Els destins pòstums de Jaume I

Jaume I va ser un rei astut, amb coratge i guerrer que va afegir tres perles a la seva corona
Retrat de Jaume I, de Gonçal Peris, MNAC | Cedida

 

 

El 27 de juliol del 1276 va morir Jaume I el Conqueridor a València. Abans, però, va demanar que l'enterressin a l'església de Santa Maria de Poblet, a Catalunya, però la revolta dels sarraïns de València va obligar el seu successor, el rei Pere el Cerimoniós, a ajornar el trasllat de les restes. Mentrestant, les despulles del rei van reposar a la catedral de València, davant de l'altar major.

 

Dos anys més tard, el 1278, es van traslladar les restes de Jaume I a Poblet i el 1390 es van col·locar en una urna d'alabastre d'una sola peça.

 

Ja al segle XIX, el 1835 a causa de la política liberal contra l'Església, es van cremar i es van saquejar molts convents mentre els monjos eren expulsats. I el monestir de Poblet no es va salvar: les tombes van ser profanades, es van desposseir les mòmies reials dels seus vestits i dels objectes preciosos i van acabar amuntegades al mig de l'església.

 

 

 

 


Dos anys més tard, el 1837, el mossèn Antoni Serret, rector de l'Espluga de Francolí, va recollir totes les restes i les va dipositar a l'església de Sant Miquel. El 1843, aquestes despulles van ser ficades en set caixes i es van traslladar a la catedral de Tarragona, instal·lades provisionalment en una capella del temple.

 

Una reial ordre del 1853 va cedir les restes a la ciutat de Tarragona, amb l'obligació de construir una sepultura digna. L'ajuntament va fer venir de Poblet una part de les tombes d'alabastre i va construir al cor de la catedral un panteó, el qual es va inaugurar el 1856. En aquell trasllat, es van fotografiar les restes de la mòmia reial i s'hi va reconèixer la cicatriu de la fletxa que havia ferit el rei al cap durant el setge de València.

 

 


Tomba de Jaume I de Frederic Marès | Cedida

 

 

El 1906, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner va dissenyar el projecte de les dues tombes monumentals, destinades a acollir a la nau central de la catedral de Tarragona les despulles del rei Jaume I i dels altres membres de la família reial. La tomba destinada a Jaume I va arribar a fer-se, però no es va col·locar mai al lloc que li estava destinat.

 

El 1940 es va iniciar la restauració del monestir de Poblet i l'escultor Frederic Marès es va encarregar de la restauració de les tombes del panteó reial. Més tard, el 3 i 4 de juny del 1952, i en la presència del dictador Francisco Franco, les restes dels reis d'Aragó van ser traslladades solemnement de Tarragona al monestir de Poblet, on reposen actualment.

 

Si trobes fascinant la vida del rei català Jaume I, et recomanem que llegeixis El Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, la versió en català modern de Josep Maria Pujol, d'Agnès i Robert Vinas, editada per l'Editorial Moll el 2008.



Comentaris

envia el comentari