Tresserras:"Quan tens el sistema mediàtic controlat, pots convèncer els espanyols, però a nivell internacional no cola"

El 9 d'abril es va presentar el Congrés "Catalunya i Futur" amb el bellaterrenc Joan Manel Tresserras com a ponent
Un moments de la xerrada de Tresserras a l'Ateneu
Un moments de la xerrada de Tresserras a l'Ateneu | Mónica García

 

 

  

L'exconseller de Cultura i bellaterrenc, Joan Manuel Tresserras, va ser el ponent de la presentació del Congrés Participatiu "Catalunya i Futur" a Cerdanyola del Vallès, el 9 d'abril, a l'Ateneu. Aquest esdeveniment parteix de l'experiència del Congrés de Cultura Catalana, celebrat als anys 70 del segle passat, amb l'objectiu de dissenyar el país a llarg termini. 

 

Durant la xerrada, Tresserras va reflexionar sobre com s'han de definir políticament i socialment els mitjans de comunicació a Catalunya.

 

 

Entre les propostes de l'actual professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, van destacar defensar el sistema públic, potenciar les coproduccions audiovisuals i apostar pel tercer sector, a través de mitjans creats com a cooperatives. En el marc de l'acte, Joan Manuel Tresserras va parlar amb els companys i companyes del TOT Cerdanyola.

 

Què fa falta per assolir aquests canvis en la forma d'entendre i gestionar els mitjans de comunicació?

  

  

S'ha de fer una política desacomplexada d'inversió i amb grans exigències en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que és la principal màquina a nivell informatiu del país. Per part del govern seria necessària una certa exemplaritat d'entendre bé el paper dels mitjans.

  

Els mitjans de comunicació, a més, són molt atractius i si els poses a l'abast de la gent són una temptació irresistible. En les xarxes socials es veu com la gent usa gairebé compulsivament la capacitat que li ofereixen de penjar fotos, d'explicar el que pensen sobre les coses... Vivim una època gairebé exhibicionista. En part, els mitjans s'han de tornar una mica "xarxes" igual que les empreses i persones cada cop ens comportem més com si fóssim un mitjà de comunicació. Tots ens hem de renovar i adaptar a com les coses funcionen diferent. Mantenir-se en posicions de fa molts anys no té gaire sentit perquè sinó el canvi tecnològic ens passarà per sobre.

 

 

 

Com està afectant la situació política/social actual als mitjans de comunicació?

 

De forma molt severa i des de dos vessants. Per una banda, la crisi econòmica i dels models d'ingressos per publicitat ha tingut un efecte devastador que ha generat precarietat a la vegada que s'ha incrementat la demanda de bon periodisme. Per una altra banda, se suma l'afectació que té el procés i el conflicte obert amb l'Estat. La radicalització del conflicte ha produït unes espirals d'intoxicació i de tancament en les mateixes posicions de caràcter ideològic molt marcades. Això és greu per tots dos bàndols: pels unionistes perquè l'Estat no fa cap proposta nova i, inevitablement, han de mirar enrere i defensar el que ja existeix, mentre que en el sector independentista, durant aquests anys han creat una cultura política sobre la revolució democràtica i dels somriures que va anar molt bé fins a l'1 d'octubre. S'havia mostrat una visió ingènua.

  

  

Quan ha arribat la repressió, en molts sectors ha sortit un catalanisme més identitari que no fa bé al projecte perquè porta a la confrontació de dos fonamentalismes. Això afecta el periodisme perquè acaba sent un periodisme d'opinió molt adreçat en el seu sector. A l'independentisme l'interessa un periodisme molt objectiu i precís perquè té el que no té l'unionisme: projecte, transformació de l'Estat, compromís amb la democràcia i la no-violència i respon a un desplaçament de l'hegemonia social.

  

 

 



Quin marc obren les darreres decisions judicials?

 

L'Estat, el govern del PP i el sistema judicial d'obediència "pepera" s'han passat tant que ho passaran molt malament. No hi ha ningú amb dos dits de front que entengui el que estan fent. Era evident que el conflicte aquí ha estat greu, i ja els hi dèiem, però després de la repressió de l'1 d'octubre és molt bèstia pretendre que aquí hi ha hagut rebel·lió. Quan tens el sistema mediàtic controlat, pots convèncer els espanyols, però a nivell internacional, per molta pressió diplomàtica que facis, no cola.

Gairebé sempre s'equivoquen per passar-se de voltes. A més, són profundament incultes sobre el que passa a Catalunya i no tenen cap escrúpol democràtic, tenen la idea de la força bruta. Estaven convençuts que enganxant Puigdemont a Alemanya havien guanyat però tot això té molts costos per Espanya a nivell internacional quant a la reputació. Tota la feina que s'havia fet de l'Espanya moderna i la transició sense violència i exemplar s'ha anat a fer punyetes. La naturalesa de l'Estat és la que ja hi havia. També han perdut a una part de la població. Tota la gent jove que va veure l'1 d'octubre no es pot recuperar, no els hi han proposat res.

 

 

Es pot preveure què passarà?

 

És molt difícil perquè tot està passant sense una crisi d'Estat que pot arribar en qualsevol moment. L'economia espanyola no funciona: hi ha el problema del dèficit fiscal, han fulminat la guardiola de les pensions, el deute no s'ha aturat... Algun dia hi haurà conflictivitat social. Les polítiques econòmiques les marquen els lobbys i el govern va gestionant en funció dels interessos de les grans empreses públiques. Però això té un límit. És difícil vaticinar què passarà perquè donem per descomptat que és un Estat sòlid però la solidesa no està garantida. Tot sembla que si hi ha una cert seny en l'independentisme, això serà un període llarg de tres o quatre anys. Però si hi ha una crisi d'Estat, l'independentisme ho ha de poder aprofitar. Això, però, s'ha de fer reforçant la unitat i tenint clar el projecte. Si has de convèncer la gent, has de parlar de polítiques concretes.




Comentaris

envia el comentari