5 exposicions d'art que no et pots perdre aquest estiu

A Barcelona, Lleida o l'Empordà. Per la galerista bellaterrenca Joana Roda

 

 

1. Fruit Belt, Martin Llavaneres

(Espai 13, Fundació Joan Miró, Barcelona)

 

Fruit Belt proposa una aproximació al concepte de superdomesticació de la natura a partir del procés natural de respiració de les pomes i d’una sèrie de tècniques “postcollita” desenvolupades per endarrerir el temps d’oxidació de la fruita. Per mitjà d’una sèrie de paràmetres de control biològic i de diversos processos metabòlics relacionats amb la producció de fructosa, l’exposició es desplega a manera d’assaig conceptual i escultòric a l’entorn dels cicles vitals de les matèries primeres i el seu flux permanent.

 

 

 

 

 

 

2. Una exposició de mirar, Enric Farrés Duran

(Centre d’Art la Panera, Lleida) 

 

La mostra proposa un repte sobre el significat d’allò que veiem. El títol ret homenatge als títols amb que Hans-Peter Feldmann anomena les seves propostes per confirmar el que podria semblar evident, que els espais expositius són espais d’autoritat que es regeixen per una sèrie de convencions que assenyalen què allò que s’hi exposa és art, i que la presentació de les obres per a què el públic les observi implica la seva legitimació com a tals.

 

 

 

 

 

 

3. A Drift, Ayelen Peressini

(La Scala, Sant Martí Vell, Empordà)

 

Durant els mesos de juliol i agost la galeria de Barcelona Bombon Projects presenta una intervenció d’Ayelen Peressini a l’Empordà. Peressini proposa una pràctica artística que navega entre l’escultura, el disseny i l’arquitectura per l’espai que habitem i la manera com el construïm, el percebem i ens relacionem amb ell.

  

Les seves escultures generen expressions espacials que permeten redefinir espais i reinterpretar-los. En aquest cas, l’espai d’experimentació serà entre els murs d’una masia del s.XVIII.

 

 

 

 

 


 

 

 

4. Torrent Echidna Attractor, Lucía C. Pino

(Arts Santa Mònica, Nivell 0, Barcelona) 

 

L’artista revela en aquesta exposició una pràctica que posa el focus en l’escultura, entenent-la en un sentit ampli: a través de l’estudi de materials, context i circumstància espacial. En la seva investigació se solapa l’observació, l’avaluació, l’assignació i superposició de diferents capes de temporalitat i consistència.

 

 

 

 

 

5. The way things do, Col·lectiva

(Fundació Joan Miró. Barcelona) 

 

L’any 1987 els artistes suïssos Peter Schli i David Weiss van presentar el film Der lauf der dinge, conegut internacionalment com The way things go. 


Els artistes Daniel Jacoby & Yu Araki, Serafín álvarez i Cécile b fan un homenatge als 30 anys de la pel·lícula realitzant una serie de produccions entorn a ella. The way things do ofereix una mirada des de la qual els artistes exploren la idea d’objecte com una realitat autònoma, complexa i inesgotable.

 




Comentaris

envia el comentari