El Congreso de los Diputados ha rebutjat la proposta del diputat Joan Herrera de condemnar Benet XVI per dir que la solució a l’epidèmia de sida no és més preservatius, sinó canvis en la conducta sexual. Jo proposo una moció reprovant Herrera per negligència. I ara els explico perquè.
Edward Green és el director del Projecte de Recerca sobre la Prevenció de la Sida de la Universitat d’Harvard.
Duu més de vint anys treballant en estratègies de combat a la sida.
Green no coincideix del tot amb el Papa. Diu, per exemple, que el preservatiu ha ajudat a reduir el contagi en grups homogenis d’alt risc, com els homosexuals de San Francisco o les prostitutes de Bangkok.
Aquesta setmana, en una entrevista, hi torna (apunta, Herrera): “Fa molts anys observem que hi ha una relació entre l’augment de l’ús de condons i l’augment de la taxa de prevalença del VIH. […] I quan estudien qui son els que s’infecten comprovem que tendeixen a ser els que fan servir condons”.
Explica aquest fenomen amb un concepte anomenat “compensació de risc”: “Quan s’usa algun instrument per a reduir un risc, com el preservatiu, sovint es perden els beneficis de l’instrument assumint més riscos que si un no el fes servir”. És a dir, que la disponibilitat del condó fomenta un comportament sexual més desinhibit.
Green ho té clar: només un comportament sexual responsable pot frenar la pandèmia. “Els condons no poden ser la solució. La resposta a aquest problema es troba més aviat en actituds com el respecte a la teva dona o al teu marit. El missatge als adolescents hauria de ser: ‘preserveu-vos, retardeu l’inici de les relacions sexuals'”.
Tot el contrari del que promouen alguns programes de prevenció de la sida. I Joan Herrera.
A més, els avenços contra la sida no depenen principalment dels diners.
“El programa més efectiu fins a la data es va posar en pràctica a Uganda a la fi dels vuitanta. Llavors costava 0,23 dòlars per persona i any. […] [Però] s’ha vist truncat per la pressió dels donants estrangers, inclosos els del meu país [EEUU], perquè Uganda faci el mateix que fan els altres països: promoció dels preservatius, fer-se la prova del VIH i tractar les malalties de transmissió sexual, deixant a banda missatges com la fidelitat a la parella. El cost dels programes ha augmentat, però la seva eficàcia ha disminuït. I l’explicació que s’hi dóna és que manquen més condons”.
És ridícul. Però l’Herrera hi està d’acord.
L’estratègia ugandesa, coneguda com ABC (Abstinència, Fidelitat, Condons, en anglès) es considera la millor per a prevenir el contagi de la sida, segons una declaració de consens signada per 140 experts de 36 països. Es va publicar en 2004 a The Lancet.
“Cada país del món on la taxa de VIH ha baixat –escriu Green– registra també un augment de l’índex de fidelitat i, en general, d’abstinència sexual”. I afegeix: “els investigadors han trobat escasses proves que els condons redueixin les taxes d’infecció per VIH i les morts per sida en epidèmies esteses per tota la població, com passa a l’Àfrica subsahariana”.
Ara escriu un llibre (Aids and Ideology) on denuncia l’obstinació d’una indústria multimilionària, farmacèutiques al capdavant, per difondre la irresponsabilitat sexual malgrat la pèrdua de vides humanes.
Green proposa abordar la sida sense prejudicis ideològics: “La clau és el sexe responsable, basat en la confiança i el respecte mutu. Tant se val si ets catòlic o protestant, hetero o homosexual. Algunes organitzacions gais defensen el valor de la fidelitat contra el sexe dur. Però mai se’n sent parlar, perquè estan silenciades per la veu dels activistes que dominen els mitjans i el debat sobre la sida”. Com en Herrera.
