Els gegants, una figura imprescindible de les festes majors

Catalunyamagrada.cat

 

Trobada gegantera a Sant Cugat del Vallès
Trobada gegantera a Sant Cugat del Vallès | Lali Puig

No hi ha Festa Major, o ben poques, que no comptin amb els gegants per fer les delícies dels més petits, i també dels adults. Unes figures amb un origen incert però ben presents a les celebracions arreu de Catalunya.

  

Catalunya Corpus de Barcelona

 

A més dels gegants de Barcelona, n'hi havia a les parròquies del Pi i de Santa Maria del Mar, i també a València i Palma tenien parelles de gegants. Amb tot, el seu ús generalitzat no es dona fins al segle XIX, quan s'estengué la seva participació en actes festius més enllà del Corpus.


La gran revifalla, però, fou a partir del 1980 amb la construcció de nous gegants i la proliferació de trobades de gegants. Va ser l'any 1984 quan es va constituir l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, que actualment aplega més de 400 colles.

 

Però com es defineix un gegant? Al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana celebrat els anys 1995 i 1996, es va acordar definir-los com "figura vertical de característiques humanes, de mesures considerablement superiors a les d'un individu de dimensions normals, que conduïda des de l'interior per una persona participa en les festes i celebracions, amb un caire festiu i alhora de símbol col·lectiu".


 

També en aquell moment es començaren a diferenciar del gegant tradicional altres variants existents, com són el gegantó (més gran que una persona però més petit que un gegant), el gegantet (figura duta per la canalla); el gegant de motxilla (que el geganter du subjecte al cos com si fos una motxilla), i el gegant manotes (el que porta els braços solts repartint mastegots mentre balla).




Comentaris

envia el comentari