"Lo que el viento se llevó", una llegenda en pantalla gran

Una oportunitat única (o última) de veure en pantalla gran la pel·lícula que va meravellar generacions i la pionera en convertir el cinema en un gran espectacle popular

 

 

 

Una oportunitat única (o última) de veure en pantalla gran la pel·lícula que va meravellar generacions i la pionera en convertir el cinema en un gran espectacle popular.

 

 

A Bellaterra no hi ha cinema, però sí aficionats al setè art que per gaudir-lo es desplacen a nuclis urbans o comercials, no sempre atrets per la programació, en excés comercial per alguns, en excés jovenívol per uns altres (i car per a tothom). Els nous hàbits de consum digital alimenten reduïdes polsades que ens fan espectadors solitaris i la oferta desmesurada de canals i ficció televisiva ha fet tancar centenars de sales de cinema reconvertides en un negoci de dispensadors de crispetes i cola i les projeccions de pantalla són un esquer per l'altre gran negoci dels vídeo jocs. 

 

 

És habitual que l'acció d'anar al cinema es vegi decebuda quan es fa una ullada a la programació fins que la decisió va essent més esporàdica en el temps i el pensament.

 

 

Afortunadament la passió del cinema també ho és per creadors. De tant en tant enreden als executius de les productores que només veuen el cinema com a benefici i no com un art i ens ofereixen alguna estrena digne per sortir de casa o descansar la vista del mòbil. I si és deficitari, el poden recuperar a posteriori en reestrenes de vídeo o canals de pagament. 

 

 

A Bellaterra hi ha una oferta excepcional i gratuïta. Molt a prop, a la UAB, una pantalla gran amb una programació alternativa als circuits comercials i que s'apropa al que en altres èpoques en deien cineclub o art i assaig, pel·lícules dirigides a cinèfils i sempre en versions originals subtitulades, per poder gaudir de les veus i interpretacions en origen (respecte a l'art).

 

 

Per començar, els dijous, durant el curs acadèmic, hi ha una pre-estrena en exclusiva que posteriorment arribarà a les sales. Són estrenes que no sempre arriben a un centre comercial i tenen una distribució més limitada i que han destacat per la seva creativitat, direcció o presentades a festivals de cinema. La programació fa patxoca i molt veïns de Bellaterra ja en són addictes. 

 

 

(Preestrenes de cinema) http://www.uab.cat/web/viure-el-campus/cultura-en-viu/sala-cinema/preestrenes-de-cinema-1345703504055.html

 

 

També trobem cicles temàtics o de gènere, com els que programen i presenten professors en l'àmbit docent però amb projeccions obertes a tothom. Recentment s'han pogut veure espectaculars westerns, presentats pel professor de cinema Ludovico Longhi, com El bueno, el feo y el malo, Los siete magníficos (versió moderna) o la obra mestre Grupo Salvaje, entre altres. 

 

 

(Cicle, Més enllà de la frontera) http://www.uab.cat/web/viure-el-campus/cultura-en-viu/sala-cinema/cicles-tematics-realitzats-primer-semestre-/cicle-histories-del-cinema-mes-enlla-de-la-frontera-1345681367221.html

 

 

Actualment ha començat un cicle sobre Gènere i gèneres a Hollywood, una imprescindible volta més en la reivindicació per la igualtat, que convida a reflexionar sobre el paper de la dona a les pel·lícules, en les diferents facetes en les quals intervenen, bé com actrius, guionistes o directores, o en les personalitats femenines dels personatges en diferents gèneres. Ja hem pogut veure Laura, 1944, amb Gene Tierney, cinema negre en estat pur.

 

 

(Cicle, Gènere i gèneres a Hollywood) http://www.uab.cat/web/viure-el-campus/cultura-en-viu/sala-cinema/cicles-tematics/cicle-genere-i-generes-a-hollywood-1345745799754.html

 

 

I ara ve el que ha motivat aquest article i que he deixat en suspens després de l'entrada. Un dels gran mites femenins de ficció literària i cinematogràfica és Scarlett O'Hara, l'hereva de la finca sudista Tara, que haurà de lluitar per l'amor i per la terra en un temps de guerra civil nord-americana. Qui no l'ha vist, n'ha sentit a parlar, o ha fet servir el títol com a metàfora per una ironia personal o social. LO QUE EL VIENTO SE LLEVÓ (Gone with the wind) ha esdevingut una llegenda irrepetible en la història (del cinema és una redundància). Producció del 1939 (final de la guerra civil a Espanya) va rebre un homenatge pel seu 75 aniversari i es va tornar a projectar en pantalla gran arreu del món (excepte Espanya, cap sorpresa).

 

 

Una llegenda, un mite, la pel·lícula més popular de tots els temps, a Bellaterra. Una oportunitat única o última per veure-la en pantalla gran, aquella per a la qual el seus creadors la van fer immortal. Quan anar al cinema era el somni de tota la setmana. Qui no ha dit mai "Demà serà un altre dia"?

 

 

Sala de cinema de la UAB, Campus.

Dimarts 6 de març a les 10h (matí).

LO QUE EL VIENTO SE LLEVÓ. 238 minuts.

 

Gabriel Martínez i Surinyac

Escriptor i fotògraf