'La càrrega', l'emblema cultural dels olotins

'La càrrega' de Ramon Casas | Cedida

 

 

La càrrega, també coneguda com a Barcelona 1902, és una pintura a l'oli d'estil realista de grans dimensions realitzada per Ramon Casas entre 1899 i 1902 a Barcelona i que actualment està exposada al Museu de la Garrotxa d'Olot.

 

L'escena no correspon a un fet real, si bé representa l'ambient de tensió social de final del segle XIX a la Barcelona de la revolució industrial. Casas es va inspirar en les detencions fetes entre els anarquistes després de l'atemptat del carrer dels Canvis Nous a Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que va culminar en el Procés de Montjuïc.


Ramon Casas va pintar l'obra el 1899 amb la voluntat de presentar-la a l'Exposició Universal de París del 1900. Tot i que va agradar a les autoritats culturals, finalment no va passar la selecció prèvia per al concurs que es va fer a Madrid, probablement a causa de les dimensions i la temàtica de l'obra, i llavors Casas el va guardar al seu magatzem.

Al cap d'un parell d'anys Barcelona visqué diversos episodis de revolta social on hi va haver diverses càrregues, i Casas va aprofitar per fer un parell de modificacions a l'obra, canviant-li el títol pel de Barcelona 1902, amb la intenció de presentar-lo a l'exposició del 1903, per aprofitar el ressò de la vaga general de Barcelona de 1902, fet molt divulgat a Europa, que va donar al quadre connotació d'actualitat crua i sagnant.

El 1903 el va presentar doncs al Salon du Champ de Mars del Salon de Beaux Arts de París, ja amb el nom de Barcelona 1902 i un any més tard, el 1904, va obtenir la Primera Medalla a l'Exposició Nacional de Madrid, on l'obra romandria durant uns anys.

El 1910 Casas en va fer una obra similar a petició del seu amic Charles Deering. Com que Casas no solia fer còpies de les seves obres en va fer una versió o obra similar, coneguda com La càrrega II. Va situar l'acció a la plaça Major de Vic amb una parella de la guàrdia civil carregant a peu contra la multitud, en lloc de la imponent figura a cavall de l'original. Aquesta obra actualment es conserva en una col·lecció americana.

L'any 1906, l'escultor olotí Miquel Blay, amic de Ramon Casas, fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i, posteriorment, entrà a forma part del patronat del Museo Nacional de Arte Moderno. Amb la seva capacitat de persuasió, l'any 1919 aconseguí que el patrimoni Nacional deixes en dipòsit l'obra al llavors conegut com a Museu d'Art Modern d'Olot. Per a Madrid es tractava d'una obra incòmoda per les seves dimensions i per la seva simbologia de denúncia social i es va considerar el seu trasllat a Olot com un desterrament de l'obra.

L'obra, tot i no tenir cap relació amb la seva ubicació, forma part del patrimoni dels olotins que han convertit aquesta peça en un emblema cultural de la ciutat i en la joia de la corona de la col·lecció. Quan durant la guerra civil espanyola varen arribar a Olot les obres dels museus de Barcelona, el doctor Joaquim Danés va expressar la seva preocupació als responsables de la Generalitat davant la possibilitat que La Càrrega fos traslladada a Barcelona després de la contesa.

Gràcies als exàmens dels restauradors es va descobrir que Casas havia fet algunes modificacions en alguna de les figures principals. Entre altres coses, Casas havia modificat la mirada del guàrdia civil, dirigint-la més cap a la figura que hi havia a terra, així com les potes del cavall, que estaven en una posició molt més amenaçadora, com a punt de trepitjar la persona que apareix estirada a terra.

L'any 1975 va ser reclamada per Madrid per primera vegada amb motiu del centenari de la restauració de la monarquia. L'any 1982 tornà a viatjar a Madrid, i després a Barcelona amb motiu de l'exposició antològica de l'autor al Palau de la Virreina.

El recel de les autoritats olotines es va acabar confirmant després del seu trasllat al Museu del Prado de Madrid per a fer una restauració el 1992. El retorn s'ajornà excessivament i la intervenció d'alts càrrecs polítics, juntament amb el descontentament popular, en van permetre el desbloqueig de la situació.

L'any 2000 va tornar a ser sol·licitat des de Madrid, si bé aquest cop l'intens rebombori mediàtic i una pugna política varen derivar en un informe dels tècnics que desaconsellaven que el quadre s'enrotllés per ser transportat, ja que es podia malmetre. Aquest argument, raonat en les dimensions de l'obra que no permeten la seva extracció de l'edifici, ha permès que La Càrrega no hagi sortit més del Museu d'ençà de l'any 1992.




Comentaris

envia el comentari