Autos del meu record a Bellaterra: OPEL 9 HP de 1935

 

OPEL 9 HP de 1935

 

El senyor Codina, el meu avi matern, va comprar a San Sebastià –ciutat en la que residí durant la guerra civil- un automòbil que va conviure amb nosaltres més de quinze anys. Es tractava d’un Opel de 9HP model de 1935 i el seu número de matrícula era M-55269.

 

Era un vehicle agradable, que si el comparàvem amb la “tartaneta” del pare, tenia unes prestacions superiors y una certa comoditat. Recordo que fou en Josep Sanmartí -el taxista de cambra de l’avi- l’encarregat de portar-lo per carretera de la capital donostiarra a Sabadell. Un cop a casa va ser sotmès a una bona restauració i entapissat amb teixit de xeviot de color gris, un dels que l’avi fabricava.

 

Tenia dues portes i en la part del darrere portava un petit maleter plegable, la única possibilitat d’acondicionar-hi equipatge. 

 

Estava pintat de color gris fosc i els parafangs de negre. La roda de recanvi estava situada en el de la part davantera dreta. Els llums “Bosch” i la coberta del radiador cromada, donaven un toc característic a les seves línies molt austeres, cent per cent germàniques.

 

Un cop a Sabadell, l’auto va quedar dipositat al garatge de la nostra residència del carrer de la Indústria on va romandre quiet més de tres anys, ja que ni el pare ni la nostra cosina Maria Costa –les dues úniques persones de la família que conduïen- el posaren mai en marxa. Calgué esperar la majoria d’edat del meu germà perquè aquest en possessió del corresponent carnet el pogués utilitzar. A mi em tocà esperar encara sis anys, però tan prompte com vaig aconseguir el permís el vaig fer córrer assíduament i encara recordo amb nostàlgia les moltes sortides que hi havia fet. La velocitat de l’Opel era relativa: amb paciència aconseguies fer-lo arribar al 70 quilòmetres per hora i els seus frens -accionats per unes varilles- força deficients, ni tant sols proporcionals a l’escassa marxa del vehicle. És per això que a aquest model se’l coneixia com “Opel de varilles”.

 

Com molts autos de l’època per posar en marxa el motor calia estar atent i mirar d’aconseguir-ho el primer cop, ja que si “es negava” havies de deixar-ho corre per una bona estona.

 

Després de quinze anys de servei, l’any 1955 va ésser venut a Agustí Ramoneda, col·laborador de la nostra empresa, fet que va permetre que l’Opel continués a Bellaterra, ja que els Ramoneda tenien també una torre a la urbanització. 

 

 

 

 
 
 
 

 

 

 




Comentaris

envia el comentari