Marc Grau Riba: "La gestió de la son és clau en les curses de llarga distància"

El bellaterrenc Marc Grau Riba va ser una de les persones d'arreu del món que van acabar la cursa Ultra Trail Montblanc. 900 de 2.300 van abandonar
Marc Grau i Riba a l'estació de Bellaterra
Marc Grau i Riba a l'estació de Bellaterra | Rosa Roda

 

 

 

Les curses estan de moda i Bellaterra no és menys. Hi ha una gran afició, però el que ha fet el bellaterrenc Marc Grau Riba no és només una cursa, sinó una heroïcitat. El setembre, l'esportista es va presentar a la cursa Ultra Trail Mont Blanc que suposa haver fet 170 km i amb 10.000 km de desnivell positiu (pendent total). I si això no és prou amb un temps de 37 h, quan el màxim requerit era de 46h . Van arrencar la cursa 2.300 persones i 900 no la van acabar. En Marc si.

 

 

Bona tarda Marc, només amb aquesta introducció ja em falta l’alè.

 

  • Recuperat o encara somies que corres pels Colls del Mont Blanc?

Bé, ara recuperat, sí. Aquesta és la meva quarta cursa de molta llarga distància i l’experiència de gestionar tantes hores i l’alimentació és molt important. Una nutricionista em controla per aprendre a agafar unes pautes durat la cursa. Especialment en el tema de les sals minerals, és molt important saber com prendre-les i quan prendre-les. En definitiva és una estratègia de ritme i alimentació.

 

  • Podem dir doncs que també ets un expert en nutrició esportiva

Evidentment aprens alguna cosa de nutrició però el que és més important és la gestió de la son. Jo havia fet alguna cursa on no dormies durant una nit però aquesta del Mont Blanc requereix dues nits sense dormir. La segona nit és molt més dura perquè la son és molt intensa. Tens més cansament de son que muscular. Cansament de fatiga general i mental. L’entrenament i les pautes de nutrició son bàsiques per fer aquest tipus de cursa, tant abans, com durant, com després.

 

  • Què fa que aquest esport enganxi a tanta gent?

Cal diferenciar les curses urbanes de les del medi natural. A mi m’agraden aquestes darreres i el que enganxa és la capacitat que tens de gestionar el temps que et donen. T’ajuda molt a conèixer-te a tu mateix, et trobes davant un repte que no saps si seràs capaç d’acabar-la. Això ja de per si és un atractiu. És una cursa més mental que física.

 

  • Pots arribar a tenir un grau de frustració si no l’acabeu o esteu preparats per això. Ho sabeu gestionar els esportistes?

Totes les que he fet les he acabat. Entenc que si una no et surt bé puguis tenir una decepció. Però en aquest tipus de curses sempre tens una segona i tercera oportunitat i aquest és l’esperit. Les curses estan allà. La decepció es momentània. Per mi és anar a fer una aventura que m’han donat un temps per fer-la i acabar-la, no es fer una cursa i prou. La satisfacció és molt gran

 

  • S’ha d’estar molt en forma i tenir una resistència mental per apuntar-se a fer un repte com aquest. Tothom pot fer-ho o has de tenir unes característiques especials?

Hi ha un procés de selecció en aquestes curses molt important. Has d’acreditar haver fet els dos últims anys tres curses de 100km amb 5.000m positius com a mínim. No tothom passa aquesta criba.

 

 


 

 

  • Explica’ns com va anar la cursa i si vas passar per moments difícils.

El plantejament de la cursa va ser fer els primers 50km molt ràpids i em va sortir be. Més endavant vaig agafar-me la cursa per trams. La primera nit la meteorologia es va complicar molt. Va començar a ploure fort i al pujar cap els colls vàrem trobar molta boira i neu, amb l’inconvenient que el frontal es reflectia a la boira i costava veure el camí. Gestionar la nit i a més a més amb malt temps ja t’ho pots imaginar. Passada aquesta nit arriba el primer punt d’inflexió que penses tot el que et queda, estàs a la meitat i et queda tant com has fet fins ara. La segona nit és entrar en la dimensió desconeguda. Aquí entra la lluita mental i has de fraccionar la cursa per poder-la acabar. I això és el que vaig fer. Petits objectius.

 

  • Els companys de cursa de quins països eren i quina mitjana d’edat?

Gent de tot el món, no només europeus, espanyols francesos italians, alemanys, suïssos, anglesos, austríacs etc.  que per proximitat als Alps ja  n’hi ha molts, sinó també americans i curiosament molts asiàtics, xinesos, japonesos que els hi crida molt l’atenció aquesta cursa. I l’edat son esportistes de 40 en amunt. La mitjana d’edat es situa al 43 anys. Jo en tinc 48 ara, de fet vaig acabar la cursa el dia del meu aniversari el 3 de setembre. Estic a la banda alta de l’edat mitjana. Gent jove no n’hi ha perquè cal tenir molta experiència i mentalment has d’estar molt preparat per gestionar les dificultats.

 

  • I ara que més vols fer?

M’agradaria fer alguna altra cursa de Ultra Muntanya. L’any que ve faré la Ultra Pirineu i a dos tres anys vista, si segueixo la progressió, m’agradaria fer la “Tor des Géants”, la volta a la Vall d’Aosta

 

  • Enhorabona Super Marc  i moltes gràcies



Comentaris

envia el comentari