FRANCE GALL, una carrera marcada pel doble sentit

La cançó francesa sempre ha estat un referent per la cultura i cançó catalana per proximitat, creativitat i esperit de llibertat. És per això que cal recordar Frances Gall.





France Gall és d'aquells noms desconeguts (a Espanya) de la cançó francesa que ha mort a principis d'any (7-1-2018) a l'edat de 70 anys. En homenatge cal recordar dos moments que la van dur a les primeres planes i que segurament recordaran els lectors més veterans seguidors dels mites de la cançó francesa.


Corria l'any 1965 i Frances Gall amb 18 anys i rostre adolescent, va guanyar el Festival d'Eurovisió representant a Luxemburg amb la cançó "Poupée de cire, poupée de son" (Nina de cera, nina de drap). La cançó era del compositor, cantant i "enfant" terrible, Serge Gainsburg i va catapultar la cantant a la fama com a digne mostra de cançó ye-ye, un estil pop de música lleugera. La cançó encara és considerada com una de les millors guanyadores del festival.

Reproducció


Però un altre èxit va marcar la seva carrera. El provocador Gainsburg va compondre l'any 1966 "Les Sucettes" (com, els xupa-xups i en castellà, piruletas). La interpretació de Frances Gall, molt jove, amb els seus cabells rossos, veu angelical i mirada tendra, va captivar el públic. La cantant no va caure en un primer moment a les al·lusions eròtiques de la lletra, molt habituals en Gainsburg, que en un doble sentit descrivia una fel·lació. Quan la cantant va ser conscient del fet, va trencar la seva relació professional amb el compositor. Però la promoció ja estava feta.

Reproducció


Fins i tot amb una actuació conjunta amb Gainsburg, d'allò més provocador.

Reproducció


Curiosament la carrera de Gainsburg va ser meteòrica mentre Frances Gall es mantenia més discreta. El compositor i cantant va seguir vacil·lant i va esdevenir una llegenda en el món de l'espectacle a França (la seva tomba al cementiri de Montparnasse de París, una de les més visitades, és plena de flors i records que deixen els fans). Són molt conegudes les relacions amb Jane Birkin i Brigitte Bardot i l'orgasme convertit en cançó amb la mundialment coneguda, "Je t'aime...moi non plus", originalment composta per a B.B, però editada finalment (1968) per Jane Birkin amb la qual va formar parella estable. Molts anys més tard va aparèixer l'enregistrament original interpretat per Serge i B.B. (1986)

Reproducció



I France Gall a cada nova cançó de la seva carrera arrossegava l'estigma de "Les sucettes". Unes desgracies personals, la mort del seu marit i una filla, i un tractament per càncer, la van apartar definitivament vint anys abans de la seva mort.


Una anècdota final.
Bernardo Bertolucci li va oferir el paper principal de la mítica pel·lícula, El darrer tango a París (1972) que la cantant va rebutjar després de llegir el guió i preveure un nou escàndol. Després de "Les sucettes" podem entendre perfectament el perquè. Finalment la va interpretar l'actriu Maria Schneider, per sempre més relacionada amb la violència sexual de la pel·lícula i la seva parella artística, Marlon Brando. Recordem que el públic espanyol feia cues per anar a veure-la a França. No es va estrenar a Espanya fins al 1978.


Mentre a una França democràtica podien gaudir de llibertat artística i d'expressió creativa i sacsejadora, la dictadura de Franco oferia les melodies blanques de Karina, Raphael o Marisol.


Per cert, Karina també va fer una interpretació de "Poupée de son". No ens consta que ho fes de "Les sucettes". Potser la censura.

Reproducció


Finalment podeu gaudir de la cançó,"Ella Elle l'a" un homenatge de France Gall a la cantant Ella Fitgerald. Clip oficial de 1987.

Reproducció
 

 

Gabriel Martinez i Surinyac
Escriptor i fotògraf