La Selva m'agrada!

Blanes | Cedida

 

 

La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb el Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la mar Mediterrània. Comprèn part de les comarques naturals de les Guilleries i del Baix Montseny.

 

La Selva és una comarca amb forts contrastos a causa de la seva gran diversitat de paisatges.

 

S'estén des del sector meridional de la Costa Brava amb Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, fins a les muntanyes enlairades i abruptes de les Guilleries, passant per una extensa plana interior amb Sils, Caldes de Malavella i Santa Coloma de Farners.

 

Al contrast del relleu s'afegeix la gran varietat de paisatges vegetals (alzinars, suredes, pinedes, rouredes, fagedes) i d'aprofitaments i usos de terra per part de l'home.

 

La capital comarcal és Santa Coloma de Farners, situada al bell mig de la comarca. Hi ha dues poblacions, però, que tenen més població que la capital: Blanes i Lloret de Mar, que han progressat molt a causa del turisme.


 

 

Osor | Cedida

 

La Selva és una de les comarques amb més gent dedicada a les feines del bosc. El bosc ocupa el 65% de la superfície comarcal. Fins a les primeres dècades del segle XX la lleva i transformació del suro i l'explotació del castanyer ocupaven molta gent. Actualment dóna feina a menys gent.

 

Les suredes eren sistemàticament netejades, i el suro era llevat dels arbres cada vuit, deu o més anys. La lleva del suro es fa entre els mesos de maig i setembre, en el moment precís en què la saba dóna més facilitats per a poder separar l'escorça de la resta del tronc en tota la seva extensió. La primera pela dóna un suro anomenat suro pelagrí, emprat per a aglomerats, material d'aïllament, o altres usos ben diversos, com els ornaments per al pessebre. En les lleves successives s'obté un suro més fi, sobretot a partir de la tercera lleva, apta per a fabricar taps.


Enramades d'Arbúcies | Cedida

 

 

La Selva té un repertori molt ric i tradicions molt arrelades i vives:

  • 20 de gener, Sant Sebastià. El pelegrí de Tossa redcorre, complint un secular <<vot de poble>>, els 40 km de romiatge fins a la capella de Sant Sebastià, a Santa Coloma de Farners. En tornar, al capvespre del dia 21, el surten a rebre amb torxes enceses: comencen les festes d'hivern.
  • Dimarts de Carnaval, a Vidreres, celebrenla Festa del ranxo: vint-i-set grossíssimes peroles de brou gras, on tothom hi és convidat.
  • Sant Hilari Sacalm celebren un Via Crucis vivent pels carrers i camins del terme, amb escenificació d'escenes de la Passió.
  • Per Corpus, a Arbúcies celebren la Festa de les Enramades: catifes de flors, més d'un quilòmetre de carrers profusament adornats.
  • El 24 de juliol, la Festa de Santa Cristina: aplec a l'ermita, entre Blanes i Lloret de Mar. La reliquia de la santa és duta en solemne processó marinera. Finalitza la diada amb el ball de les almorratxes, a la plaça de Lloret, que acaba amb el <<toquen a córrer>>, galop esbojarrat per tota la plaça.
  • El 26 de juliol, Santa Anna, festa major de BlanesConcurs Internacional de Focs d'Artifici sobre la badia.
  • El 16 d'agost, per l'Assumpció, és festa major a Amer. S'hi balla la sardana de l'alcalde a la gran plaça porxada: una sardana oberta que es va caragolant en espiral. Al cap dels balladors hi ha el gegant i la geganta, segueix l'alcalde i l'alcaldessa, regidors i autoritats en ordre protocol·lari, i a continuació tot el poble.
  • A la Selva, les sardanes es ballen a l'estil selvatà, diferent de l'empordanès. Hi ha cobles de molta anomenada, com la Meravella, de Caldes de Malavella, i l'Amoga, de Vidreres.


Comentaris

envia el comentari