Txarango: "És important polititzar els fets i no només el discurs"

El grup publica el 26 de març ‘El cor de la terra’, els beneficis del qual “socialitzarà” amb 14 col·lectius amics
D'esquerra a dreta, Sergi Carbonell, Alguer Miquel i Àlex Pujols (Txarango), al jardí de l'Ateneu Barcelonès | ACN

 

 

Després d’un any llarg d’experiències fraternals i solidàries a Melilla, el Senegal, Palestina i els camps de refugiats grecs, Txarango explica el seu nou disc com un “quadern de viatge”. Amb l’afany de socialitzar aquestes vivències i revertir la projecció del grup en causes que “els representen”, donaran la meitat dels drets que generin les cançons d’‘El cor de la terra’ (Discmedi) a 14 col·lectius i entitats, des de Stop Mare Mortum fins a l’Obra Social de la PAH.

 

“Són gent que fan el que nosaltres faríem si no ens dediquéssim a la música”, argumenta el cantant, Alguer Miquel, entrevistat per l’ACN. La iniciativa il·lustra el tarannà militant d’aquest grup de persones, més interessades a “polititzar les accions” que les lletres d'unes cançons on segueixen aplicant “el llenguatge de l’alegria i la dignitat”.


El nou disc estarà disponible en descàrrega gratuïta al seu web –una altra costum del grup- el diumenge 26 de març, i a les botigues el 31 de març. Abans, del dia 20 al 26 de març, Txarango farà públiques dues cançons al dia i les acompanyarà amb informació de les entitats a les quals estan dedicades i que rebran els diners que generi la seva venda o reproducció. I avui mateix, el grup anticipa el primer clip del nou disc, 'Una lluna a l'aigua'. 

Cada cop més conscient de l’impacte que genera la seva música, la banda aprofita aquest poder per difondre iniciatives solidàries i l’activitat d’entitats socials amb les quals ha treballat o que simplement “els representen”. “Som un grup que no s’ha basat en la politització de les lletres i que hem fet temes universals que et permeten arribar a molta gent; el que polititzem són les accions”, exposa el rostre i la veu més conegudes de Txarango, Alguer Miquel, a l’ACN.
 


És per això, i també per les múltiples col·laboracions que suma el disc (entre les quals destaca la participació de Manu Chao, Pau Donés o els australians The Cat Empire), que defensen ‘El cor de la terra’ com el seu disc més “col·lectiu”. “És ‘cor’ pel cor de l’Àfrica, d’allà on venim, però també en el sentit ‘coral”, expliquen. 

Es van passar un any viatjant, primer al Senegal (per conèixer el Centre Cultural de Caparan que apadrinen), després a Melilla, Palestina i a Grècia, als camps de refugiats. D’aquestes experiències n’han après molt, diuen, i també s’han convençut de la virtut del seu activisme cultural. “El gran aprenentatge d’aquest any ha estat descobrir el tipus de llenguatge que representa la música. L’alegria, la dignitat... veure que allò que fèiem també salvava vides era una sensació brutal”, sosté apassionadament Miquel tot recordant el seu pas pel camp de refugiats d'Idomeni. 

És en aquest sentit que el grup defensa l’optimisme i la positivitat que transmeten la seva música i lletres, tot i que parlin de realitats sovint molt dures i injustes. “Al final parlem de la fe. En aquests viatges hem vist grans actes de fe en les persones i en la humanitat, actes de dignitat, i ens hi hem agafat per no acabar malalts del cap”, admet també el músic. 

No és nou, de fet, que Txarango parli d’un món ple d’injustícies i patiment, però sempre des de l’esperança i sense un llenguatge explícitament reivindicatiu. Alguer Miquel insisteix: “És molt fàcil quan tens un micròfon comunicar una mirada sobre el món”, diu, però és més important “ser” que “dir”. 

En aquest sentit, Txarango afirmen estar transitant per un “camí profund” de coherència amb la pròpia activitat del grup. A tall d’exemple, s’acaben de constituït en cooperativa de treball, i també s’han deixat la pell –asseguren- per aconseguir que totes les samarretes promocionals del grup (no són poques) es fabriquin a Catalunya i no a un taller infrahumà de Bangla Desh. Això, és clar, més enllà de ser un grup que ha fet del diàleg i l’activisme intercultural, la cooperació, i quan cal, la denúncia, un tret distintiu.

Els membres de Txarango sempre han viscut i entès la seva participació al grup com un “projecte de vida” i de creixement personal. I avui el projecte sembla tan consolidat –i diversificat, per exemple, amb el Festival Clòwnia- que és gairebé com si hagués de transcendir els seus membres. 

Al respecte, Miquel no descarta cap opció: “Mai se sap què passarà, però potser quan nosaltres ja no en tinguem ganes hi haurà algú altre”, i augura, “potser a Txarango d’aquí a deu anys no hi som cap dels d’ara, però sí algú altre que hi ha connectat i segueix aquest camí”. 

Sigui com sigui el cantant reconeix que, per primera vegada, el nou disc inclou una mirada retrospectiva sobre la història del grup. “El primer disc era una mirada a l’horitzó, a aquell llarg viatge que plantejàvem”. Ara, diu, “hem generat una identitat com a grup que ens situa, i això és nou”

Una mirada enrere que té “un punt de nostàlgia”, admet, però que tenen l’orgull de compartir amb els milers de seguidors del grup. I encara amb més satisfacció, Alguer celebra que Txarango, “al final”, han acabat construint un projecte molt semblant a allò que imaginaven que volien fer, “i en un camp certament difícil com el de la música”.



Comentaris
Edu
Au, uns altres que van de ciutadans del món.

envia el comentari