Nil Moliner: "En els meus concerts intento deixar constància de la llibertat d'expressió"

El cantautor català esgota les entrades del seu últim concert a Barcelona, a la Sala Bikini, abans de tancar la gira el 27 de juny a Madrid
Nil Moliner
Nil Moliner | Jesús Burgos

 

Nil Moliner Abellán (Sant Feliu de Llobregat, 1992) músic, compositor i cantautor català. Va començar la seva carrera el 2005, amb només 12 anys, com a cantant i guitarrista del grup 'CyBee'. L'any 2008, i ja en solitari, va pujar covers versionant altres artistes a YouTube i va tocar en diversos bars d'arreu l'estat espanyol. Amb 20 anys, el 2013, treu el seu primer single i videoclip "Sale el Sol" i fa desenes de versions d'artistes espanyols destacats on han col·laborat professionals com Rosana, La Pegatina, Txarango o Ramón Mirabet. El 2017 acaba una gira de covers i dóna pas a un any 2018 ple de novetats i sorpreses en la vida musical del santfeliuenc. Al febrer va gravar el seu primer E.P, produït per Manu Guix i Roger Rodés a 'MedusaEstudios', amb quatre cançons compostes i escrites per ell mateix. Va compondre "Que nos sigan las luces" pel pratenc, Alfred Garcia, com proposta per Eurovisió 2017 i ara es troba en mig la gira que va començar fa més d'un mes i que tancarà el dia 27 de juny a Madrid, encara que la gran sol·licitud publica ha fet que tregui més dates per setembre i octubre. En aquesta entrevista amb 'El Món', l'autor de "Hijos de la Tierra" ens dóna l'oportunitat de conèixer-lo millor i endinsar-nos en els seus inicis dins la música. A més, parla sobre la llibertat d'expressió, -un tema que enguany està afectant músics i artistes- i la importància de la música en la consciència social.

 

Des de ben jove al costat de la música, però quin és el seu primer record relacionat amb ella?

 

Jo crec que era a casa meva amb el meu pare tocant els primers acords de la guitarra. Era molt, molt petit. Allà va començar la meva passió pels instruments i per investigar què era la música. Ve de família. El meu pare no és músic però sempre ha tocat la guitarra i altres instruments.

 

I dels teus inicis amb 'CyBee' o en solitari?

 

Recordo el meu primer concert en solitari, a l'Ateneu de Sant Feliu de Llobregat. Vaig tocar al bar i vaig fer-me la primera maqueta, que venia jo mateix. Això l'any 2005, fa moltíssim. Ni m'enrecordava. Era el meu primer concert. És el record més "heavy" que tinc perquè va ser el meu primer concert. Amb 'Cybee' igual, jugàvem a ser músics i després amb el temps vam treure el primer disc, el segon...

 

Des del principi, Manu Guix i Roger Rodés han estat al seu costat. Com van arribar a la seva vida?

 

Van arribar a través de 'Cybee' perquè vam gravar el dos primers discos amb 'MedusaEstudios' i allà va començar una relació amb el Manu i el Roger que ens ha portat fins aquí, a produir-me les meves cançons i a ser com els meus pares. Són amics. M'ajuden en tot.

 

Podríem dir que són els principals causants del seu èxit? 

 

Sí, jo sempre ho dic. Tot això que m'està passant és gràcies a ells. Són ells també qui em van incitar a tirar endavant amb el meu projecte i els que em van donar l'oportunitat de gravar amb 'MedusaEstudio'. Sempre els hi dic que és la seva culpa perquè ells al produir les cançons també posen la seva impremta. Si no els hi agrairia a ells, ho faria a tothom. He de donar les gràcies a tothom. Al principi és tot molt difícil.


Nil Moliner
Nil Moliner | Jesús Burgos

 

"Sale el Sol" va ser el seu primer single. Com es va cuinar?

Va ser una bogeria perquè jo estava enmig del projecte de 'Cybee' i m'arriba la necessitat d'escriure una cançó i la vaig treure. La vaig treure i es va quedar allà perquè estava molt centrat amb 'Cybee'. Em va agradar perquè va ser una presa de contacte amb el món de la música en solitari, va tenir una bona rebuda.

 

Va sortir de gira amb ell i diversos covers d'altres artistes. Com va ser aquesta primera experiència?

Va ser molt bonic, ens ho vam passar molt bé perquè anava amb l'Ignasi i en Ferran, que són els músics que m'han acompanyat sempre, i vam anar per "baretos", sales de mala mort a tocar els covers i ens ho vam passar super bé.

 

Tot i la seva joventut, als seus 25 anys ja ha col·laborat amb artistes com Rosana, 'Txarango', 'La Pegatina' o Ramón Mirabet. Com ho ha fet?

Sóc un paio social. M'encanta la gent i conèixer-la. Vaig tenir l'oportunitat amb el grup de conèixer gent i fer amistat amb ells. Quan va arribar el moment de sortir amb covers doncs obria el WhatsApp i veia a l'Adrià de 'La Pegatina', qui m'ha ajudat un munt, els de 'Txarango', Rosana, tots. Això mola perquè veus que són grups súper grans però que estan concienciats i disposats a ajudar-te sempre i això és súper bonic.

 

De quina col·laboració té millor record?

Rosanna em va fer molta il·lusió. És una gran artista que a la meva mare li encantava i quan la vaig conèixer la meva mare no s'ho creia. Va ser l'experiència, vaig anar a Madrid i van ser dos dies de 'vaig a conèixer a Rosanna'. Va ser fantàstic.

 

I alguna col·laboració que tingui moltes ganes de fer?

Sempre ho dic. Tant de bo algun dia amb Bruno Mars o alguna bogeria així. Però tot tipus de col·laboració m'agrada perquè amb qualsevol persona de la música és super bonic mesclar músiques.

 

Acaba la gira i de la mà d'en Manu i en Roger grava el seu primer E.P. Com es va sentir?

Va ser molt estrany perquè va ser a través de Rosana. Quan vaig anar a veure-la vam estar "filosofant" de la vida i em va dir "fes el que et digui el cor". I en aquell moment el cor em deia que fes cançons i així va ser. Quan vaig arribar a Barcelona, em vaig tancar a l'estudi i vaig començar a compondre, compondre i compondre. Vaig trucar a en Manu i en Roger i els hi vaig dir "tinc quatre temes i vull gravar". I allà va començar l'E.P.

 

Quatre temes. Amb quin es queda?

Hijos de la Tierra. És el tema que més alegries m'ha donat. Però estan totes fetes amb el cor.
 


I després Eurovisió... Com va sorgir la idea de compondre un tema pel festival?

Em van trucar de la meva discografia Warner Chappell, que en aquell moment encara no ho eren, i em van proposar compondre un tema per Eurovisió i vaig flipar... i no m'ho vaig pensar i la vaig fer.

 

Potser en un futur el veiem per allà...

No. No em veig representant a ningú. Jo faig la meva música i qui es vulgui sentir representat amb la meva música "guai" i qui no, res.

 

Era un tema per a Alfred o per a Alfred, no? No hi havia cap altra alternativa?

Ho tenia molt clar.

 

I ara la gira... 'Sold out' quasi a totes les ciutats on ha estat. Que està passant?

Sí, a totes. Crec que Saragossa és l'única que no però la resta totes. No sé què està passant. Estem flipant. Tot això em ve molt gran. Treus una data, per exemple Bilbao, i al cap de tres dies no hi ha entrades. A Bilbao saps? Què sé jo! Sentir això és increïble.

 

Creu que part de la culpa la té OT i l'aparició en el programa?

Total. Sempre ho dic i els hi estic molt agraït. Va ser com un aparador, sortir allà, donar-te a conèixer, sóc aquest noi i escolta, si t'agrada la meva música enganxat.

 

Alguna vegada s'hauria presentat per concursar?

Mai. Tinc molta vergonya. Molta. Jo vaig a un càsting i em pixo a sobre, segur. Que va.

 

I després de la gira...?

Després de la gira vull començar amb el meu disc perquè en veritat no tinc cap. Començarem "a tope" amb el disc i a treballar i passaran coses abans del que la gent es pensa. Serà un disc completament nou.

 

Últimament estem veient grups i cançons amb un to molt reivindicatiu. A l'escenari de llengua catalana ho hem vist sempre amb Txarango, Els amics de les Arts, Zoo, La Raíz... Ara fins i tot ho veiem amb temes com "Lo Malo" amb un missatge feminista. Però el veurem algun dia parlant de què li preocupa de la societat, o del seu dia a dia?

No, perquè sóc súper conscient de tot el que està passant en l'àmbit social i estem en un moment súper important en tots els àmbits perquè la gent s'està adonant de coses i la necessitat d'expressar-se és increïble, però també veig que falta el costat de positivitat de "d'acord, tenim tots els problemes del món, tots, però tirarem cap endavant i intentarem ser feliços", encara que la societat estigui com està. Una mica d'optimisme. La vida són dos dies.

 

Enguany trobem a la música, concretament en el rap, casos on es limita la llibertat d'expressió. Què en pensa vostè?

Ens tallen les ales. Pensar que jo estic escrivint i puc anar a la presó, perquè amb el que ha passat és així, doncs... et fa pensar que alguna cosa no està bé aquí i s'ha de canviar. Però bé, la gent és conscient de què està passant i això és bo, encarar-ho i buscar solucions perquè no pot ser.

 

Té por que hagi de començar a mirar amb lupa el que escriu?

No. Mai. Escric sobre el que em passa i mai m'han tallat les ales i mai me les tallaran.

 

Té pensada alguna acció reivindicativa de Hasel o Valtonyc?

Jo intento en els meus concerts deixar constància de la llibertat d'expressió i allà és on intento aportar el meu granet de sorra. Fer una mica de consciència, pels que no ho saben o no estiguin al cas. Fer entendre que això no pot ser.

 

Vostè com a català ha estudiat a l'escola sempre en les dues llengües. El veurem component i cantant en català?

Només he escrit en català amb 'Cybee'. Tinc el problema que totes les meves influències musicals han sigut en castellà i em sento molt més còmode, des que vaig començar ho faig així i ja és com que m'he acostumat i em sento al meu lloc. Però si algun dia em sorgeix la idea o l'oportunitat ho faré i no hi haurà cap problema.
 



Comentaris
otra estrella de la música
Nil who?

envia el comentari