En el centenari de TBO

Popular publicació de la que enguany es celebra el centenari
 
 

 

Fa alguns dies, dedicava un comentari a Joaquim Buigas i les seves filles, en el que lògicament feia també menció del TBO, la publicació que Buigas dirigí durant molts anys.

 

Aquest mes de març fa cent anys que el primer TBO sortia al carrer i sens voler pecar de reiteratiu, he cregut que havia de deixar constància de l'esdeveniment al que els bellaterrecns ens sentim certament vinculats. Joaquim Buigas fou un fervent enamorat de la nostra contrada i de la urbanització, en la que va viure bona part de la seva vida.

 

Vaig dir que Buigas era un home interessant i polifacètic, escriptor i àvid passatger a llunyanes terres. De jove viatjà per l'America Llatina, en jornades de digne record. 

 

A més, Joaquim Buigas tenia una ascendència certament important.

 

El seu avi matern -Miquel Garriga i Roca- fou l'arquitecte del Liceu.

 

El seu pare -Gaietà Buigas i Monravà- va dissenyar el monument a Colom, erigit amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888.

 

El seu germà -Carles Buigas-  es l'autor de les fonts lluminoses de Montjuïc i del punts de llum del passeig de Maria Cristina, inaugurades en motiu de l'Exposició de 1929.

 

Tornat a Barcelona, va viure la compra per part del seu sogre -Artur Suarez- de la capçalera  del TBO, setmanari que feia poc que havia creat el menorquí Tomeu Bauça Olive, (d'aquí els seu nom, les inicial del creador). 

 

Mes endavant, Joaquim Buigas, la senyora Estivill i Emili Viña, fundaren Edicions TBO que es feu càrrec de l'edició de la revista de la que s'havien imprès els primers exemplars en el taller de litografia d'Artur Suarez. Al principi a una sola tinta: el negre. Això era normal en aquell moment, ja que fer una publicació a tot color era gairebé impossible i molt car, totes es feien a una tinta o, com a màxim, utilitzant també blau i vermell. TBO ho va fer a partir del numero 9, coincidint amb la incorporació de Joaquim Buigas

 

El preu dels primers TBO era de 10 cèntims. La revista va tenir ben aviat un èxit ascendent: va passar d'unes vendes de 9.000 exemplars el 1917, a 220.000 el 1935.

 

TBO estava orientat al public infantil, va excloure sempre de les seves pàgines continguts polítics i satírics. En aquesta primera etapa hi col·laboraren dibuixants tan famosos com Ricard Opisso (1880/1966) i Valentí Castanys (1898/1965). Se n'hi anaren afegint d'altres certament extraordinaris, com Mari Benejam, Ramon Sabates, Josep Coll, Salvador Mestres, Joaquim Muntanyola, Josep Mª Blanco (l'unic d'ells encara viu), Serra Massana, Batllori Jofre...

 

La seva principal competidora, durant la preguerra, va ésser la també barcelonina  PATUFET apareguda el 1921 i que es venia a 5 cèntims. 

 

Després de la guerra civil, la revista va conèixer una segona etapa. Es van publicar 131 exemplars amb un títol diferent en cada ocasió.

 

L'any 1952 -aconseguit el permís de publicació- va començar la tercera etapa que es prolongaria fins el 8 de desembre de 1972. En aquesta etapa es consolidaren algunes seccions importants de la revista, com La familia Ulises, Eustaquio Morcillon i Meliton Perez, dibuixades per Benejam amb guió de Joaquim Buigas.

 

Cal tenir en compte, de manera especial, els inefables Inventos del Profesor Franz de Copenhague, o simplement Grandes Inventos del TBO, tot un mite, íntimament vinculat amb BuigasSabatés, al seu dibuixant, durant molt temps.

 

TBO es va publicar sense interrupcions fins el 1998. Els editors varen ésser fins el 1983 els socis Buigas Estivill i Viña. Posteriorment va ser editat durant un breu període (el 1986) per Editorial Bruguera i entre el 1988 i el 1998 per Edicions B.

 

El TBO s'editava a la casa número 163 del carrer d'Aribau de Barcelona. Quan jo hi passava pel davant, no em podia estar de donar un cop d'ull a la portalada rere la que es coïa una de les publicacions més emblemàtiques que hem tingut.

 




Comentaris

envia el comentari