“Sant Tornemi” amb la bandera

 

El procés de crear una bandera sembla que ha finalitzat. De primer es va pensar en un escut heràldic, però Bellaterra no reuneix les condicions necessàries per a tenir-lo, per tant, ens hem quedat amb un escut sense base ancestral. Vet aquí, doncs, que la cosa va derivar cap a la bandera. Sobre el tema, fa temps vaig dir el que opinava. Ara el que vull és valorar el procés de votació que s’ha fet i posar els punts sobre les is.

 

Després de la preselecció, feta no sé per quines persones (desconec la composició d’aquest Consell de Seguiment) i sota quins criteris, van quedar 3 opcions que es van sotmetre a votació popular. La crida va fracassar i molt poca gent es va acostar a la carpa disposada per a votar. Aleshores, i en una hàbil maniobra, es va convocar una nova votació que l’han anomenat “Segona fase” entre els veïns i veïnes que s’han donat d’alta a la pàgina web Bellaterra Participa, per tant, els qui poden votar son 372 persones, es a dir un 12,4% del cens. D’aquestes van votar 168, es a dir un 5%. Aleshores, d'on surt aquest 51,8% de participació que esgrimeix la revista oficial de l'EMD? És evident que del còmput fet a partir dels vots registrats a la pàgina web, però...

 

...però resulta que si fem el càlcul amb les dades que ens donen, els 168 inscrits a la web que han votat representen un 45,1% del total. D'on surt el 6,7% que falta?, possiblement de les persones que van anar a vota presencialment. És a dir, que només un 6,7% dels veïns es van mostrar veritablement interessats per tenir una bandera, és a dir 201 veïns, que és més que els 168 que ho han fet electrònicament. 

 

La votació encara és oberta, i ho pot estar molt de temps, és a dir que amb una mica de sort els impulsors del projecte poden aconseguir que tots els inscrits a la web votin i, per tant, aconseguiran un 100% de participació, o, el que és el mateix, un 100% del 12,4% dels veïns.

 

Siguem seriosos! Una bandera és quelcom més que un decorat o un vestit per lluir. Una bandera és un símbol i, com bé sabem, en una cultura cristiana com la nostra, el mot símbol té una forta connotació. Quan en un referèndum o consulta el que es proposa no arriba a uns mínims, cal abandonar el projecte. Potser més endavant Bellaterra tindrà la seva bandera. Serà quan tots els Bellaterrencs la necessitem perquè necessitem un signe identitari. Ara no és el cas. Ara només és una estratègia publicitària i prou.

 

 

 

 

(*) Qui era Sant Tornemi?

 

Tornemi era un pagès que tenia un problema de memòria. Algú ha arribat a dir que tenia Alzheimer, però no és pas cert, que bé que es recordava de tot, de tot menys d'on tenia l’hort. I cada dia anava a un hort diferent a plantar tomàquets. Els seus veïns ja estaven acostumats i, per tant, ningú no plantava tomàquets i quan el veien, li deien: - Ei, Tornemi, com van els tomàquets? I ell responia: - No ho sé pas, perquè cada dia els planto i no hi ha manera que creixin. El cas va arribar al bisbat i del bisbat al Vaticà. I allí van considerar que Tornemi es mereixia ser santificat per la seva perseverança i la seva fe. Perquè mai va deixar de plantar tomàquets, tot i que mai els va veure créixer. Quan va morir va pujar als altars com a Sant Tornemi, que és el patró dels perseverants i de fe indestructible. (Fonts documentals: Biblioteca Papal i el Museu del Tomàquet)