RSF i FAPE, dues eines al servei de l'establishment mediàtic espanyol

Les dues organitzacions periodístiques surten al rescat de la premsa menys afí a l'independentisme
Periodistes a la Plaça Catalunya de Barcelona
Periodistes a la Plaça Catalunya de Barcelona | Nerea Rodríguez

 

Reporters Sense Fronteres (RSF) i la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE) s’han revelat en els darrers mesos com a eines de l’establishment mediàtic espanyol en el camí cap al referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya. Així ho evidencien els posicionaments fets públics al voltant de la situació de la premsa en moments de màxima tensió política.

 

RSF, amb seu oficial a París, ha fet públic un informe amb el qual ha donat el tret de sortida a la campanya #RespectPressCAT, en el qual posa el focus en dues qüestions: d’una banda, denuncia “campanyes de ciberassetjament en xarxes socials i pressions propagandístiques de la Generalitat” a causa de l’1-O i, per l’altra, insta a no fer servir procediments judicials per coaccionar la premsa catalana de línia independentista. L’informe, de 21 pàgines, dedica pràcticament 19 pàgines a la primera denúncia, i liquida amb una pàgina i mitja les coaccions a la premsa catalana afí a la celebració del referèndum, la única que ha rebut visites de la Guàrdia Civil per publicar publicitat institucional sobre la convocatòria de l'1-O.

 

La FAPE és la primera organització professional de periodistes a l’Estat espanyol amb 49 associacions federades i 17 vinculades que representen 19.000 associats. Aquesta entitat va fer un comunicat de suport al director d’El Periódico de Catalunya, Enric Hernández, per les crítiques rebudes per la suposada nota de la CIA en què advertia als Mossos sobre l’atemptat de les Rambles.


De la seva banda, l’informe de RSF és obra de la delegació espanyola d’aquesta organització internacional amb seu a París. Fonts de l’organització han explicat a El Món que l’entitat procura tenir a la seva junta directiva representació de periodistes de tot l’Estat espanyol i de la màxima diversitat de mitjans. La realitat, però, és que només hi ha una periodista catalana, María Dolores Masana, excap d’internacional de La Vanguardia.

 

Actualment RSF està presidida per la periodista de El País Inmaculada de la Cruz. La vicepresidència és d’Alfonso Armada, redactor de l’ABC. La secretària general és Rosa Menses, d’El Mundo. Els vocals, a més a més de la catalana Masana, són Gervasio Sánchez(Herlado de Aragón), Alessandro Oppes (corresponsal de La Reppublica), Álvaro Ángel Vega Cid (RTVA), Rafael Panadero (Cadena SER), Alicia Gómez Montano (TVE), Alfonso Auluz (EFE) i Ángel Martínez (El Confidencial). La tresorera és Carmen Rengel, de El Huffington Post.




Comentaris
Capitá ACAB
Bah, ni puto caso. La ARF está basa su "denuncia" en unos hechos descontextualizados y por una serie de tweets. Y la FAPA, dirigida por la ya bastante anciana y musa periodística de la transición Victoria Prego, ya se le conoce de hace tiempo su acritud hacia Catalunya, así como un reciente "affair" similar con una denuncia -también no suficientemente substanciada ni contrastada- manifestando las "presiones" que algunos periodistas afectos al régimen estaban recibiendo por parte de Podemos.
0
Pau
Robert Ménard, expresident d'RSF (que és d'origen francès) és ara lepenista...
0
El petit de Can Canet
El fundador i expresident de RSF és el sr. Robert Ménard actual alcalde d'extrema dreta (Front National de Marine Le Pen) de Béziers.
0

envia el comentari