Zoya Naumov Corbera: "No descarto anar a les olimpíades de Tòquio 2020"

L'atleta bellaterrenca va descobrir la seva passió per l'atletisme amb el cross de l'escola Ramon Fuster

 

 

 

Hem citat a la Zoya al Club Bellaterra en aquest calorós 1 d’agost. Zoya Naumov Corbera nascuda a Barcelona el 17 de juliol de 1995, autòctona de Bellaterra igual que la seva mare i els seus avis els Srs. Corbera. Tres generacions a Bellaterra. Hem triat parlar amb ella no només per aquest fet sinó perquè als seus 22 anys ja té una magnífica trajectòria esportiva.

 

 

 

 

Hola Zoya i gràcies per acceptar parlar amb BellaterraDiari. La teva vida gira al voltant de l’atletisme. Un esport que requereix molt sacrifici per hores d’entrenament. Què et va portar a córrer?

 

Doncs pura passió. Sempre he sigut una noia molt esportista, tot i que a la meva família no hi ha ningú que s’hi dediqui. La meva passió va començar en les carreres de cros de l’Escola Ramon Fuster de Bellaterra on jo hi vaig anar de petita. La secció d’educació física em va animar a córrer i en fer-ho bé, i passar-m’ho bé, encara em motivava més. En aquella època estava de professor en José Antonio Pro i va parlar amb els meus pares per dir-los que era bona i que s’oferia per entrenar-me. Vaig començar a entrenar amb ell al Parc de la Pollancreda a Sant Cugat. Per mi era com un joc. Al cap d’un parell d’anys vaig veure que l’atletisme anava molt més enllà,  no només cros, i vaig començar a fer  salts, pista, tanques, etc.

 

 

 

Ens has dit que vas estudiar a l’escola Ramon Fuster i sabem que eres una excel·lent estudiant. On vas continuar els teus estudis?

 

Vaig fer el batxillerat al Frederic Mistral-Tècnica Eulàlia i després vaig marxar un any amb una beca esportiva d'atletisme a la Universitat a Nova Jersey  a USA, a estudiar psicologia. El bo que tenia és que estava al costat de la platja. Vaig trobar, però, que el primer any d’universitat era molt general i a nivell atlètic va ser complicat pel canvi d’entrenador i no vaig fer les meves marques. Tenia ganes de tornar per seguir competint aquí i per tornar a entrenar amb el meu entrenador que hi tinc un vincle molt especial, en Juan Carlos Ginés. Ara estic acabant psicologia a la UAB. 

 

 

Fa ben poc has aconseguit la medalla de Bronze al campionat d’Espanya Absolut a Barcelona, que es va fer en commemoració dels 25 anys de les olimpíades. Quina història medallística destacaries?

 

Les més importants per mi són Primera Medalla Nacional Categoria Juvenil l’any 2012, que vaig fer argent i el Primer Campionat Internacional de Categoria Menor l’any 2013 essent junior, que també vaig fer argent.  El salt qualitatiu pel que fa a marques va ser a partir del 2013. Ara estic en la Categoria Promesa Femenina i l’any que ve, que faré 23 anys,  passaré a Categoria Sènior.

 

 

 

Sembla que l’esport femení va a l’alça. Les dones esportistes han de demostrar molt perquè se les reconegui. Com veus l’esport femení a Catalunya i especialment en la teva modalitat?

 

Justament en la modalitat d’atletisme jo crec que és un dels esports més igualitaris. Dins de l’esport català i a nivell mundial, tant homes com dones tenen la mateixa remuneració, el mateix i espai dins la premsa, tot i que és poca la difusió que es fa d’aquest esport. Ara bé, en general crec que hi ha una forta desigualtat en la resta d’esports. Sens dubte l’esport femení està a l’alça però encara queda un llarg camí i sobretot en aquest país.

 

 

 

No fa massa temps van sortir notícies que destacaven els èxits esportius femenins però fent referència, abans, als seus companys homes.

 

Sí que ho recordo, el llenguatge estereotipa molt. És un tema educatiu,  de ben petits s’ha de donar les mateixes oportunitats als nens que a les nenes. Hem de motivar a les nenes perquè els hi agradi l’esport des de la infància.

 

 

 

 

 

 

 
 

 

 

Sempre s’ha dit que les carreres esportives són curtes. En el futur vols seguir vinculada a l’esport?

 

Quan vaig començar a estudiar psicologia no creia que ho enfocaria de cara a l’esport, però ara que he entrat més a dins de l’esport de competició, i veient que l’esport és molt saludable per la societat, em començo a plantejar que m’hi podria dedicar d’alguna manera. No obstant això, altres aspectes de la psicologia també m’agraden per millorar la nostra societat. Els esportistes de competició, sobretot els que vénen de centres d’alt rendiment, sempre s’han rodejat d’esportistes. Dels 16 al 30 anys el seu món ha estat sempre l’esport i, al no saber complementar la seva vida esportiva amb altres coneixements, es troben amb un xoc important quan acaba la seva carrera esportiva. S’han de saber gestionar els canvis i estar preparat. 

 
 
 
 

Bellaterra té un gran nombre d’esportistes que han destacat. Els que us hi dediqueu professionalment teniu facilitats per accedir a beques?

 

Crec que no hi ha prou facilitats. Tot i que la UAB té un programa de suport als esportistes d’alt rendiment, t’ajuden amb tràmits universitaris si tens incompatibilitat amb els estudis, però no donen beques. Aquí, però, no és com als Estats Units on estudis i esports van lligats. T’has de buscar la vida. Jo he tingut molta sort perquè la meva família m’ha donat suport. Són sistemes educatius diferents. Estudiant als EE.UU. m’he adonat que fer esport per ells és una oportunitat de pagar-se els estudis. Pensa que una carrera universitària val uns 40.000$. Jo veia que pels meus companys l’atletisme era simplement una manera de pagar-se la carrera, un pur tràmit. Sí que els hi agrada l’esport però ells ho acaben deixant un cop graduats. A més, quan surts de la universitat els clubs que hi ha són molt cars i són exclusius, no accepten a tothom. Aquí l’esport està més vinculat als clubs privats i als EE.UU. a través de les universitats.

 
 
 
 

I per acabar, et veurem a Tòquio 2020?

 

(Riu) Sabia que aquesta pregunta cauria. Qualsevol esportista que tingui somnis et dirà que algun dia l'hi agradaria fer unes olimpíades. M’encantaria. Necessito assolir les marques aquell any, les que et sol·licita la Federació. Hi estic a prop, veurem, no és impossible. 

 

 

 

Moltes gràcies Zoya, sort i felicitats pels èxits aconseguits.

 
 



Comentaris
Àlvar Roda
bon reportarge... Ànims Zoya ho aconseguirass
0

envia el comentari