Quim Monzó tenyeix de literatura un Palau de la Música reivindicatiu

L’escriptor ha recollit la distinció com a 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural, en una cerimònia on han estat presents les referències a les situació política
Quim Monzó, durant el discurs d'agraïment
Quim Monzó, durant el discurs d'agraïment | ÒMIUM CULTURAL

 

Pocs cops abans una quotidiana barra de bar havia atret tanta atenció. Aquest singular escenari ha estat l’escollit per Òmnium Cultural com a fil conductor utilitzat en l’acte de lliurament del guardó que distingeix el polifacètic i multidisciplinar escriptor Quim Monzó com el 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. La distinció s’atorga de forma ininterrompuda des del 1969. Al Palau de la Música s’ha viscut un acte emotiu i solemne en el qual no han faltat somriures ni connotacions polítiques. Els assistents han rebut i acomiadat dempeus, i amb crits de “llibertat!”, a les nombroses personalitats polítiques, entre les quals el president del Govern, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, que han acompanyat al premiat Monzó.

 


L'escriptor contemporani "més universal"

 

En un discurs que duïa escrit per partida doble, a la part interna i externa de l'americana, com també un parell d'ulleres, l’autor ha recordat els seus inicis en la narrativa. “Jo escoltava les novel·les per la ràdio, d’on vaig aprendre moltes coses. A casa, l’oferta de lectura que tenia era mínima, unes novel·les clàssiques, un manual d’electricitat i una enciclopèdia. Vaig començar a llegir gràcies a un bibliobús que aparcava a la Plaça de Sants". Aleshores, Monzó va fer una mirada enrere per recordar que un bibliobús va ser el mitjà utilitzat per alguns escriptors com Joan Oliver, Mercè Rodoreda, Francesc Trabal o Armand Obiols per marxar a l'exili el 1939: "Que, per comptes de per proveir de llibres els ciutadans, un bibliobús s'hagués de fer servir per portar escriptors a l'exili és un retrat nítid del que hem viscut al llarg de la història, i del que vivim encara ara. Em pregunto si algun dia no gaire llunyà haurem de tornar a fer servir un bibliobús per, ja siguin escriptors o no, escapar de la injustícia, l'opressió o la tirania", ha sentenciat. No va ser fins als 14 anys que va iniciar-se en l’escriptura: “Com que era poc sociable i no baixava al carrer a jugar, trobar llibres d’estrangers em tornava boig, els llegia un rere l’altre. D’adolescent escrivia perquè odiava el món que m’envoltava”. El seu primer relat, titulat 'El suïcidi', tractava d'un jove adolescent que es llançava per un balcó, quedava invàlid i s'arrossegava de nou cap al balcó, però enlloc de repetir, considerava que ja n'hi havia hagut prou. 

 

Tot l’acte ha girat entorn la figura de l’escriptor, fins al punt que ha aconseguit un fet insòlit, com ara que les ‘Supremas de Móstoles’ sonessin al Palau de la Música. I és que la banda sonora de l’acte ha estat, precisament, una tria d’entre algunes de les últimes cançons piulades per Monzó. “Avui potser passaràs una mica de vergonya, Quim”, l’ha advertit Òscar Dalmau, el conductor de l’acte, que ha tingut un moment àlgid amb la lectura d’un text enviat pel president d’Òmnium, Jordi Cuixart, des de la cel·la 201 de la presó de Soto del Real. “Aquesta celebració representa mig segle d’autoestima, determinació i esperança per la cultura. [...] No podem defallir, els que ens han precedit no van abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”, ha escrit Cuixart, que ha recordat que Òmnium “va néixer per salvar els mots i ara, en democràcia, té el repte de salvar els drets humans". “Els escriptors i els artistes són armes de destrucció massiva per la ignorància. La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini, com recordava Montserrat Roig”, ha afegit. 


“Provaré de ser la seva veu i ulls, però per no caure en la injustícia, no volem desistir de fer-lo present, i reclamar i exigir el seu alliberament i el de tots els presos polítics i exiliats”, ha reivindicat el vicepesident d’Òmnium, Marcel Mauri, en un discurs reivindicatiu. “El reconeixement va néixer quan Òmnium va recuperar la seva activitat pública, però ni el franquisme va poder amb nosaltres. No els agradava ni els agradem. El guardó no només reconeix l’obra literària, sinó sobretot, una actitud ètica. És una brúixola moral pel país, i en moments convulsos, aquestes brúixoles esdevenen fars”, ha apuntat. Mauri ha qualificat Monzó com “l’autor català contemporani més universal”, i ha fet un elogi a la seva tasca: “L’obra del Monzó és un crit al món que demostra que existim, ens obre portes al món. Existim en tant que Rodoreda, Pla o Monzó han escrit i han creat col·lectivitat. Per això, en aquest moment, ens cal més Monzó que mai. Algú que ha contribuït a fer del català un llenguatge apte per totes les manifestacions. Forma part de l’educació sentimental de tantes generacions que han crescut amb la seva prosa”.

 

Mauri va ser, precisament, qui va notificar a Monzó, ara fa quatre mesos, al febrer, que era el guardonat. "I ara, què he de fer? Em dutxaré, m'arreglaré la barba i em posaré sexi", va respondre's a si mateix amb la seva habitual ironia. L’esdeveniment ha servit per fer un recorregut per les diferents cares que el narrador i columnista ha desenvolupat al llarg de la seva carrera professional, que s’ha traduït en diferents actuacions musicals, teatrals i, per descomptat, en la llegida de diversos dels seus textos. “Tothom sap que escriu bé, però és el millor improvisant”, l’ha elogiat el periodista Jordi Basté, un dels ponents. “Ell i un conjunt de gent han estat un segell a l’hora de marcar la realitat, a la ràdio i a la televisió. Diu les coses clares abandonant la correcció social, però amb un nivell de rigor i d’observació de la realitat molt estricta i rigorosa”, ha afegit Mònica Terribas.

 

Per analitzar la seva obra, l’escriptor i professor universitari català Manel Ollé l’ha definit com “un dels escriptors més divertits i innovadors. Un narrador de comèdia i enginy que demostra gran coratge a través del seu humor. Té una consciència de la llengua i de la prosa eficient i exigent”. També l’han felicitat i elogiat alguns dels traductors que han traslladat la seva obra a més de 26 llengües diferents, exportant així la seva literatura arreu del món: “És el Messi de les lletres”. “Per descobrir-lo, l’han de llegir”. “Llenguatge senzill, ironia enorme i humilitat extrema”. “Comprimeix els textos fins a convertir-los en diamants”, són alguns dels elogis rebuts.  

 

Monzó ha recollit el premi, dotat amb 20.000 euros, consistent en una figura fixa de ferro, basada en les quatre barres, a la que s’hi adjunta el còdol d’algun riu dels territoris de parla catalana. El còdol és seleccionat per l’escultor Ernest Altés. Si el de l’any passat es va recollir al riu Serpis, del País Valencià, enguany ha estat escollit de Barcelona, com el del 2013, concretament, de la zona que antigament ocupava l’Illa de Maians, que la ciutat va guanyar al mar per fer créixer el port i el barri de Barcelona.

 



Comentaris

envia el comentari