Quimi Portet: “La violència i la repressió de l’Estat m’afecten molt negativament”

El músic català presenta en una entrevista a El Món ‘Festa major d’hivern’, el seu nou disc. “El procés creatiu té una part caòtica que accepto amb esportivitat”, diu

Festa major d’hivern és el nou disc de Quimi Portet (Vic, 1957). Amb riffs de guitarra simples i unes pinzellades d’electrònica, el seu treball té punts de nostàlgia, d’alegria i d’humor. En aquesta entrevista a El Món, el cantautor diu que “la malenconia pel passat és una cosa que no et pots treure de sobre”, que es va fer músic per evadir-se del món i explica com li afecta la situació actual a Catalunya a l’hora de fer música.

Quimi Portet
“El procés creatiu té una part caòtica que accepto amb esportivitat” | Jordi Borràs

El disc comença amb Cinc-cents metres, un tema que s’inicia amb uns sons electrònics que després acaben sent pinzellades que trobem durant tot l’àlbum. El disc es va crear amb la idea de barrejar rock i electrònica?

El disc va començar amb rock. Les primeres cançons que vaig composar naixien d’un riff de guitarra amb un so clàssic i simple i un ritme de bateria. Aquests sons electrònics es van afegir posteriorment, quan es muntava el disc. La meva generació va néixer amb els LP, i a mi m’agrada donar un aspecte de disc conceptual, i això ho faig amb aquests petits instrumentals, que són afegits a posteriori. El corpus del disc, però, és rock.

 

Quins han sigut els reptes que s’ha marcat per a aquest nou àlbum?

Volia fer una cosa molt simple. En altres discs sí que he fet algunes coses més complexes o atmosfèriques, però amb aquest volia explorar molt això del riff de guitarra simple. He buscat una simplicitat que feia un cert temps que no utilitzava.


Hi ha hagut alguna cosa amb la que s’hagi quedat amb ganes de provar o va tenir molt clar que apostava per aquesta tonalitat simple?

És que tampoc penso gaire. Quan faig un disc la única cosa que penso és en començar-lo, després em deixo portar bastant pel que va passant. És a dir, que si em surt una cançó súper suau, també la poso. No sóc gaire teòric. M’agrada molt treballar i sóc molt conscient del que faig. Penso molt en el so, però em deixo portar. Jo penso moltes coses, però el disc també pensa moltes coses. Deixo que el disc vagi fent la seva. No està tot pensat, en absolut. Sóc una persona molt organitzada. Vull que soni molt bé i que tot estigui endreçadet, però el procés creatiu té una part caòtica que accepto amb esportivitat.

Quimi Portet
Quimi Portet, en un moment de l'entrevista | Jordi Borràs

Té un punt nostàlgic aquest disc.

Sí. Penso que qualsevol persona de la meva edat té un punt nostàlgic. Quan tens seixanta anys el passat comença a ser una cosa gegantina. I el futur, esperem que sigui molt llarg… És que vivim en una societat que es basa en el sistema mètric decimal i que diu que cada deu anys hi ha unes fites; i la malenconia pel passat és una cosa que no et pots treure de sobre. Això no vol dir que jo estigui especialment trist. En aquest disc hi ha coses molt alegres, i hi ha humor… Però sí que aquest component de nostàlgia i malenconia apareix més en aquest disc.

 

Què troba més a faltar del seu passat?

Jo és que quan era petit volia ser gran. A mi ja m’està bé. Jo he viscut totes les èpoques que he viscut, i no tornaria a cap d’elles. Professionalment he tingut la sort d’estar a ‘El Último de la Fila’. Amb el Manolo vam vendre un piló de discs i vam tenir una difusió increïble. Ara fa vint anys que faig carrera en solitari i ja he tret deu discs. Sóc una persona afortunada. I ho sóc perquè a cada moment he viscut el que hi havia. I ho he viscut cap endavant, no cap endarrere. Pràcticament vaig començar de zero. També és un plaer haver arribat al desè disc havent començat de zero una altra vegada. Em sento bé, còmode. Tampoc em vull fer el xulo, però em sento confortable amb la meva professió, per com ha anat. I amb les meves carreres.

Quimi Portet
"Quan tens seixanta anys el passat comença a ser una cosa gegantina" | Jordi Borràs

Hagués fracassat seguir amb ‘El Último de la Fila’?

No, jo penso que no. És perfectament natural que la gent que porta setze anys treballant conjuntament vulgui explorar altres coses. El que ha fet el Manolo després del ‘Último de la Fila’ no ho hagués pogut fer, ni jo. I em sembla que tots dos ens mereixíem fer-ho.


Què li ve al cap les vegades que ha col·laborat amb ell?

Tampoc és que musicalment ens hi haguem posat molt seriosament. El primer que ens passa quan ens veiem, que és relativament sovint, és que riem molt. Ens vam fer amics per això. És el que passa amb les amistats. Ens descollonàvem junts. Els teus amics són els que et fan riure. I amb el Manolo això no ho hem perdut mai, ho conservem i és un plaer. El que no farem mai és tornar a fer ‘Él Último de la Fila’.

Quimi Portet
"Vivim en una societat que es basa en el sistema mètric decimal" | Jordi Borràs

Vostè ha treballat amb artistes com la Núria Graham, entre d’altres. Quines diferències nota que hi ha, a l’hora de fer música, entre vostè i aquestes noves generacions?

La Núria, per exemple, és una persona amb un talent fora de sèrie. Però ells tenen coses diferents com que han tingut accés a més música que nosaltres. Quan nosaltres vam començar a fer música, potser feia només deu o quinze anys que hi havia Rock&Roll, i quan ells van començar ja en feia quaranta. Han passat molts grups i moltes coses estètiques des de llavors… Ells ho han pogut sistematitzar més i molts, fins i tot, han estudiat. La majoria de nosaltres, en canvi, érem autodidactes. Això té la seva part positiva, i la seva part negativa. En el cas de la Núria, ella té molt talent com a cantant, com a guitarrista, com a compositora, i fins i tot com a productora; encara que no ho hagi fet, jo l’he vist en un estudi i és una productora en potència. Ho hagués sigut també si hagués nascut en una altra època. I la Iaia, o El Petit de Cal Eril, són gent molt preparada; han tingut accés a molta música. La nostra generació era molt més voluntariosa i rupestre.

Quimi Portet
"Jo faig música per evadir-me de les bestieses del món" | Jordi Borràs

L’arribada del digital ha fet encara més gran la diferència entre generacions.

El que ha passat és que abans, per entrar en un estudi, havies de saber tocar; i ara hi ha qui grava coses i no en sap. Això és una democratització i és divertidíssim, però també escoltes xorrades. Abans, en un estudi, si no tocaves bé et fotien una puntada de peu. No oblidem tampoc que, tot i que jo vaig néixer en aquella època, ara visc en l’actual, amb la seva tecnologia. Els discs ara no els vaig a gravar en un estudi de 1975, sinó en un estudi amb Pro Tools, que és la mateixa tecnologia que utilitza El Petit de Cal Eril, per exemple. En el fons, la música és la música, i és el que ens uneix.

 

Com ha influit la situació actual a Catalunya en el disc?

Aquí passa una cosa que és que si tu et dediques a la música popular, hi ha dues maneres d’enfrontar-ho. Hi ha gent que s’hi dedica amb una voluntat política, per a través de la seva música combativa poder modificar o denunciar el seu entorn, i després hi ha un altre tipus de músic que l’utilitza com un tipus d’evasió total. Un tipus seria la música de Lluís Llach o Raimon, que fan un tipus de música molt important i que m’encanta, i un altre tipus seria l’obra de Sisa. I jo em vaig fer músic per evadir-me del món. Però tot i això, quan feia aquest disc alhora estaven pegant gent i tancant persones a la presó. I jo no tinc la frivolitat per dir que visc al marge d’això. La violència i la repressió que l’Estat està utilitzant contra el meu país m’afecten molt negativament. Però jo faig música per evadir-me de les bestieses del món. I no ho podré evitar mai. Tot i això, sóc una persona molt polititzada; però com a ciutadà.



Comentaris
andreu
La música d'en Quimi m'ha fet molta companyia sempre. No es pot imaginar lo agrait que li estic per fer-me passar bones estones i per acompanyar-me i consolar-me en els mals moments. GRÀCIES.
Ens afectant a tots els catalans ,així que no hem de parar fins instaurar la República i marxar d,aquest estat i país represiu i dictador Visca Catalunya lliure
Llibertat per als presoners polítics
La violència i la repressió de l'estat espanyol, als demòcrates i persones de bona voluntat, ens afecten molt negativament des de fa segles. Per això som on som. Però ara sí, ara independència.

envia el comentari