Pensions baixes i deute desorbitat, el llegat d’Espanya a les generacions futures

La gestió del sistema de pensions per part del PP compromet la viabilitat del dret constitucional a tenir una pensió digna, però també la capacitat d’inversió de futurs executius espanyols
L'Estat s'ha endeutat per pagar les pensions
L'Estat s'ha endeutat per pagar les pensions | Pixabay-CCo Public Domain

 

L’any 2050, les pensions a l’Estat espanyol patiran una reducció mitjana del 30%, i el 2030, entre un 15% i un 25%, si es manté el model actual d’ingressos i despeses de la Seguretat Social i es considera una inflació estàndard del 2% anual i un creixement sostingut de l’economia espanyola del 2%. A tall d’exemple, la pensió mínima actual de 605 euros per a ciutadans espanyols que es jubilin als 65 anys i no tinguin ningú al seu càrrec, baixaria fins els 423 euros a mitjans de segle. Cobrar una pensió suficient per viure amb dignitat és un dret constitucional, però si la guardiola de les pensions està cada vegada més escurada, aquest concepte de dignitat es farà més flexible. Els recursos del Fons de Reserva de la Seguretat Social espanyola disminueixen a gran velocitat des del 2012, quan l’Estat va començar a recórrer-hi per fer front a les seves obligacions amb els pensionistes.

 

Aquesta guardiola ha passat de 57.233 milions el 2008 a 6.300 aproximadament el 2017, però no només això, l’Estat s’ha endeutat per poder pagar la paga extra de Nadal als pensionistes –no ho havia de fer des dels anys noranta- i se situa en un camí pantanós, perquè esgotarà definitivament els recursos de la Seguretat Social acumulats durant els primers anys del nou segle. En total, l’Estat haurà buidat de la guardiola 66.000 milions acumulats fins el 2011, i també els més de 28.000 milions que aquesta guardiola havia generat en interessos. Per fer-nos una idea de la magnitud: Cada any, l’Estat espanyol deixa de recaptar entre 65.000 i 90.000 milions d’euros a causa del frau fiscal.

 

 

Trencar la guardiola sense responsabilitats

 

És absolutament excepcional i inacceptable, però no pel fet de recórrer a la guardiola, disposada per a moments puntuals de dèficit, sinó perquè Espanya s’haurà d’endeutar cada cop més en les properes dècades per afrontar el creixement dels pensionistes”, assenyala a El Món Montserrat Guillén, catedràtica d’Economometria, Estadística i Economia espanyola de la UB, que remarca que “la gran irresponsabilitat és de les cambres legislatives, que no van imposar al govern espanyol un compromís de com i quan reomplir el fons de reserva, o que com a mínim, exigissin responsabilitats polítiques a qui el buidés injustificadament”.

 

L'executiu de Rajoy ha buidat la guardiola de les pensions en només 5 anys
L'executiu de Rajoy ha buidat la guardiola de les pensions en només 5 anys | ACN

 

En la mateixa línia, Guillem López Casasnovas, catedràtic d'Economia de la UPF i especialista en economia de la salut, rebutja l’argument que ha esgrimit Madrid per buidar la guardiola i considera que “no és normal endeutar-se per finançar les pensions, de fet, els guardians de les pensions, els qui han d’assegurar-ne la seva sostenibilitat, han buidat una guardiola que amb tant de sentit i prudència havia guardat el ministre socialista Pedro Solbes”. I denuncia que la política del PP “carrega a generacions futures el sosteniment de les jubilacions actuals. Prou que rebran els nostres fills i néts un llegat depredat de mercat de treball precari com per, a més a més, haver de sufragar els costos financers del deute arrossegat i els retards en la seva pròpia jubilació”.


 

Les pensions espanyoles podrien perdre un 30% de valor el 2050
Les pensions espanyoles podrien perdre un 30% de valor el 2050 | Pixabay-CCo Public Domain

Estan en risc les pensions?

 

Per la seva banda, el professor de Finances de la UPF Barcelona School of Management Albert Martí recorda que tenir una pensió és un dret recollit a la Constitució, “de manera que aquest dret garanteix que quan arribes a la tercera edat l’administració ha de garantir la suficiència econòmica de les persones”, però la garantia d’aquest dret, afegeix, “passa per tenir un sistema viable i sostenible, que demana un equilibri pressupostari entre ingressos i despeses. I aquí tenim el problema”. El professor alerta que “de manera recurrent en els darrers cinc anys, el govern espanyol ha de retirar diners del fons de reserva perquè els ingressos de cotització no són suficients per pagar les pensions. És evident que el sistema actual no garanteix l’equilibri pressupostari entre ingressos i despeses, i per tant, és obligat revisar el sistema si es vol complir amb el dret a tenir una pensió”.

 

Montserrat Guillén afegeix que “els pensionistes no han de patir per la seva pensió, però els treballadors en actiu sí han de pensar que el nivell de les pensions actuals no es pot mantenir en el futur. Els nous pensionistes tindran pensions cada cop més baixes”. La catedràtica de la UB alerta en aquest sentit que “caldrà tornar a reconsiderar la sostenibilitat de les pensions i tornar a fer reajustos, cada cop més dràstics”, i deixa clar que tornar a fer una modificació de les pensions com la de 2013, “amb retocs tècnicament molt fluixos i sense capacitat d'evitar que es gastés el fons de reserva és un greu error”, en referència a les mesures que pugui acabar prenent l’Estat per tapar temporalment el forat de les pensions.  

 

Però si bé l’Estat no deixarà de pagar les pensions mentre hi hagi treballadors, Guillén apunta que és possible que “la Seguretat Social no tingui prou ingressos per pagar totes les pensions”. I què passaria aleshores? “D'entrada, recorrerà a partides extraordinàries dels pressupostos generals, després es posaran traves a l'obtenció de pensions no contributives noves –no afectaria les ja existents-, com ara persones que quedin vídues”. Per a aquesta experta, un problema estructural més enllà de l’àmbit de la gestió tècnica és que “els partits sovint pensen més en els vots dels pensionistes que en les futures generacions”.


Les generacions futures hauran de pagar el deute de l'Estat
Les generacions futures hauran de pagar el deute de l'Estat | Jordi Borràs

 

Hi ha solució?

 

El professor Albert Martí remarca que el fet que l’Estat hagi d’endeutar-se i hagi de buidar la guardiola de les pensions “obligarà l’administració pública a obtenir altres ingressos” per cobrir la despesa i assolir un equilibri pressupostari: “Les opcions són molt limitades: transferències directes d’impostos, crear nous impostos o que l’Estat s’endeuti més. Però són solucions a curt termini. Calen reformes estructurals també en el mercat de treball i en matèria de salaris perquè siguin més elevats, i també mesures per mirar de reduir la despesa. Això pot significar una reducció de l’import de les pensions i allargar l’edat de jubilació, però sense posar en qüestió el dret a tenir una pensió suficient”. Per altra banda, afegeix Martí, l’administració pública “pot actuar sobre els ingressos, de manera que de forma addicional als ingressos per cotitzacions, s’hi sumin altres impostos o es redueixin altres partides per traslladar-les a la partida de pensions”, conclou.



Comentaris
Tot s'ha fet per mantenir els privilegis de la casta
Per no fer res a llarg termini que garantissin el futur, sinó retocs que no fessin perdre massa vots. Els qui ara tenim 50 i pocs, veiem que hem pagat la pensió dels altres durant 35 o 40 anys, però que no n'hi haurà per nosaltres. Tampoc hem tingut ocasió d'estalviar per un pla de pensions privat, atès els salaris baixos i els alts impostos. Ens han estafat la vida. I als més joves, els han fet descreguts. S'han carregat el somni socialdemòcrata. Si us plau, marxem!, encara que costi, marxem
Al tanto!
Es que aquest govern d'espanya es realment un perill, són les anomenades elits extractives. Organitzacions amb l'únic objectiu de lucrar-se el màxim possible.
Espanya, la mare que roba i mata els seus fills. Aquests però ben contents i muy y muy mucho españoles.
La culpa és dels independentistes, oi Mariano? De los catalanes com diuen els colons pels bars quan no han de dissimular. Ja se sap, els catalans tenen la culpa de tot sempre ha estat així pels espanyols. Fins i tot vam matar Jesucrist. És cosa sabuda, part de l'educació rebuda pels analfabets de la cabra que ens diuen adoctrinats.
fart de fachas
El pitjò es que molts jubilats votan al partit mès corrupte de la UE creien que es el ùnic que garanteix les pensions, cuan no es pas un regal sino que tenen tot el dret per habè cotzitzat durant tota la seva vida laboral a Espanya.
Karlus
Aquests feixistes del pp l'únic que saben fer és robar, com a polítics son una colla d'ineptes i ignorants
Espanya una nació a la decadència total,entre uns i altres robant tots se l,han carregada Adéu espanya
I el llegat que ens deixa el procès?
El procès ens deixa crisi econòmica; crisi de convivencia i valors; i brots de xenofòbia i odi per causa de raça; pensament o origen; insults com botifler o colons als nostres propis avis. El nazisme va venir de centre-europa i la història pot repetir-se. Por em fa el Fuigdemont i les seves noves amistats perillosses. A lo millor més d'un s'avergonyeix de la seva actitud actual d'aquí uns quants anys.
MFX
Toó la curpa é de loh indepernentirta;:
gerd
Està claríssim que hem de fotre el camp, la única solució davant d'un estat centralista i autoritari és desfer-se'n.
Bernat C.
Confio que serem a temps de redreçar les destruccions espanyoles construint un estat com cal amb la independència. No podem perdre més temps amb aquells inútils.
per a: I el llegat que ens deixa el procès? (1)
L'únic episodi de la història que us sóna és la II Guerra?I dic que us sóna perquè mostreu un desconeixement molt gran del que realment va ser el moviment nazi. Quan parleu de nacionalismes, hauríeu de saber que la majoria d'estats actuals no existien fa 2oo anys, o tenien extensions molt diferents a les actuals. Però mai us referiu a Grècia, Bèlgica, Noruega, Romania, Bielorússia, Ucraïna, Rep. Txeca, Eslovàquia, Hongria, i molts d'altres.
per a: I el llegat que ens deixa el procès? (2)
Us han menjat tan el coco que realment creieu que l'únic nacionalisme va ser l'alemany! Ignoreu tota la resta. També ignoreu que la base del nazisme i del feixisme italià era la legitimització de la violència per aconseguir "el control social". O que els alemanys van ocupar el sudetes Txecs amb l'excusa de que allà hi havia gent d'origen alemany que havien emigrat anys enrere i que eren menystinguts i, per tant, era obligació alemanya ocupar el territori per "protegir-los".
4x4
Y aun tienen los cojones de decir españa crece ? . pensionistas ezpaña os quiere ja ja
per a: I el llegat que ens deixa el procès? (3)
Les comparacions (menys encara les analogies), mai són bona idea, però si es fan, s'hauria de tenir uns coneixements sòlids d'allò que es compara. Que el procès ha encès algunes disputes? Sens dubte. I què? L'abolició de l'esclavitud va enfrontar els nordamericans. Entre els primers sindicalistes del segle XIX va haver empresonats i executats a la forca. Les primeres feministes van provocar un terratrèmol social. Vols dir que tot això s'hauria d'haver deixat estar per no molestar ningú?
per a: I el llegat que ens deixa el procès? (4)
Tu creus que les societats humanes progressen conformant-se amb allò que decideixen uns quants per no discutir?El progrés consisteix en ser capaç de produir canvis sense l'ús de la violència, dialogant de manera civilitzada. Segons tu, el progrés consisteix en aguantar el que sigui per no molestar els veïns. Deixeu estar els nazis, si us plau. Mostreu molta ignorància i molt poc respecte cap el poble jueu utilitzant aquest exemple.
Carles
Tot això suposant que el sistema es manté, menys o més, tal com és ara. Però els nous reptes, com la robotització, farà que s'hagi de repensar tot el sistema de redistribució en totes les franges socials.

envia el comentari