Veritat i justícia

La llavors alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona i Ramon Andreu, president de l'EMD, durant una Festa Major
La llavors alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona i Ramon Andreu, president de l'EMD, durant una Festa Major | ACN

 

TEXT: Cristina Duran Díez

  

  

El meu nom és Cristina Duran i sóc la mare de l'Enric Campreciòs, un veí de Bellaterra que va ser acusat de participar en els "Fets de Bellaterra" l'any 2012. En el seu cas, les acusacions no provenien dels Mossos d'Esquadra ni cap autoritat sinó d'unes persones que poc més l'acusaven de ser l'instigador de tots els fets i que en algun cas fins i tot buscava la indemnització econòmica.


  

  

8 anys més tard ha tingut lloc el judici i el resultat ha estat: antecedents penals per a tots, penes de presó inferiors a 2 anys, petició de 4 anys de presó per part del Fiscal, i una multa econòmica, a banda dels honoraris d'advocats i l'infern passat per tots els acusats i les seves famílies.

  

  

Voldria demanar-vos la publicació al Diari de Bellaterra d'una carta que vaig escriure l'endemà del judici i que no he volgut publicar fins que arribés la sentència. No l'he retocada i reflecteix el sentiment de ràbia i perplexitat davant d'una injustícia tan flagrant com, que per evitar anar a la presó, si, la presó, uns joves s'hagin hagut de declarar culpables d'uns actes que no van cometre fa 6 anys.


  

  

Això també passa al nostre poble, Bellaterra.

 

Quan tens fills, et planteges quin tipus de valors els vols transmetre, quina és la millor forma d'[email protected] fins que volin sols.

En el meu cas, sempre he insistit a l'Enric i la Nina que ser honest i anar amb la veritat per davant es molt important i ens ajuda a sentir-nos bé amb nosaltres mateixos. Fins i tot quan fem coses que mereixen un càstig o una conseqüència no desitjada.

Ara, avui, ahir, contemplo amb estupefacció que a l'hora de la veritat això no es cert.

Quan per culpa, si, per culpa, d'uns i-responsables de l'EMD, l'any 2012 va canviar la vida de 6 joves bellaterrencs i només ens queda mentir per no anar a presó, els teus (meus) valors trontollen i les teves (meves) certeses ja no ho són tant.

Al senyor Ramon Andreu li diria que quan un polític és prepotent i incapaç de seure en una taula a parlar i negociar abans de res, i el que fa és delegar en els cossos de seguretat i tribunals, la cosa no pot anar bé, no pot acabar bé. Ho veiem cada dia en el govern de M. Rajoy i aquest cas que ens ocupa, el dels fets de Bellaterra, n'és un exemple palmari.

Que cadascú dormi amb la seva pròpia consciència.

Els mossos que acusen 4 joves esprimatxats d'agredir i lesionar 12 mossos entrenats i preparats. No ho nego però tampoc ho signo. Ells tenen la presumpció de veracitat i el que afirmen, va a missa.

Qui assenyala per assenyalar, perquè el mou la rancúnia, perquè està ofè[email protected] i vol disculpes, i no se n'adona (o si) que el sumari està en marxa i ja no l'aturarà ni Déu.

Qui aquell dia de setembre 2012 realment va llençar ampolles, cadires i vasos de vidre a la policia i la barra i que no ha estat capaç de ser valent i evitar que uns innocents paguin pel que no van fer. (I amb això no vull dir que els fets mereixin 4 anys de presó)

Qui potser no va estar tan pendent com calia d'aquest "tremendo" assumpte, i va confiar massa en la paraula dels advocats. Mea culpa, jo en sóc una, i la patacada al ser conscient del què venia al damunt ha estat terrible.

I podria seguir.... Qui es manifesta per la independència de Bellaterra, o del país, però és incapaç de fer-ho per algú tan proper com uns joves veïns.

De veritat penseu que en Lucas, en Tomàs, en Nèstor, en Bernat, Arnau i Enric mereixen que se'ls vulgui condemnar a 4 anys de presó?

M'hagués encantat llegir al terra del meu poble farcit de llaços grocs: LLIBERTAT Nèstor, Tomàs, Lucas, Bernat, Arnau i Enric.

Però no, no ha estat així, i ara només ens queda oblidar quan abans i continuar amb la nostra vida, això si, una mica més escaldats.




Comentaris
Jordi
Una gran tristesa per tot el que heu hagut de passar. Totalment injust. Una abraçada

envia el comentari