El pregó de la Festa Major per Agustí de Uribe

 

 

  

  

Bona nit estimades i benvolguts amics bellaterrencs. Bona nit Bellaterra i la seva bella gent.

  

  

  

Moltes gràcies per la vostra presència, i per dedicar uns pocs minuts del vostre temps a escoltar aquest pregó de festa major que, gràcies a la invitació del Consell de Cultura i l'EMD, tindré l'honor de pronunciar sota el títol "Bellaterra, bella gent".

  

  

  

Fa més de 2000 anys, el polític i escriptor Marc Tuli Ciceró va decidir presentar-se a les eleccions a Consol de Roma. Amb aquest motiu, el seu germà petit, Quinto, li va escriure una llarga carta de consells, "el breviari per a una campanya electoral", on li suggeria les actuacions que havia de fer per a guanyar la contesa. He gosat utilitzar el que l'indica quines tres preguntes t'has de plantejar quan ets dirigeixis als ciutadans. Són molt simples: "quina ciutat és aquesta, que els hi vull proposar i qui sóc jo". Seguiré doncs aquest ordre en el pregó:

  

Quina ciutat és aquesta?: Bellaterra, la de la bella gent.

  

  

  

Que proposo?: Explicar, en pocs minuts, els camins paral·lels entre el naixement i l'evolució de Bellaterra i la seva bella gent.

  

  

  

Qui sóc?: Sóc un home molt afortunat. A la feina he fet sempre el que m'ha agradat. En l'amor, fa 50 anys que ens estimem amb la Natàlia, amb qui hem tingut tres fills, i sis néts extraordinaris. Tinc molts i molt bons amics i amigues, alguns d'ells avui presents, amb els que compartim alegries i suportem penes, gaudint d'una vida molt agradable. I, a més, sóc de Bellaterra, de soca arrel, on ja porto 70 estius.

  

  

  

A primers dels anys trenta el meu pare va venir a estiuejar a Bellaterra. Aquell any, l'avi Joan Fàbregas va llogar la torre del costat. Així es van conèixer l'Agustí de Uribe i la Mª Lluïsa Fàbregas. Es van prometre amor etern al claustre del Monestir de Sant Cugat. Es van casar i teniren cinc fills, en Juan, Mª Lluïsa, Jo, Rafael i Carlos.

  

  

  

Tinc la sort de pertànyer a una família de creadors i realitzadors d'il·lusions. El 1946, l'avi Joan Fàbregas li va regalar a la meva mare una torre perquè passéssim els estius. Va ser l'any que vaig néixer. En Joan Fàbregas va ser impulsor i President de l'Esport Club Bellaterra, de la Unió de Propietaris i també va presidir la Junta d'Obres de la parròquia, que va edificar l'Església de la Santa Creu. Alhora construí 12 torres doncs la seva il·lusió era fer una per a cada net, per tal que tots poguéssim gaudir d'una casa a Bellaterra, a prop seu.

  

  

  

La meva mare va ser la primera i única dona membre de la Junta del Club, als anys 30. Fins al 1977 no va ser-ho cap altra dona. Quin masclisme¡¡

  

  

Però l'avi Fàbregas no ho feia tot sol. Hi havia un brillant grup de personalitats que, juntament amb ell, formaven aquests grups promotors, d'entre els que recordo els Srs. Abalo, Cottet, Marcet, Vila-Puig, Garriga, Cusidó, Roda, Blasi, Cassolà, Barberà, Sentís Estrada, Tamburini.... molts nets i besnéts dels quals són avui a aquesta plaça.

  

  

  

D'entre els creadors d'il·lusions de la família vull destacar el meu oncle Frederic Roda, amb qui, des de ben petit, em va unir una especial relació que va fer que treballés molts anys en les mateixes empreses que ell i, seguint els seus passos, vaig convertir-me en un dels pioners de les Relacions Públiques del país. En Frederic era tan creatiu que em va ensenyar a anar en moto abans que en bicicleta.

  

  

  

No s'han plantejat mai d'on prové el nom del nostre poble? Doncs, encara que molts de vostès ho sàpiguen, els hi recordaré que el millor llibre de poesies que va fer Josep Carner, editat el 1916, portava el nom de "Bellaterra bella gent". És possible que els anys 30, quan es comença a crear la urbanització, una ment culta tries el nom de Bellaterra per al nostre poble.

  

  

  

I, arribats a aquest punt, coneixen amb quantes coses compartim el nostre nom? El poeta sabadellenc, Joan Oliver (Pere IV), a les seves "Corrandes d'exili" diu:

  

En ma terra del Vallès /Tres turons fan una serra/ Quatre pins, un bosc espès/Cinc quarteres, massa terra/ "Com el Vallès no hi ha res"

  

  

  

L'escriptor de Terrassa Ferran Canyameres, pren aquest final com a títol del seu llibre de poesies dels pobles del Vallès, "Com el Vallès no hi ha res", (1951) on hi ha una que descriu Bellaterra.

  

  

  

També porten el mateix nom: una sardana, la Universitat Autònoma, oficialment de Barcelona, però coneguda com de Bellaterra, una editorial de música per a infants, una editorial de ciències socials, un llibre romàntic, "L'amant de Bellaterra", una escola de música i, des de fa uns mesos, el primer vi negre ecològic de les Bodegues Torres, al Penedès.

  

  

  

 

 


 

 

Per a fer un breu repàs de Bellaterra i la seva bella gent he agrupat la nostra història en tres blocs: de 1930 a 1960, de 1961 a 1990 i des de 1991 fins avui.


Alguns dels fets més destacats de la primera etapa són: la posada en marxa de l'Hostal Sant Pancràs, la creació de l'estació de Bellaterra el 1930, la fundació del Club (1935), la Unió de Propietaris (1947), i l'església. El 1948 la Unió de Propietaris, juntament amb el Club, organitzaren els Jocs Florals de Bellaterra, que es van celebrar durant 10 anys. Mireu si van ser importants que, per exemple, el 1956 es van presentar a aquest concurs de poesia més de 60 autors.


Entre 1946 i 1969, a l'atri i les escales de l'església, es van representar els "Autos sacramentals", obres teatrals cívic-religioses, en les que, sota la direcció d'en Frederic Roda, hi participava tot el poble.


El segon capítol d'actuacions que vaig viure són les ocorregudes entre 1960 i 1990. Comencen amb un record de la Revista Bellaterra que, a inicis dels 60, creaven i editaven quatre joves del poble: Josep Lluis Cusidó, Josep Cerdó, Tito Treceño i Pep Tort. Els mateixos anys, uns altres quatre joves, Jaume Rosal, Jose Pedro Cladera, Joan Riu i jo mateix, vàrem actuar com a locutors presentadors de Ràdio Bellaterra, l'emissora que havia muntat el rector, Mossèn Armengol, als baixos de l'església. Emetíem els caps de setmana i vam posar en marxa el Festival de Bellaterra, al teatre de l'Hostal Sant Pancràs, on es proclamaren les Miss Bellaterra de l'any 60, Guillermina Barberà, i 61, Mª Josep Cassolá.


Aquells anys 60 varen ser d'una gran activitat en tots els fronts: el Sr. Martinez ens ensenyava a jugar a bitlles a la bolera del Club, el Sr. Puente era infatigable en el món de l'esport, organitzant conteses de tot tipus, carreres, salts, tenis, gimcanes. Per cert que hi havia dos jugadors imbatibles en frontó i ping pong, en Joan Caldes i en Josep M. Mas. També recordo les enormes i excel·lents paelles que feia el Sr. Escapa al Club i el cinema a la fresca, de les nits de divendres, a la pèrgola del Club.


Els 70, d'acord amb els Ferrocarrils de la Generalitat, varen començar a arribar al nostre poble els Reis Mags, que es desplaçaven en els preciosos cotxes antics d'en Santiago Vila-Puig. També en aquests anys ens varen reunir un grup d'amics, Josep Anton Corbera, Jaume Pla, Frederic Roda, Santiago Vila-Puig i jo mateix, i posarem en marxa Amics de Bellaterra, que va impulsar múltiples actuacions al poble com el Festival Internacional de Dansa de Bellaterra. Una bogeria on vàrem convidar els ballarins estrella de les òperes de Düsseldorf i París, entre d'altres, i que va tenir un èxit tant clamorós de públic com de dèficit econòmic. Durant molts anys vam signar i renovar una pòlissa de crèdit per amortitzar el deute, fins que en Josep Antoni Corbera es va fer càrrec de la resta. També en Corbera va ser el mecenes, del monument a l'esquirol, al jardí de la Plaça Maragall, que va fer l'escultor Emili Colom, sobre un disseny d'en Ramon Codinach. I dues actuacions més d'aquest capítol: el 83, es va crear la Ia Festa Major, que va ser dirigida per la Gemma Subirà i l'Ignasi Roda, així com s'estrenà la Companyia Inestable, que tants èxits ha gaudit tots aquests anys.


Durant els anys 80 i 90, els "joves" de Bellaterra vàrem començar a complir 40 anys. Eren moments de bonança i les festes a casa de cada complidor o complidora eren constants: els Brugera, Clascà, Macarulla, Martinez, Mayol, Montesinos, Pera, Puig, Rodón, Torregrossa, Velasco, tots canviàvem de dècada. A cada reunió se solia fer algun tipus d'activitat cultural: poesia, teatre, música, etc. L'any 90 celebraren a casa nostra la tradicional festa de Sant Agustí. El meu cosí Ignasi Roda, un altre dels creadors d'il·lusions de Bellaterra, em va proposar dissenyar, fer, muntar i vestir els gegants de Bellaterra, sota la direcció de l'escenògraf Amadeu Ferré. Ho vaig trobar una magnífica idea i, després del sopar, cinquanta joves bellaterrencs, en dos grups, donaven vida a la Martineta i el Domènec, presentant-los en societat i fent-los ballar per primera vegada.


Els vàrem regalar al poble per tal que tinguéssim uns símbols, uns referents de Bellaterra que, formant part de la nostra identitat, encapçalessin totes les festes.


3.- I de la darrera etapa de la bella gent de Bellaterra, dels 90 ençà, voldria tenir un carinyós record per algunes persones que han estat fonamentals a la història de la nostra societat, com els germans Conrad i Salvador Casas, i el trio de dames: la Sra. Pepita de l'Hostal, la Sra. Bou, de la Pastisseria i la Sra. Pilar Casas dels Queviures Casas.


La Bellaterra d'avui és la de l'equilibri i els acords entre les quatre institucions: L'EMD, la Unió de veïns, el Club i la Parròquia. Totes elles cercant i generant noves activitats per als bellaterrencs, com la cantada de caramelles, i les nadales del pessebre vivent que, organitzades pel Taller de Família de la Parròquia i dirigides per la Natàlia Gil i l'Anna Romero, han fet les delícies dels nens i no tant nens.


Aquesta plaça n'és un exemple del dinamisme del present i del futur de la bella gent de Bellaterra: la renovació del Club, promoguda per en Jordi Fau i l'Àlvar Roda, la posada en marxa del quiosc, el banc, la Immobiliària Axis de l'Emili Colom, la Perruqueria de la Tere Romero, la Family Can de la Neus Riba, el Taller de Viatges d'en Jordi Tardós i la Mª Rosa Roda, la farmàcia de la Marta Caus, el forn Shorgun ...


Segurament no ho heu comptat però, en poc temps, he mencionat els noms de 70 bellaterrencs que han esmerçat la seva intel·ligència, el seu entusiasme, la seva feina i, perquè no, els seus recursos, per aconseguir que tots nosaltres gaudim del magnífic poble que forma avui la bella gent de Bellaterra. Bellaterra, bella gent.


Visca la Festa Major de Bellaterra i visca Catalunya ¡¡¡

Agustí de Uribe-Salazar 1 de setembre 2017
 




Comentaris

envia el comentari