L’IVA com a arma política

Madrid ha convertit aquest impost en una eina per premiar o castigar sectors per afinitat política. Contra el cinema, però també contra la recerca o TV3, i a favor dels espectacles taurins
Els espectacles taurins tenen un IVA del 10%, el cinema, del 21%
Els espectacles taurins tenen un IVA del 10%, el cinema, del 21% | Arxiu

 

L’1 de gener de 1986, el sistema fiscal espanyol incorporava un nou impost sobre el consum, un requisit imprescindible per sumar-se al club de la Comunitat Econòmica Europea i complir els estàndards econòmics de la resta de socis. L’IVA -l'impost sobre el valor afegit- irrompia a la vida dels consumidors espanyols per gravar els béns de luxe amb un 33%, els productes generals amb un 12% i alguns béns que l’Estat considerava de primera necessitat, només tindrien un recàrrec del 6%. A partir d’aquell 1986, distingiríem preus amb les frases “IVA inclòs” o “IVA no inclòs”.

 

Sobre el paper, l’IVA està pensat perquè una administració recapti ingressos a través del consum de béns i serveis sense afectar l’equitat, l’eficiència i el desenvolupament econòmic. Pot modificar els tipus a l’alça quan té necessitats recaptatòries per reduir el seu dèficit públic, o pot reduir selectivament l’IVA si pretén estimular un determinat sector que es troba en dificultats per una frenada del consum. A la pràctica no sempre és així. Madrid ha convertit aquest impost en una arma política que modifica a conveniència i sense pudor. Tant, que anar als toros o a la discoteca es grava amb un IVA del 10%, però anar al cinema amb un 21%. Tant, que comprar bolquers o una ampolla de ginebra són el mateix luxe (21%) a ulls de la caixa de l'Estat. 

 

Per què els toros sí i el cinema no? El ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, ho explicava gràficament fa uns dies: “En aquesta gala dels Goya pràcticament no hi ha hagut crítiques, només ‘alguna cosa de l’IVA’”, i prometia als cineastes que si el PNB i el PSOE s’empassen els pressupostos del PP, el cinema, tradicionalment reivindicatiu i abanderat de l’esquerra espanyola, podrà rebre el mateix tracte que els exemplars empresaris dels toros. “M’he compromès amb els cineastes a rebaixar l’IVA si aprovem els pressupostos”.


'Operació cacauet 2. Missió: salvar el parc'
El cinema té un IVA del 21%, un sector cultural castigat. El Món

 

“Apujar o abaixar l’IVA és una decisió de política fiscal que, sovint, més que dirigir el consum, el que pretén és protegir les empreses i els empresaris d’un determinat sector. En aquest sentit, quan el PP rebaixa l’IVA dels toros ho fa per ajudar un sector que no quadra números, perquè tot i les ajudes obertes i no tan obertes que rep el sector taurí, des que des del maig del 2010 Europa es mira els comptes d’Espanya amb lupa, ha hagut de reduir les quantioses ajudes. Per tant, això és clarament, fer política amb l’IVA”, explica a El Món el professor d’ESADE Josep Comajuncosa.

 

Sobre la discriminació que el PP ha fet de sectors culturals rebaixant l’IVA a uns i a altres no, Comajuncosa remarca que es fa evident que amb la política fiscal “pots protegir un cert empresariat que et sembla que, per raons conceptuals i/o polítiques, és afí al teu govern, de manera que mostres una preferència política per un sector i un rebuig per un altre si les decisions preses no es tan econòmicament molt ben fonamentades”. En el cas dels toros és molt evident. Hi ha fins i tot sentències del Suprem i del Constitucional que remarquen que l'Estat ha de protegir aquesta "manifestació cultural espanyola", arran de la prohibició a Catalunya de les corrides de toros. 

 

Contra la cultura i el progrés 

 

Un mes després de la celebració del referèndum a Catalunya, i ja amb la intervenció de Madrid sobre les institucions catalanes amb l'article 155, l'IVA s'ha convertit en una potencial arma de destrucció política i cultural. Si durant dècades les subvencions culturals no pagaven IVA perquè es considerava la cultura un bé públic, des del novembre del 2017 Hisenda reclama a totes les entitats l'IVA de les subvencions obtingudes entre el 2012 i el 2015. Museus, teatres, centres de recerca, editorials, televisions autonòmiques..., una decisió que si bé afecta tots els territoris i pretén deixar tocada de mort una determinada cultura, l'estratègia té un impacte especial sobre Catalunya, amb una xarxa cultural potentíssima i un sistema de mitjans de comunicació públic equiparable al d'altres països europeus. Tot plegat, en un moment de màxima obsessió de l'Estat contra TV3 i la cultura catalana. Com a mínim, sospitós. Moltes entitats i equipaments quedaran tocats de mort. A tall d'exemple, els centres de recerca catalans han de pagar a Montoro 20 milions d'euros, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 167 milions d'euros, el Festival Temporada Alta, 1,4 milions d'euros o l'editorial Proa, 70.000 euros.

 

Els candidats per a les eleccions del 21-D abans del debat a TV3
TV3, sempre en el punt de mira de Madrid | ACN




Comentaris
ESPAÑA MISERABLE
No sé si quedar-me amb "Que inventen ellos!" o "Viva la muerte, muera la inteligencia". Oh, Déu, envia'ls una plaga bíblica, súbito!!!!!
Més miserables, cínics, intolerants .... impossible. Escanya roba, espolia, menysprea, manipula, menteix descaradament als seu ciutadans en tot, agredeix ciutadans, trepitja drets, corromp tot, malbarata diners públics en tots els sectors, es desenten dels ciutadans, no segueix, ni cumpleix cap norma ni llei........ La llista és llarga, molt llarga. I encara els hi aplaudiu les seves gracietes?
Joana
Sempre he llegit què no poden ser retroactoves,per tant, he d' entendre què a haurà apel.lat per i.legal.
FREEDOM ONLY
El que es increible i no he escoltat a cap partit de cap mena es que tant l'aigua, com el gas i l'electricitat tinguin un iva del 21%, i no en canvi del 4% com es el cas d'alguns aliments. Tot plegat vergonyos.
Karlus
L'iva , és un robatori camuflat dels "gobiernos", un impost més, però vergonyós. Robatori de cartesista

envia el comentari