Dos emprenedors catalans busquen inversors per acabar de desenvolupar una patent que podria revolucionar la indústria alimentària

Diverses multinacionals els han mostrat el seu interès per incorporar el producte al seu procés de producció, però necessiten veure'l totalment desenvolupat, per a la qual cosa els seus impulsors necessiten una última injecció de capital.

Fa ara quatre anys, al cerdanyolenc Manel Ortega se li va trencar (per enèsima vegada) una torrada mentre hi posava mantega a sobre. Aquell dia, però, alguna cosa va fer que el seu cervell (habituat a buscar solucions imaginatives a tota mena de problemes) es posés a donar voltes al tema.

 

Disseny del mecanisme, patentat per un periode de 10 anys   | Cedida

 


D'entrada, el va sorprendre que, fins a aquell moment, ningú hagués intentat mai desenvolupar alguna mena de mecanisme que permetés dur a terme aquesta operació de forma més fàcil i pràctica. Una ràpida investigació el va permetre comprovar que, sorprenentment, no existia cap invent que permetés estendre substàncies com la mantega, la melmelada, la crema de cacau o productes tan populars als EUA o Llatinoamèrica com la mantega de cacahuet.

 


Ràpidament, va intuir que allà hi havia una oportunitat de negoci enorme. Que requeria, també, una important inversió econòmica. Com sempre en aquesta mena de projectes, calia fer un estudi de mercat previ per comprovar que, efectivament, no existia cap dispositiu similar. Un cop comprovat, caldria fer un disseny, posteriorment desenvolupar un prototip i -si s'aconseguia- redactar una memòria explicativa que permetés portar al projecte a patents i marques.

 

 

Aplicacions del producte | Cedida

 

 

No li va costar gaire, però, trobar un inversor interessat a aportar la quantitat inicial necessària per desenvolupar tot aquest procés. Un procés que finalment es perllongaria durant anys. Finalment, després de provar diversos dissenys en 3D per trobar l'obertura adequada que permetés abocar la quantitat adequada de diferents productes (calia que no fos ni escassa ni massa abundant) i de trobar el correcte, van poder fabricar un primer prototip que va ser acceptat per l'oficina de patents i marques. Actualment, tenen ja el seu invent patentat per un període de deu anys.

 


Aquest prototip, però, encara que acceptat per l'oficina de patents i marques té encara algun petit error de disseny que ha de ser resolt abans de poder llençar el producte al mercat de forma massiva. Els dos inventors, però, s'han quedat sense recursos. Just quan - asseguren - algunes multinacionals del sector de l'alimentació s'han mostrat interessades en el projecte i els han manifestat que podrien acabar incorporant-lo, a gran escala, en la comercialització dels seus productes... quan el tinguin totalment acabat. Cosa per a la qual - calcule n- els faltaria un inversor disposat a aportar, aproximadament, 60.000 euros.

 

 

 

Diferents mides del producte | Cedida

 

 


Importants estalvis per a empreses i usuaris


Segons Ortega, "actualment, un envàs dels que utilitzen moltes grans marques de crema de xocolata tenen un cost de, aproximadament, 14 cèntims. L'envàs que jo he patentat costa només 3 cèntims, i a més entren 50 grams més de producte, amb una capacitat de 300 grams. Entre molts altres avantatges".

 

 

Busquen, ara, un inversor interessat a aportar la quantitat anterior esmentada o, com a possible alternativa, alguna empresa de coextrussió de plàstics, interessada a associar-se amb ells per acabar de definir el prototip i posteriorment, si s'escau, encarregar-se de fabricar l'envàs a gran escala quan arribessin els primers encàrrecs de les multinacionals que ja han manifestat el seu interès.

 

 

El dossier amb les dades de contacte es pot consultar al següent enllaç



Comentaris
toni
contacteu am joan roig de mercadona te un fons per a emprenedors
0
almogaver.cat
S'hauria de ser almenys, una mica cauts amb quimèrics invents com estendre la mantega per la torrada. Sembla quasi un acudit. Com dic s'ha de ser sempre cauts quant es demana diners en invents que només manquen un caragol i una femella i una virolla. Ja sabeu la màxima: Si et grinyola quelcom perquè et sembli quasi impossible per ser cert... Podria (només podria) no ser-ho.
0
I perquè no? Fàcil amb aplicador
Fàcil amb aplicador? Hem d'esperar a la independència per a respectar, valorar i fer servir la nostra llengua en situacions normals i quotidianes? Hi ha alguna cosa que no rutlla, potser masses anys d'ocupació? Auto-odi en relació a altres llengües com el danès, seuec, grec, neerlandès, eslovac... Quan despertaran alguns adormits?
0
I
Una bajana que solament servirà per desaprofitar encara més els productes, ja que com s'esdevé per exemple als envasos en forma de tub de pasta per a rentar les dents, els llencem amb una gens menyspreable quantitat sense poder-la aprofitar. El món es mou cap a una altra direcció, estalvi, aprofitament i millor repartiment i distribució dels recursos limitats i pels qual cal una gran quantitat d'energia i de recursos escassos.
1
II
Una altra cosa seria un estri que es pogués omplir amb productes comprats en envasos tradicionals, es pogués netejar i reutilitzar. Però potser seria massa "feina" per a un individu estàndard del món actual? Encara més tenint en compte que no és cap "aplicació", ni té pantalla, ni botons?
1
Pompeu
"...i a més HI entren 50 grams més de producte": en català, si us plau.
0

envia el comentari