Agustí Benedito: "Hi ha una Bellaterra que es veu que és de fa molts anys i això li dóna caràcter"

 

El bellaterrenc Agustí Benedito presentarà la seva candidatura com a president del Barça | J. Tardós

 

 

 

  

  

Breument introduïm a Agustí Benedito i Benet i el posem en context. Neix a Barcelona el 22 de juny de 1964, va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i es desplaça als Estats Units per ampliar els seus estudis a la General Motors. Torna a Barcelona i passa a formar part de l'empresa familiar Grup d'Automoció Benedito. L'any 2010 presenta la seva candidatura a president del Barça i queda en segon lloc, després de Sandro Rosell. El 2015 torna a presentar-se i queda tercer per davant de Josep M. Bartomeu.

 

 

Des de 2015 és un veí més de Bellaterra.

 

 

 

  

  

Bona nit Agustí i gràcies per concedir-nos aquesta entrevista estiuenca. Hem fet una molt breu introducció del teu CV. Segur que ens deixem moltes coses que no apareixen a la wikipèdia. Per conèixer-te una mica més, alguna cosa a destacar de la teva trajectòria professional i personal?

  

  

He estat tota la vida empresari familiar, típicament català. Des de ben nano ajudava a l'empresa dels meus pares, que encara són vius gràcies a Déu, vinculada al món de l'automoció. L'any 2002, a suggeriment meu, vàrem vendre l'empresa.

 

 

 

  

El teu nom fa temps que va lligat al Futbol Club Barcelona, però quin és el motiu que et va portar a "complicar-te la vida"? Ja m'entens.

  

  

Mira, l'any 1996 em conviden a sopar amb uns 18 o 20 culers que no coneixia de res. Tots ells eren molt catalanistes i molt crítics amb en Nuñez, president del Barça d'aleshores. Era un grup de gent descontent amb la junta del Barça. Jo tenia aleshores 32 anys i l'any 1997 es van fer eleccions al Barça amb un únic candidat alternatiu: Àngel Fernández (Don Piso per la gent que ho recordi). Del grup que érem en Laporta, Perrín, Torrent etc., vàrem decidir que faríem un pas endavant i ens presentaríem a la candidatura que anava contra en Núñez. Aquí vaig començar a entrar en el petit univers dels periodistes i de la gent que s'ho mira diferent. Les eleccions varen portar a una moció de censura que es coneix com l'Elefant Blau, l'any 1998. Després vindrien les eleccions del 2000 que Lluís Basat perd davant de Gaspar, i les del 2003 amb la victòria de Laporta, un dia gloriós. Hi ha un moment que em distancio d'en Laporta per discrepàncies importants i deixo el Club. Ja veus, un sopar et porta a viure el Barça d'aquesta manera.

 

 

 

  

  

El Barça és tot un món i segur que hi ha molts interessos pel mig. Té molt de poder i això crea moltes enveges. Com podem fer un model empresarial que no només sigui transparent sinó que a més a més ho demostri sense trampes? Tan difícil és ser i semblar?

  

  

És una pregunta molt interessant. Per no extendre'm et diré que el Barça és un Club amb molta notorietat. El Barça té 6 milions de seguidors catalans, potser 65 mil seguidors a tot Europa, 330 milions de seguidors a tot el món. A les xarxes ens segueixen més 250 milions de persones. El Barça és una marca, un instrument, un club de notorietat mundial. Ara s'explica la seva subsistència perquè és un club català, és on fas compatible el localisme amb la universalitat, l'essència catalana amb la internacionalitat. Aquesta essència no es pot perdre de vista, un club fundat l'any 1899. Aquestes característiques que ens defineixen com a club català, el que necessàriament hem d'incorporar és aquests valors que em comentaves a la pregunta. No és possible ser fidel als teus principis, a la cultura catalana, si no tens un nivell d'exigència ètica màxima.

  

 

 

 

Però, per què costa tant? Sempre caiem en el mateix.

  

  

A mi no m'agrada dir que el càrrec de la presència del barça corromp a les persones. Jo no hi puc estar d'acord. Jo crec que s'acaba corrompent el que era corruptible. La pregunta en tot cas és perquè determinats perfils arriben a determinades posicions. Això ja és una altra discussió. El càrrec no incorpora corrupció. Són maneres de viure la vida, d'entendre les coses amb vocació de servei. És el meu compromís poder dirigir qualsevol projecte amb un respecte ètic.

  

 

 

 

Les juntes del Barça cada quan es renoven?

  

  

Es van voler reformar els estatuts que regulaven els mandats. Històricament eren de 4 anys i gràcies a aquesta reforma que es va impulsar ara són 6 anys. Jo crec que 4 anys és un temps suficient i en tot cas dos mandats, que és el màxim, són suficients. De fet, Josep Maria Bartomeu, l'actual president del Barça, ja no es podrà tornar a presentar a les pròximes eleccions perquè està en el segon mandat.

  

 

 

 

Quan el Barça es va fer posar a la samarreta UNICEF va ser una jugada mestre. Explica'ns quins beneficis va representar per aquesta ONG

  

  

He de dir per justícia que va ser una gran decisió, que jo comparteixo, però és una decisió que es va prendre l'any 2008 i Laporta ja feia 5 anys que era president del Barça. Els beneficis van ser extraordinaris tant per UNICEF com pel Barça, i no només en termes econòmics. Nosaltres competim amb grans institucions, la competència és màxima a nivell mundial i has de ser capaç de distingir-te. Per un club tant mediàtic s'ha de donar un discurs especialment sensible. En el moment que el Barça signa amb UNICEF és percebut al món d'una manera diferent i això és un avantatge competitiva. Recordeu que el Barça li paga a UNICEF per portar el seu logotip a la samarreta. Alhora hi ha una participació d'UNICEF com a Institució amb un nombre determinat de programes del Barça, que es gestiona a través de la seva Fundació.

 

 

 

  

Breument, què destacaries de la teva candidatura per a les pròximes eleccions?

  

  

Hem de competir perquè el Barça sigui un club únic i diferent i això pivota, des del nostre punt de vista, en què el club no té propietari, és de 140 mil socis. Això no existeix enlloc. Això és extraordinari. Aquest element s'ha de notar permanentment. El Barça ha de tenir necessàriament una vocació social i ha d'inserir-se a la societat catalana. Hi pot haver un munt d'activitats que ajuden a fer un món menys desigual. Aquí és on el Barça s'ha d'alinear i crec que s'ha de posar al servei d'una causa. El Barça ha d'estar necessàriament al costat de la gent. La llista d'activitats i iniciatives pot ser enorme. Per exemple jo conec els Nens del Raval que és una iniciativa espectacular. Els directors m'explicaven la feina que tenien perquè els nens fossin puntuals. Els hi van proposar que qui fos puntual durant tot el curs, al final d'any entrarien en un sorteig per una samarreta del Barça i la possibilitat de tenir una samarreta del Barça t'assegura que els nanos vagin puntuals. Imagina't la potència que té el Barça per col·laborar en les petites iniciatives socials. Aquesta és la nostra batalla, el Barça liderant aquest activisme social.

 

 

 

  

No només ho haurien de fer el Barça com a institució, els jugadors també tenen un paper important...

  

  

Un exemple, els jugadors del Bayer de Munich han de fer obligatòriament un entrenament, un cop a la setmana, visitat per canalla. Quan acaba l'entrenament han d'estar una hora i mitja, abans d'entrar al vestuari, amb els nanos signant i saludant. Quatre hores a la setmana tot jugador professional del Bayer els dedica a fer activitat d'aquesta mena, per contracte. Els nostres si fan un dia una visita a un hospital, que no l'han fet tots, ja fan prou. És incompatible. No pot ser que el primer equip del Barça, per exemple, arribi a la Corunya i a l'hotel de concentració i hi hagi una gentada, que fa tres hores que esperen i els tios baixen amb els cascos posats, caminen i passen. Això és impensable en altres clubs. Per tant, un jugador del Barça ha de ser conscient que ell està representant una institució que defensa uns valors. Si no li surt, ho ha de fer igualment perquè és jugador del Barça. Els jugadors estan agafant una importància en la vida del club que acaba sent contraproduent. De qui és culpa? Del jugador o del responsable, que no li fa veure?

 

 

 

  

I per acabar, perquè vas venir a Bellaterra? Ho coneixies?

  

  

Bellaterra ha estat sempre en la meva biografia vital. T'he de dir que els meus pares varen estar a punt de venir-hi fa 20 o 25 anys, però al final vàrem acabar a Sant Cugat. De sempre Bellaterra estava en els meus records de quan era nano i veníem a veure terrenys per fer-nos una casa. La qüestió és que ara hi som i és magnífic. Bellaterra i la seva gent no és de fer veure el que no són. Són molt honestos. Hi ha una Bellaterra que es veu que és de fa molts anys i això li dóna caràcter i alhora ha estat capaç de trobar un equilibri amb el nouvingut, com sóc jo, per exemple.

 

 

 

  

  

És molt bonic això que dius de Bellaterra. Moltes gràcies Agustí i molta sort.

 





Comentaris

envia el comentari