La Llar d'en Pitus ens ensenya com tractar la por

La por és un sentiment ocasional que ens fa reflexionar sobre un fet concret, canviar de conducta, buscar ajuda, etc.

 

 

 

A Bellaterra tenim un bon grapat d’escoles i ben diferents. Molts municipis voldrien tenir el que aquí s’ha anat construint amb els anys. Fins i tot hi tenim una Universitat. Per tant, Bellaterra - Vila educativa.

 

 

Amb l’equip de l’escola bressol la Llar d’en Pitus, tractem un tema tant delicat com és ‘la por’. 

 

 

Què és la por?

 

La por és una sensació de malestar profund per una amenaça real o imaginària. És l'aprensió que té tothom perquè li passi alguna cosa contrària a allò que desitja.

 

 

Com la notem?

 

La por és un sentiment molt real amb unes reaccions físiques molt concretes: taquicàrdia, tremolors, sensació d’ofec, suor freda, sensació de paràlisis i/o desig de fuga. Per aquest motiu, mai hem de menysprear ni ridiculitzar les pors dels nostres infants. 

 

 

En definitiva, la por és un sentiment innat, sa i necessari que tot ésser viu té i que està destinat a la supervivència individual i col·lectiva.

 

 

Les pors de l'infant:

 

  • Primera Infància: Por als desconeguts

Por a la separació

Por a la foscor

Terror nocturn

Por a la separació dels pares

Por a la mort dels pares

 

      -    Adolescència :  Por a ésser diferent

                                      Por a no ser acceptat pel seu grup

                                      Por a que ningú l’estimi

                                     Por al fracàs escolar i professional

 

  

 

 


 

 

Les pors dels pares:

 

Es pot resumir, bàsicament, en la por a no fer-ho bé. Matisada en cada època per les característiques de l’edat del nen. A més, s’hi afegeixen circumstàncies externes cada cop més complexes de la vida moderna. 

 

 

El fil conductor de la por està basat en la pèrdua d’un patró de conducta únic i reconegut per tota la societat.

 

 

Com hauria de ser la conducta dels pares?

 

L'equip de La Llar d'en Pitus ho resumeix en els tres consells següents:

 

* Segura dins la inseguretat

* Ferma dins la flexibilitat

* Objectiva 

 

 

Com podem vèncer la por?

 

Algunes eines per a tractar-la serien:

 

* Contenció i consol, però sense sobreprotegir a l’infant

* Donar seguretat i ànim

* Dosificar la por

* Narrar contes i/o cançons

* Jugar a fer “allò que li fa por”

* Elogiar els petits triomfs

* Ignorar, sempre, els petits i/o grans retrocessos

* Tenir paciència

 

 

En definitiva, no es pot viure amb por, però tampoc sense. La por és un sentiment ocasional que ens fa reflexionar sobre un fet concret, que ens fa canviar de conducta, que ens fa buscar ajuda, etc...Ha de ser sempre un sentiment que ens activi, que ens motivi. 

 

 

 

Hem d’ensenyar als nostres fills com tractar la por, així com a expressar els seus sentiments, etc. Moltes vegades, objectivament parlant, darrera un gran sentiment de por no hi ha cap fet real que la sustenti.

 

 

 

 




Comentaris

envia el comentari