pacífica”, conclou.

 

Les similituds passen per un referèndum. “És l’única solució per ambdós països. A les urnes la gent decideix el seu futur”, reivindica Hussein. L’últim antecedent van ser els referèndums del Kurdistan iraquià, celebrat el 25 de setembre del darrer any, i el de l’1-O a Catalunya. Els dos projectes van tenir fortes oposicions, mentre que al Kurdistan qui estava en contra eren els països del voltant -sobretot Turquia i Iran-, a Catalunya era l’Estat espanyol i alguns dels partits del mateix Parlament els que s’oposaven. Les conseqüències en els dos casos van ser ben diferents. Els kurds, gràcies a tenir un control efectiu del territori tan sols van recular una mica -cedint part del territori conquerit en la lluita contra Estat Islàmic- a causa de l’avançament de l’exèrcit iraquià, però mantenint la sobirania territorial. Els catalans, en canvi, van veure com les seves institucions quedaven intervingudes per l’article 155 i els seus dirigents empresonats i a l’exili.

 

L'històric dirigent kurd, Masud Barzani
L'històric dirigent kurd, Masud Barzani, després del referèndum d'independència celebrat al Kurdistan iraquià el 25 de setembre del 2017.   | Europa Press

 

Uns orígens en comú?

 

Els orígens dels kurds es remunten al pas entre l’Alta Edat Mitjana i la Baixa Edat Mitjana. Es considera que el poble kurd descendeix dels medes, una societat que va forjar un Imperi que va tenir 128 anys de vida segles abans del naixement de Crist. Aquest imperi va desaparèixer a causa de la derrota contra Ciro II el Gran, fundador d'allò que després seria l’Imperi persa, l’any 550 aC.

 

Al llarg de l’Edat Mitjana, als kurds se’ls hi va concedir certa autonomia sota el domini islàmic, la qual duraria fins al segle XIX. Però després el poble kurd va quedar dividit en dues parts: la que es trobava sota l’Imperi otomà i la que vivia a l’Imperi persa. Al llarg del segle XIX, a la part otomana es van viure diverses tensions entre autoritats de l’Imperi i els feus kurds, que van acabar desembocant en rebel·lions que ja tenien un caràcter marcadament independentista.

 

És interessant saber que durant la I Guerra Mundial (1914-1918) ja va existir un projecte, l’anomenat Tractat de Sèvres -que mai va ser ratificat ni va entrar en vigència- que reconeixia el dret a l’autodeterminació de les nacionalitats dels pobles dels antics imperis i que, a més, preveia la creació d’un Estat Kurd. Tot això va quedar en paper mullat i va provocar una insurrecció que el 1925 va ser esclafada per les tropes turques.

 

Els firmants de l'Imperi otomà del Tractat de Sèvres (d'esquerra a dreta): Rıza Tevfik, el gran visir Damat Ferid Pasha, l'ambaixador Hadi Pasha i el ministre d'Educación Reşid Halis.
Els firmants de l'Imperi otomà del Tractat de Sèvres (d'esquerra a dreta): Rıza Tevfik, el gran visir Damat Ferid Pasha, l'ambaixador Hadi Pasha i el ministre d'Educación Reşid Halis. | Wikipedia

 

La situació actual del poble kurd ve del Tractat de Lausana (1923) el qual va decidir dividir els territoris que conformen la nació kurda en cinc països: Turquia, Síria, Iran, Iraq i l'URSS.

 

El Kurdistan també té experiència sobre independències instantànies. La seva va ser l’any 1946 i va durar un any. Va ser el que es va anomenar República de Mahabad, al Kurdistan iranià, creada ple Partit Democràtic Kurd Iranià (PDK). Aquest nou estat va morir amb l’ocupació de la mateixa ciutat de Mahabad per part de les autoritats iranianes el desembre del mateix any. El líder de la República, Qazi Muhammad -advocat i líder religiós- va ser condemnat a mort i executat.

 

Bandera de la República de Mahabad
Bandera de la República de Mahabad | Wikipedia

 

Al llarg de la Guerra Freda van sorgir nombroses onades en els diferents Kurdistans amb un tret en comú: la seva essència independentista. D’aquesta manera el 1961 Mustafa Barzani, líder històric kurd va iniciar una guerra de guerrilles a Iraq que va acabar amb derrota, catorze anys després. També van produir-se rebel·lions a Iran a partir del 1979 amb el règim teocràtic ja instal·lat com a conseqüència de la Revolució islàmica que va triomfar al país. El 1984 el PKK va aixecar-se contra les accions de l’estat turc.

 

Amb la Guerra del Golf, els kurds d’Iraq van tornar aee aixecar-se contra el règim de Sadam Hussein. I en aquestes primeres dues dècades del segle XXI tant a Iraq com a Síria els grups armats kurds s’han autoorganitzat guanyant el control efectiu dels seus territoris i aconseguint defensar-se dels atacs d’Estat Islàmic a Iraq, i dels rebels i del règim d’al-Àssad a Síria.

 

Membres de la Brigada Internacional d'Alliberament, organització armada d'esquerres d'estrangers que lluiten amb els kurds contra Estat Islàmic
Membres de la Brigada Internacional d'Alliberament, organització armada d'esquerres d'estrangers que lluiten amb els kurds contra Estat Islàmic | Wikipedia

L’aspiració és construir un Estat kurd 

 

Segons Amina Hussein “és el somni de tots els kurds”. Davant, la nació kurda hi troba quatre estats: Iran, Turquia, Síria i Iraq. “És molt difícil, ja que hauria d’haver-hi un canvi de mentalitat molt gran. Canviarien moltes fronteres en una zona tan delicada com és l’Orient Mitjà i això afectaria molts països”, explica.

 

Però la nació kurda és una realitat. La mateixa llengua i cultura en comunitats que viuen en quatre països diferents ho demostra: “Les fronteres són artificials. Hi ha qui té mitja família al Kurdistan de Síria i mitja al de Turquia per exemple. Els familiars moltes vegades es veuen només a través d’una xarxa. N’hi ha un munt de trencades per aquest fet”, relata.

 

Sobre el pas dels anys i la separació en diferents països y cultures, l’Amina explica que tots els kurds viuen amb la seva cultura. “Tot i que sí que és cert que el fet de viure en països amb diferents llengües -com el turc o l’àrab- ha modificat algunes paraules que utilitzen el kurds”, explica. De totes maneres avisa que “la identitat i el sentiment nacional no es pot esborrar: “El desig per construir la pàtria segueix en el cor de tots els kurds”, reivindica Hussein.

 

Dones kurdes amb vestits tradiconals
Dones kurdes amb vestits tradiconals | Wikipedia

 

Situació geopolítica

 

Una altra gran diferència amb Catalunya és que el Kurdistan està situat en una zona de màxima importància per la geopolítica mundial. EEUU i Rússia, les dues potències militars més potents del món -amb el permís de la Xina- han desplegat al llarg dels últims anys nombrosos efectius i equipaments militars tant a Síria com a Iraq. 

 

En aquest context es produeix una gran paradoxa que és que els nord-americans donen suport a les milícies kurdes de Síria i d’Iraq per lluitar contra Estat Islàmic, però consideren el PKK una organització terrorista a causa de la seva aliança amb Turquia, que és membre de la OTAN. “Tot i l’ajuda, els que més sacrifiquen en vides humanes per aturar els gihadistes són els kurds”, explica Amina Hussein. “Ara bé no hi ha cap ajuda per aturar els atacs del règim de Síria o del d’Erdogan. Ja es va veure quina va ser la seva posició dels EEUU després que l’exèrcit iraquià llencés una ofensiva arran del referèndum del 25 de setembre”, afegeix.

 

El lloctinent nord-americà Edwin Matthaidess parlant amb un militar kurd
El lloctinent nord-americà Edwin Matthaidess parlant amb un militar kurd | Sgt. Kalie Jones

 

Pel que fa a Rússia, la periodista kurda ho deixa ben clar: “Quan necessites Rússia no la trobes”. Així explica la retirada de les tropes russes de la ciutat siriana d’Afrin poc abans que s’iniciessin els atacs per part de l’exèrcit turc a principis del 2018. Hussein també recorda la ja mencionada República de Mahabad del 1946: “També en aquella ocasió els russos no van oferir cap ajuda davant la invasió iraniana”.

 

Tancs turcs camí d'Afrín
Tancs turcs camí d'Afrín | Reuters


Comentaris

envia el comentari